Cs s’alia amb l’unionisme civil desencantat amb el PSC

BarcelonaEl descontentament de part de l’associacionisme unionista amb els socialistes pels indults als presos polítics ha obert una escletxa a Ciutadans, a la recerca de fórmules per intentar recuperar base electoral a Catalunya. La formació taronja busca recobrar lideratge com a dic de contenció de l’independentisme, i enfortir la relació amb el constitucionalisme civil és una via per intentar-ho. Diverses fonts del partit admeten un “canvi de mentalitat” en aquest aspecte en relació amb la legislatura anterior, en què Cs va mantenir una actitud més distant amb la resta d’actors unionistes -sobretot els últims dos anys-. “Arrossegàvem una mala inèrcia”, assenyala una veu, que reconeix que amb 36 diputats Cs es considerava el “referent obligat del constitucionalisme”: “Semblava que no haguéssim de fer cap esforç”. Amb la desfeta electoral del 14 de febrer, la millora de resultats del PSC i l’aparició de Vox, Cs es veu, ara sí, obligat a buscar aliances per recuperar terreny perdut.

En les últimes setmanes, Cs ha mantingut dues reunions -una al Parlament i l’altra telemàtica- amb entitats unionistes. És amb aquestes organitzacions -entre les quals Societat Civil Catalana (SCC), S’ha Acabat, Impulso Ciudadano, Associació per la Tolerància, Policies Represaliats o l’Associació Espanyola pel Bilingüisme- amb qui el partit va pactar el document de vuit punts que dijous passat Carlos Carrizosa va lliurar al president Pere Aragonès. Es vehicularan també per via parlamentària -amb una interpel·lació i una moció a l’últim ple de juliol- i serviran de base del discurs de la formació. El document es va elaborar després d’una llarga reunió telemàtica i contactes posteriors, assenyalen diverses fonts. Cs també va coordinar amb les entitats la manifestació que l’11 de juny va convocar davant la Delegació del govern espanyol a Barcelona.

Després de la patacada del 14 de febrer, la cúpula del partit a Catalunya es va proposar introduir canvis que passen per intentar recuperar múscul “des de baix” i reconduir el “desencís del constitucionalisme”. En primer lloc, com va explicar l’ARA, amb visites de Carrizosa i altres diputats a les agrupacions i càrrecs locals del país -divendres passat van ser a Terrassa i dissabte a Tarragona-. I ara també a través d’enfortir relacions amb l’unionisme civil. El seu punt de vista, assenyalen diverses fonts, és que Cs pot intentar recuperar lideratge com a aliat polític de l’associacionisme davant un PP en hores baixes i un PSC més tebi després del suport als indults. Pel que fa a l’extrema dreta, descarten que pugui ocupar una posició “central” en l’univers unionista. De fet, la setmana passada uns quants dirigents de Vox es van negar a assistir a les jornades que SCC ha convocat aquesta setmana en protesta per la presència de membres del PSC. “Vox no té complicitats amb ningú”, recalca una veu taronja. En paral·lel, les mateixes fonts apunten a la necessitat de combatre l’atomització d’un espai poblat per nombroses entitats cíviques: “Hem de tendir a una certa unitat i acords mínims”.

El fitxatge d’Anna Grau

Des de l’unionisme civil, diverses fonts confirmen una millor disposició de Cs a rebre’ls que en l’anterior legislatura. Sobretot SCC, amb qui el mandat passat el partit taronja va arribar al xoc quan Carrizosa la va acusar d’“abraçar les tesis del PSC”. “Estan febles i ens necessiten”, assenyala una veu de SCC, que considera que el partit busca “demostrar que està viu” als seus potencials votants. Hi ha a més un altre element que ha contribuït a una més gran fluïdesa en les relacions: el fitxatge per part de Cs d’Anna Grau, que liderava SCC a Madrid, després que Lorena Roldán anunciés el pas al PP. Sigui com sigui, assenyala una veu del partit, hi ha un objectiu entre les dues organitzacions: mobilitzar l’antiindependentisme. “La gent es pot haver desanimat però la flama no s’ha apagat”, argumenta.