Cs denuncia el Govern per malversació i la junta de l'ICF pels avals al Tribunal de Comptes

BarcelonaLa decisió que fos l'Institut Català de Finances (ICF) qui presentés els avals per a les fiances de la causa d'Exteriors oberta pel Tribunal de Comptes ha generat en els últims dies rebombori al Govern i a la mateixa junta de l'entitat financera. El motiu era el temor que situar l'ICF enmig d'aquesta operació pogués comportar conseqüències penals per als seus integrants i per a membres de la Generalitat. No era un temor infundat: aquest divendres, dos dies després que l'ICF prengués la decisió de presentar els avals, Cs ha formalitzat una denúncia per malversació i prevaricació davant la Fiscalia Superior de Catalunya. El destinatari és l'executiu català, però també els membres de la junta de govern de l'entitat financera.

Els taronges han formalitzat la denúncia aquest matí a les oficines de la Fiscalia Superior de Catalunya. Segons el líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, la concessió d'aquests avals suposa un "absolut menyspreu" per les funcions reals de l'ICF, que haurien de ser "ajudar les empreses i promoure el crèdit" i no a 34 excàrrecs de la Generalitat encausats pel Tribunal de Comptes. Així doncs, per a Ciutadans és una "absoluta il·legalitat" dedicar aquests avals a ajudar a un grup de persones que, a la vegada, també estan sent investigades per malversar diners públics. "Això seria un escàndol a qualsevol país democràtic", ha proclamat. En l'escrit de la denúncia es considera que tot plegat és una "grollera maniobra" que intenta "perpetuar el dany patrimonial" a la Generalitat.

Carrizosa ha fet una referència explícita al president de l'ICF, Albert Castellanos, i ha recordat que també és membre d'ERC. El vot de Castellanos va servir per desempatar la votació i donar llum verda a la presentació dels avals. Carrizosa ha avisat que, a part d'haver-lo denunciat a la justícia, també el citaran perquè comparegui al Parlament. La denúncia no especifica a quins membres del Govern o de la junta de l'ICF va dirigida aquesta acció judicial, però Carrizosa ha assegurat que els consellers de l'ICF que hi van votar en contra "es deslliuraran de les conseqüències".

Cs és per ara l'únic partit que ha pres aquesta decisió i és una incògnita si tindrà recorregut. Per coherència respecte al que han expressat els últims dies públicament, el PP i Vox podrien ser els següents en fer-ho. Qui de moment no s'ho planteja és el PSC. Els socialistes han dit en més d'una ocasió que volen esperar que el Consell de Garanties Estatutàries, l'òrgan consultiu de la Generalitat, es pronunciï sobre si l'operació és legal o no. "A partir de la resposta del Consell de Garanties actuarem en conseqüència", ha insistit aquest divendres la portaveu socialista Alícia Romero. La Moncloa, també socialista, espera i mira, i tampoc ha pres una decisió.

Noves mostres de rebuig

Aquest divendres hi ha hagut noves mostres de rebuig de l'independentisme contra la causa oberta pel Tribunal de Comptes. La més destacada és la d'un dels encausats, l'exvicepresident de la Generalitat i president d'ERC, Oriol Junqueras. En una entrevista amb l'agència Efe ha acusat el PP d'utilitzar el Tribunal de Comptes com un "òrgan polític" que busca "perseguir rivals polítics". "El seu objectiu és embargar les nostres cases, que són les cases on viuen els nostres fills", ha denunciat.

L'argument del líder republicà és que el tribunal està format per alguns càrrecs molt estretament vinculats amb el partit que ara lidera Pablo Casado. Per exemple, Margarita Mariscal de Gante, l'exministra de Justícia en temps de José María Aznar, o Manuel Aznar, directament el germà de l'expresident popular. "No és un tribunal, és un òrgan polític format per polítics en retirada nomenats pels seus mèrits a l'hora de servir els interessos dels partits que els nomenen", protesta el republicà. També ha defensat que els avals de l'ICF són legals perquè "protegir l'actuació legítima dels treballadors d'una institució pública sempre és bo".

També n'ha parlat la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que per carregar contra el tribunal s'ha remuntat al 1936: "Aplica clixés i pautes de funcionament com els que es van aplicar al final de la Guerra Civil contra els republicans a Catalunya". En definitiva, segons ella es busca la ruïna econòmica dels encausats fins a provocar-los "la mort civil".

Les intervencions de Junqueras i Borràs també han servit per evidenciar que, per ara, els dos socis del Govern han enterrat la destral de guerra. Cap dels dos ha volgut reobrir la polèmica que va enfrontar els dos partits dimarts i dimecres sobre si calia o no recórrer a l'ICF. Borràs sí que ha criticat de nou la judicialització del moviment i ha lamentat que això obliga a treballar amb "por" molts servidors públics, que inevitablement actuen amb "autocensura".

El serial de l'estiu

El cas de l'ICF promet ser el serial de l'estiu, ja que, al marge de la crisi de govern que ha provocat i que l'afer ja està en vies de judicialitzar-se, encara hi ha molts interrogants oberts. El principal, si el Tribunal de Comptes accepta aquests avals per cobrir la fiança de 5,4 milions d'euros que reclama als 34 encausats –n'hi ha cinc que no s'han volgut acollir al mecanisme de la Generalitat–. En els pròxims dies s'hauria de resoldre la incògnita. La setmana que ve també és quan el ple de Parlament –presumiblement dijous– votarà el decret que va fer el Govern per sustentar jurídicament els avals amb els quals vol ajudar els excàrrecs de la Generalitat, i el més important, el Consell de Garanties haurà de dir si tot plegat és legal o no. Si diu que sí, la situació s'aplanarà i la Generalitat fins i tot es plantejarà tornar a buscar que sigui un banc qui posi els avals –fins ara no ho ha aconseguit–. Si considera que el decret no s'adequa ni a la Constitució ni a l'Estatut, la situació es complicarà una mica més.