Cs renuncia a presentar-se en coalició amb el PP i el PSC el 14-F

Madrid / BarcelonaLa dreta espanyola es presentarà per separat a les eleccions a Catalunya el 14 de febrer. Després de setmanes pressionant els populars i el PSC –tot i que aquesta via ja l'havien descartat–, Ciutadans s'ha donat per vençut i aquest dilluns ha anunciat que concorrerà altre cop en solitari als pròxims comicis autonòmics. S'acaba així el projecte Espanya Suma, impulsat pel líder del PP, Pablo Casado, l'estiu de l'any passat i que va portar a l'aliança PP+Cs a les eleccions a Euskadi. Les divergències estratègiques entre la dreta al Congrés han acabat fent naufragar les negociacions. Diumenge els taronges encara estenien la mà als populars, però avui la líder de Cs, Inés Arrimadas, ha sigut taxativa: "Ja que el PSC pensa en un tripartit liderat per ERC i el PP en treure uns escons més que els quatre de les darreres eleccions, concorrerem en solitari a les eleccions a Catalunya", ha dit.

En aquest sentit, Arrimadas ha assegurat que "han intentat fins al final una coalició constitucional oberta que hauria sigut un revulsiu", però també ha emfatitzat que "no passa res" perquè el 2017 els taronges van ser primera força presentant-se per separat. La situació d'aquest 2020, però, no és la mateixa i Ciutadans podria patir una forta patacada electoral, segons apunten totes les enquestes. El problema d'Arrimadas és que Casado aquest cop no ha volgut reeditar la coalició fallida basca. De bon matí, en una entrevista a la Cope, el líder dels populars ha demanat unir els votants de Ciutadans i Vox –votant el PP– i ha admès que "estan en una altra etapa" de la d'Espanya Suma. Preguntada sobre si ha comunicat la decisió al cap de l'oposició a Espanya, Arrimadas ha respost que el PP ha sigut prou taxatiu, culpant-lo –així com al PSC– de no voler formar un "bloc constitucionalista" de cara a les eleccions catalanes.

La notícia, en part, ha sigut una sorpresa perquè el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha assegurat aquest dilluns que les negociacions amb Ciutadans no havien avançat però no donava per tancada cap opció. És a dir, ha insistit que continuaven "estudiant" si una coalició amb el partit taronja "suma o resta" de cara a les properes eleccions. Amb tot, el líder popular ha defensat el PP com un "actor fonamental per reunificar" el projecte constitucionalista a Catalunya. Hores abans, però, a l'entrevista a la Cope, Casado era força clar i demanava aglutinar tot el vot entorn dels populars. "Jo he intentat durant l'últim any fer una aliança de constitucionalistes o del centre i la dreta amb aquesta Espanya Suma que van rebutjar tant Cs com Vox, i crec que estem en una altra etapa, en una etapa d'unir els votants d'aquests partits entorn d'un projecte que ja és l'única alternativa a Pedro Sánchez", ha assenyalat.

Fa mesos que s'allargava l'estira-i-arronsa per una eventual coalició entre Ciutadans i el PP. El que durant setmanes ha pressionat públicament ha sigut el partit taronja, que proposava un pacte amb els populars i amb el PSC, tot i que els socialistes l'havien descartat des d'un bon principi l'aliança. Amb les enquestes a la baixa, el partit d'Inés Arrimadas veia en la coalició amb el PP un possible salvavides de la patacada que li pronostica la demoscòpia. De fet, va substituir Lorena Roldán com a candidata a les eleccions del 14-F per Carlos Carrizosa, argumentant que tenia un perfil més "transversal" per a una eventual candidatura conjunta. Ara bé, en els últimes setmanes fonts del partit taronja ja explicaven que les converses estaven aturades i cada vegada veien menys factible que la coalició acabés tirant endavant, sobretot per les reticències dels populars, informa Anna Mascaró.

Els recels del PP

El PP a Catalunya no ha estat mai gaire interessat en aliar-se amb Ciutadans per tres raons: perquè les enquestes els anaven de cara –els pronostiquen una pujada fins a arribar als 8-9 escons–, pel gir del partit taronja dels últims mesos i pel fracàs de la coalició al País Basc. De fet, just després de les eleccions basques i gallegues, Alejandro Fernández va defensar davant del comitè executiu estatal que no es repetís la coalició basca a Catalunya. Si bé des de la cúpula de Pablo Casado en un inici volien explorar una aliança amb Arrimadas per a les eleccions catalanes, després dels comicis bascos les intencions van canviar i van comprar la tesi d'Alejandro Fernández que era millor presentar-se per separat. La prova la va verbalitzar el mateix Casado fa unes setmanes al comitè de direcció: "Ens posarem a preparar la precampanya [...] amb el nostre president autonòmic, Alejandro Fernández, i tots els nostres companys del PP a Catalunya".