Cs portarà al TC les propostes de resolució de JxCat, ERC i la CUP que ratifiquen l'autodeterminació

BarcelonaEl grup parlamentari de Cs ha anunciat avui que portarà al Tribunal Constitucional (TC) les propostes de resolució (PR) de JxCat, ERC i la CUP-CC que s'han aprovat avui en què el Parlament ha ratificat la defensa de l'exercici del dret a l'autodeterminació, i ha tornat a reprovar el rei espanyol.El grup taronja ha demanat prèviament a la mesa que reconsiderés la seva decisió d'admetre-les a tràmit al·legant que el TC ja va suspendre aquestes iniciatives, però la mesa ho ha refusat com ja va fer ahir.

El Parlament ha aprovat aquest dijous una proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP, impulsada per aquesta darrera formació, per la qual la cambra catalana "es ratifica en la defensa de l'exercici del dret a l'autodeterminació com a instrument d'accés a la sobirania del conjunt del poble de Catalunya". Durant el debat i votació de les propostes del ple de la 'Catalunya real', la resolució dels grups independentistes s'ha aprovat amb el suport de JxCat, ERC, comuns i la CUP, i amb el vot en contra de PSC i del PP, mentre que Cs ha abandonat el ple.

Així, amb l'aval al document, el Parlament també es reafirma en la recerca de solucions democràtiques i polítiques per fer efectiu que "el futur de Catalunya sigui el que el poble de Catalunya vulgui". "El Parlament insisteix a exigir l'alliberament immediat dels diputats i exdiputats i representants de la societat civil en presó preventiva", continua el text, que subratlla la necessitat del respecte més escrupolós als drets civils i polítics de la societat catalana, tant de seus representants públics com de la seva ciutadania. També rebutja la situació de centenars de persones que, "sigui des de la presó, des de l'exili o des d'altres situacions, estan encara a l'espera de judici per la seva participació en actes de defensa del dret a l'autodeterminació".

En el preàmbul del text de la resolució aprovada es fa un repàs a la situació política des de 2004, quan es va començar a abordar la reforma estatutària, es recorda que "es va aprovar al Parlament, es va retallar al Congrés, es va aprovar en referèndum i va tenir una sentència contrària per part del Tribunal Constitucional ". També fa un repàs de les diverses manifestacions per part d'entitats, òrgans, de partits i de la societat civil al llarg d'aquests últims anys en què reclamen a través de diverses fórmules la "celebració d'un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya".

A més, denuncia "la greu situació de vulneració de drets civils i polítics que ha tingut lloc a Catalunya en aquest període per la falta de voluntat per part d'Estat de resoldre aquesta situació de conflicte polític a partir de criteris d'ampliació de drets". Prèviament, el Parlament ja havia aprovat una proposta d'ERC que reafirmava el seu compromís amb el dret d'autodeterminació avalada pels republicans, JxCat, Comuns i CUP, i malgrat els vots en contra de PSC i PP.

Cs, impulsor del debat monogràfic, ha decidit no participar de la votació d'un text que demana que el Parlament es reafirmi en el seu compromís en la defensa dels Drets Humans, "especialment d'aquells que han estat recentment vulnerats per l'Estat". En aquesta resolució s'enumera una sèrie de drets que consideren vulnerats i s'inclou "el dret a l'autodeterminació dels pobles que, tal com ha expressat en repetides votacions del Parlament, és un dret irrenunciable del poble de Catalunya".

Així mateix i a instàncies de la CUP, el Parlament s'ha refermat en la seva reprovació a Felip VI pel seu posicionament i la seva intervenció en relació al conflicte democràtic que genera la negació de drets civils i polítics per part de l'estat espanyol a Catalunya després que el TC anul·lés la setmana passada la declaració de la cambra catalana aprovada l’octubre del 2018 en què es criticava el rei Felip VI pel seu discurs televisat del 3 d’octubre del 2017, dos dies després del referèndum. Segons el tribunal, en la mesura que la Constitució estableix la inviolabilitat del monarca les actuacions d’aquest no poden ser reprovades per cap institució.

Aquestes mocions arriben després que el Parlament rebutgés reivindicar l'autodeterminació de Catalunya, tombant una resolució transaccionada entre JxCat, ERC i la CUP en el Debat de Política General del 9 d'octubre de 2018. Llavors els independentistes acabaven de perdre la majoria del ple després de la ruptura de JxCat i ERC a la Mesa del Parlament: l'òrgan rector de la cambra havia rebutjat el vot delegat dels diputats de JxCat suspesos, que no van voler designar un substitut, cosa que va impedir mantenir la majoria independentista de 70 diputats que tenien amb la CUP.