Cs llança una contraoferta a la proposta d'Illa i planteja rebaixar a la meitat el sou del president de la Generalitat
També proposa actuar en una línia similar amb les retribucions dels consellers i els alts càrrecs
El sou del president de la Generalitat s'ha convertit en una subhasta inversa. A cada oferta que arriba a dit alçat, no puja sinó que es rebaixa. Primer va ser Salvador Illa, que va assegurar, en el debat a SER Catalunya, que si es convertia en el pròxim cap de l'executiu s'abaixaria un 30% el sou, i, aquest dilluns ha arribat la contraoferta de Ciutadans, que proposa rebaixar-lo gairebé un 50%. La fórmula del partit taronja és equiparar les retribucions del president de la Generalitat a les del cap de l'executiu espanyol. Així, el pròxim líder del Govern passaria dels 153.000 euros que cobrava aproximadament Quim Torra fins que va ser inhabilitat fins als 85.600 que guanya Pedro Sánchez. Per formalitzar-ho, Ciutadans ha enviat una carta amb aquesta proposta a tots els partits polítics. "Esperem tenir una resposta positiva", ha dit el seu candidat, Carlos Carrizosa.
L'oferta de Cs, però, afegeix nous elements a l'equació. El partit taronja també planteja igualar el sou dels consellers del Govern al dels seus homòlegs a l'Estat. D'aquesta manera, els titulars dels departaments passarien de cobrar els 115.500 euros actuals a guanyar-ne 73.200. La rebaixa generalitzada que ha formulat el partit taronja també arriba als expresidents, ja que proposen deixar-los sense sou i reformar les seves oficines, uns elements que fa anys que el partit taronja qualifica de "xiringuitos".
Ni el moment ni el lloc on Ciutadans ha fet pública aquesta proposta han sigut casuals: ho han anunciat davant del Palau de la Música –una institució que va ser el centre neuràlgic de les irregularitats entre el seu expresident Fèlix Millet i Convergència– i el mateix dia que començava el judici pel cas de la caixa B del Partit Popular. Així, el partit taronja s'ha presentat com l'únic partit "sense corrupció". Per fer-ho, ha tirat dards a totes les altres formacions: el PSC pel cas de l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, a JxCat per la investigació a Laura Borràs, a ERC per l'operació Volhov, a Podem pel cas Neurona i, evidentment, al PP per la caixa B. "Encara no he sentit cap declaració de Salvador Illa o Miquel Iceta sobre la investigació a Marín", ha assegurat Carrizosa.
La persona per carregar contra la corrupció del PP també estava ben estudiada, ja que han triat Edmundo Bal, exadvocat de l'Estat, que va tenir un paper rellevant en l'acusació contra la trama Gürtel. Bal, de fet, s'ha mostrat molt dur amb el PP i el PSOE, a qui ha acusat de "mirar cap a una altra banda" davant les irregularitats. "En lloc d'acceptar-ho i col·laborar, estan dient que allò és una època passada", ha etzibat contra la direcció actual dels populars. També ha disparat contra Vox afirmant que, abans de crear el partit ultra, molts dels seus dirigents "també estaven cobrant sous del PP". Per fer front a la corrupció, en paraules de Carrizosa, cal obrir una etapa de "regeneració". El primer pas per al partit taronja és rebaixar els sous dels alts càrrecs. D'aquesta manera ha arribat la segona oferta d'una subhasta que s'ha obert en plena campanya electoral, quan abans que acabés la legislatura el Parlament no va tirar endavant una proposta de la CUP de rebaixar el sou dels alts càrrecs un 14%.
El fantasma del tripartit
Aquesta campanya de Cs va de vídeos. Primer va arribar un muntatge que equiparava el Procés amb l'assalt al Capitoli. Aquest diumenge el partit taronja va publicar un altre vídeo en què afirmava que la independència de Catalunya "no és llibertat" i, en canvi, la independència per escollir la llengua vehicular en l'educació dels fills "sí que és llibertat". Aquest dilluns ha arribat un resum de l'essència de la campanya taronja en format audiovisual: s'acosta el fantasma del tripartit. Cs ha tornat al 2003, amb el pacte del Tinell, en què ERC, PSC i ICV van oficialitzar el tripartit d'esquerres. Aquest és el punt d'inici d'un vídeo que recorre els últims 20 anys de la política catalana passant per l'"Apoyaré" de Zapatero i acabant amb el Procés. Al final, una conclusió: "Si poden, ho tornaran a fer", referint-se tant al tripartit com a intentar la independència.