Cs torna a la Generalitat cinc anys després per reunir-se amb Aragonès

BarcelonaFeia gairebé cinc anys que un líder de Ciutadans no acceptava reunir-se de forma bilateral amb el president de la Generalitat en el marc de la ronda de contactes amb els partits. La passada legislatura, Inés Arrimadas es va negar a trobar-se amb Quim Torra si no retirava la pancarta en suport als presos polítics de la façana del Palau de la Generalitat. El nou president del grup parlamentari taronja, Carlos Carrizosa, ha canviat de criteri i ha acceptat la invitació de Pere Aragonès –que ha convidat tots els partits excepte Vox–. En una intervenció posterior a la trobada, ha defensat que la pandèmia i la crisi econòmica han comportat un canvi de context polític que justifica la necessitat de diàleg polític, i ha advertit Aragonès que Cs farà "oposició lleial i constructiva en l'àmbit polític", però "ferma i fins i tot dura en el que impliqui saltar-se la llei". Mentre que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha negat que hi hagi "un problema de convivència a Catalunya" i ha explicat que Aragonès s'ha refermat en la proposta d'un "referèndum" com l'opció més "inclusiva", ja que dona veu als independentistes i als que no ho són.

L'última vegada que un líder de Cs es reunia en solitari amb el president va ser el setembre de 2016, quan Inés Arrimadas es va trobar amb Carles Puigdemont en el marc d'una ronda de consultes de cara a la qüestió de confiança a la qual s'havia de sotmetre l'expresident. Abans també s'havien trobat el gener de 2016 en el marc de la ronda de contactes amb els partits. Com aquest dijous ha fet Carrizosa, Arrimadas va qualificar llavors la trobada de "cordial". Fins i tot l'expresident del partit taronja, Albert Rivera, va trobar-se amb Puigdemont l'abril del 2016 en un contacte per "normalitzar la discrepància", segons havia justificat un mes abans. No obstant, fins i tot aquestes relacions puntuals es van esquerdar durant el 2017, i en els anys posteriors no només no s'havien tornat a produir contactes sinó que la mateixa Arrimadas havia arribat a presentar-se al Casal de la República de Waterloo (Bèlgica) per manifestar-se juntament amb diputats del partit en contra de Puigdemont, que era a l'exili. "La república no existeix, Puigdemont!", deia la seva pancarta. Fins i tot després d'haver viatjat en avió a Bèlgica, la líder taronja es va negar a reunir-se amb l'expresident a l'exili. "Jo no parlo amb fugats", va argumentar.

Carrizosa exigeix "respecte als sentiments d'espanyolitat"

El canvi de to, però, ja va iniciar-se el març del 2020, en plena crisi sanitària, quan Carrizosa va assistir a la cimera que l'expresident Torra va organitzar amb tots els grups parlamentaris per informar de la situació provocada per la pandèmia. A banda del canvi de context per la pandèmia, Carrizosa ha argumentat la necessitat de Cs de "portar les reivindicacions" de "bona part de la societat catalana que no se sent representada" en les "concessions" del president espanyol, Pedro Sánchez, al qual ha acusat d'estar "absolutament desfermat donant la raó a l'independentisme". Així, el partit taronja ha traslladat a Aragonès un document de vuit punts acordats amb entitats unionistes com Societat Civil Catalana (SCC), S'ha Acabat, Impulso Ciudadano, Lliures o l'Associació Espanyola pel Bilingüisme, entre d'altres.

"Respecte a l'ordenament democràtic i la separació de poders i la lleialtat institucional", una llei electoral que "garanteixi el principi d'una persona, un vot", "respecte als sentiments d'espanyolitat de la majoria dels catalans", un "abandonament del menyspreu institucional al castellà", "convertir TV3 i Catalunya Ràdio en mitjans públics plurals" i "deixar de fer servir la política de subvencions als mitjans de comunicació com a palanca per guanyar adhesions a la causa separatista" són algunes de les reivindicacions que Cs ha presentat a Aragonès. Les mateixes reivindicacions, ha explicat el líder taronja, prendran forma d'interpel·lació al Govern i de moció a debatre en l'últim ple del període de sessions. Carrizosa ha definit el president com "una persona amb qui podem tenir un tracte cordial, formal, però amb qui efectivament estem allunyadíssims en les qüestions polítiques". En aquest sentit, ha explicat que Aragonès ha entomat les crítiques del dirigent taronja amb naturalitat: "No esperava una altra cosa". En la trobada també hi han participat Vilagrà i la secretària general del partit taronja, Marina Bravo.

Vilagrà: "Estem als antípodes"

El Govern ha tornat a deixar clar que no compta amb Cs per a aquesta legislatura. Si ja no ho feia quan els taronges tenien 36 diputats al Parlament, ara amb sis encara té menys incentius per fer-ho. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha considerat que la reunió entre Aragonès i Carrizosa ha servit bàsicament per constatar les diferències abismals que els separen: "Estem als antípodes". L'executiu té pendent ara trobar-se amb els representants del PP, mentre que no ha convidat l'extrema dreta al Palau de la Generalitat.