Cs fa seva la via judicial i porta la mesa a la fiscalia

BarcelonaCiutadans no està disposat que la pressió judicial contra el Procés afluixi. Si fa 10 dies el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afirmava que no volia obrir més fronts amb Catalunya als tribunals, ahir el partit taronja va anunciar que ha portat els membres de la mesa del Parlament de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC a la fiscalia per haver admès a tràmit el juny una moció de la CUP per ratificar la declaració de l’inici del procés d’independència del 9 de novembre del 2015. Segons va explicar el portaveu del partit al Parlament, Carlos Carrizosa, la formació constitucionalista ha presentat una denúncia davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè investigui si el president de la cambra catalana, Roger Torrent, i la resta de representants independentistes de la mesa -Josep Costa i Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC)- van cometre prevaricació en votar a favor de l’admissió a tràmit del text de la CUP.

Per què ara i no a finals de juny, quan es van produir els fets? La resposta rau, en bona part, en l’intent de Ciutadans de mostrar-se com el principal adversari de l’independentisme presentant el PSOE i, fins i tot, el PP com a tous. Ho resumia la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, a través d’un tuit a la tarda. “¿Us pensàveu que miraríem cap a un altre lloc, com han fet durant dècades?”, preguntava en un dard a socialistes i populars. Reblava així les crítiques que Carrizosa havia fet al matí contra l’executiu de Pedro Sánchez, que, a parer seu, hauria d’haver instat l’Advocacia de l’Estat a presentar una querella contra l’admissió a tràmit de la moció. “Demanem que no miri cap a un altre costat”, va insistir, i va acusar el president espanyol de ser un “reu dels vots dels separatistes”.“El que no fa Pedro Sánchez ho fa Cs”, afegia. Ciutadans, però, tampoc ha optat per la querella -en què s’hauria de personar en la causa i fer-se responsable de la denúncia- i ha optat només per posar els fets en coneixement de la fiscalia.

Segons va subratllar Carrizosa, “Cs no està disposat a permetre que es repeteixi la història” al Parlament. Per al partit taronja, la sola admissió a tràmit de l’escrit constitueix un delicte, donat que feia al·lusió a una declaració del Parlament que ja havia sigut anul·lada i suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). Tot i que, finalment, el tribunal va acabar tombant també la nova moció, per als d’Arrimadas, els membres de la mesa -un òrgan en què les tensions entre els independentistes i el partit taronja s’han fet evidents des de l’inici de la legislatura- van cometre prevaricació no només per impulsar una moció que contravenia les “resolucions del Constitucional”, sinó també per haver desestimat les peticions de reconsideració a l’admissió a tràmit que van plantejar tant Cs com el PP i el PSC. A més, també acusa l’independentisme d’haver fet el sord davant l’avís dels lletrats, que van insistir que la moció contravenia la sentència del TC. Finalment, la formació considera també constitutiu de delicte el fet que la mesa no convoqués una reunió extraordinària per valorar el text definitiu de la resolució que va acabar aprovant el Parlament, ja amb les esmenes de JxCat i ERC introduïdes en el nou text. “Es va evitar qualificar una moció que era il·legal”, va afirmar Carrizosa.

Durant la reunió de la mesa en què es va votar l’admissió a tràmit de la moció, l’independentisme va justificar el seu posicionament afirmant que la mesa “només ha de fer una activitat de verificació dels requisits formals de les iniciatives parlamentàries” i no entrar en el seu contingut, mentre que Torrent va recalcar que “en el ple s’ha de poder parlar de tot”. Precisament ahir, en conèixer la notícia, el president de la cambra va expressar-se en els mateixos termes i va acusar Cs de “perseguir el debat polític”. També Costa opina que “la mesa no pot prevaricar per permetre un debat”. Al seu torn, el president de la Generalitat, Quim Torra, va recordar que el Parlament discuteix “de tot” i va donar suport als denunciats.

Possible litigi pels símbols a Reus

En l’intent de Cs d’erigir-se en el principal assot de l’independentisme s’emmarca també la campanya iniciada per retirar estelades i símbols en suport als presos polítics, que va començar després de “demanar al govern espanyol” -sense èxit- que prengués mesures. La primera de les accions del partit al carrer va arrencar la setmana passada a Reus, quan un grup d’afiliats a Cs, entre els quals hi havia dos dels regidors del partit a la ciutat, van arrencar la pancarta en suport als presos polítics que penjava de la façana del consistori. Carrizosa va assegurar aquest dilluns que la campanya continuarà i va avisar l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, que la formació també es planteja “denunciar-lo” per “prevaricació” en cas que tiri endavant algun procés contra els regidors unionistes.