C’s dessagna el PP mentre el PSC pateix més pel flanc sobiranista

BarcelonaMentre tots els focus demoscòpics se centren en la incògnita de si ERC aconseguirà superar CiU com a primera força a Catalunya, dues pugnes més silencioses tenen lloc a la franja baixa electoral. D’una banda, la lluita per esdevenir el tercer partit està disputada i, de l’altra, i molt lligada a aquesta, el PSC, el PP i C’s es disputen l’electorat contrari a la independència. Algunes enquestes situen Albert Rivera en el podi català, a la vegada que pronostiquen agudes caigudes al PSC i el PP, motiu pel qual els seus dirigents ja intenten laminar C’s. Ara bé, ¿és aquest l’únic flanc que explica l’erosió de socialistes i populars?

“Si voten una altra formació com C’s, qui frenarà la declaració unilateral d’independència a Europa?”, es preguntava la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, a finals de desembre. Poques setmanes abans, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, els havia dedicat una altra carícia: “C’s, aquest partit que sembla tan simpàtic i antisistema que diu que no són ni vermells ni blaus, al Parlament sempre voten a favor de la dreta”. Uns i altres volen tapar les fuites, i amb això s’explica en bona manera el gir dels socialistes, que han passat del suport al dret a decidir a una dura oposició al procés en pocs mesos.

Malgrat tot, el cert és que és el PP qui té més arguments per obsessionar-se amb un previsible transvasament cap al sac de Rivera, segons les enquestes del CEO i les del Gesop per a El Periódico. Els últims sondejos previs a les autonòmiques del 2012 ja apuntaven que un 12% dels electors populars del 2010 agafarien llavors la papereta de C’s. Tanmateix, aquesta tendència no ha parat de créixer des de llavors. L’enquesta del febrer del Gesop assenyala que només un 28,1% dels votants del PP del 2012 repetirien, exactament el mateix percentatge que abandonaria Camacho i abraçaria Rivera. S’entén, doncs, el temor.

És anàloga la situació del PSC? No ben bé. Les últimes enquestes abans de les últimes autonòmiques pronosticaven una cessió de vots cap a CiU -12%- i cap a les esquerres sobiranistes, ERC i ICV -11%-. Tan sols es preveia que un 1,6% dels exvotants socialistes anessin a C’s, tot i l’aposta pel dret a decidir del PSC. Després del 25-N, la fuita a CiU es va tancar i va créixer la que apuntava cap a C’s però sense arribar a ser més greu que la que desemboca a ERC i, sobretot, a ICV-EUiA. I, de fet, cada cop que els socialistes s’han desmarcat de la consulta s’ha disparat la fuga de vots cap a les esquerres favorables a l’estat propi. Els últims sondejos indiquen que entre el 4% i el 8% dels votants del PSC del 2012 triarien ara C’s. Els que es decantarien per ERC i ICV, al seu torn, podrien ascendir al 13%. Aproximadament un 40% dels últims votants socialistes no tenen ara decidit a qui confiarien el seu vot.

C’s beu sobretot del PP i CiU

No és l’única dada que demostra que la formació de Rivera no creix només ni principalment a costa del PSC. De fet, l’última enquesta del CEO assenyala que el 42,5% dels que ara votarien C’s ja ho van fer el 2012. Tot seguit, gairebé un 15% provindrien del PP, un 8% serien antics electors de CiU i menys d’un 6% tindrien com a origen el PSC. El sac de votants socialistes no és, ni de lluny, el principal afluent de C’s, contra el qual pensen especialment els dirigents del PSC de l’àrea metropolitana, els que més han insistit que calia desmarcar-se clarament del dret a decidir i l’independentisme. L’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, és de les que han anat més lluny, impulsant fins i tot una campanya pel no.

Una altra dada que certifica que és Camacho qui més preocupada hauria d’estar per l’auge de C’s, també personalment, és la valoració dels líders entre els electors de cada partit. Els que la van votar el 2012 puntuen ara millor Rivera. Així, el líder de C’s rep un 6 sobre 10 entre l’electorat del PP. Camacho, per contra, es queda en el 5,45. Navarro viu una situació similar amb un oponent diferent. En el seu cas, a més, els seus votants ni tan sols l’aproven, i li posen un 4,92. Per contra, sí que puntuen amb un 5 el coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera. Rivera se situa per sota de Navarro entre l’electorat del PSC, amb un 4,12, i poc per sobre del president d’ERC, Oriol Junqueras (4,03).

La demoscòpia apunta, per tant, que la caiguda que preveuen totes les enquestes per al PSC es deu a la pèrdua d’electorat de perfil catalanista. De fet, el retrat del votant socialista ho acredita. Un 35,2% dels que van donar suport a José Montilla el 2010 declaraven just abans de les autonòmiques del 2012 que votarien sí a una consulta sobre la independència. Entre els que ara elegirien la papereta de Navarro, només un 12,3% serien favorables a separar-se de l’estat espanyol. Per contra, un 8,4% dels seus votants voldrien que Catalunya fos només una regió i un 33,9% una comunitat autònoma, uns percentatges que fa dos anys es quedaven en el 5,6% i el 23,3% respectivament.

Fuita cap a les dues bandes

Tanmateix, a mesura que avança el procés i el PSC diu no, la fuita a C’s no desapareix com esperaven els seus dirigents. Situar-se en l’anomenada tercera via entre recentralització i sobiranisme el dessagna a dues bandes, a diferència del que li passa al PP. Els conservadors sí que pateixen una fuga de vots unidireccional a la qual també ajuden el desgast de Rajoy i la corrupció.

Els votants de Rivera se situen a la dreta dels electors de CiU

Un perfil més conservador

El fet que Ciutadans es nodreixi electoralment sobretot del PP té efectes en el perfil dels seus votants. Així, tot i que la formació d’Albert Rivera encara s’etiqueta com a progressista, l’última enquesta del CEO posa de manifest que els que la votarien se situen ideològicament a la dreta dels que donarien suport a CiU. Així, en una escala en què l’1 és l’extrema esquerra i el 7 l’extrema dreta, l’elector de C’s es defineix de mitjana amb un 3,66. El de la federació nacionalista, al seu torn, ho fa amb un 3,6. Una diferència mínima però força simptomàtica.

Gir en les polítiques

El fet que Rivera hagi constatat que el del PP és el principal banc on pescar electors ha motivat també un gir a la dreta en el seu discurs. Fins i tot té en el seu grup parlamentari una exdirigent popular, Carina Mejías, amb qui defensen retirar la targeta sanitària als immigrants irregulars i s’oposen a pujades fiscals per evitar retallades, a prioritzar les escoles públiques a les concertades d’elit i a crear un registre de lobis. Han evitat també votar en contra de la reforma de l’avortament. En nombroses ocasions, C’s vota sol amb el PP aspectes de drets socials, econòmics o civils, com quan es van oposar a la il·legalització dels grups ultra partidaris de la violència. La seva articulació en altres territoris, com al País Valencià, es fa també molts cops a partir de dissidents del PP.