Segueix ben encès el debat sobre si la reforma de la immersió impulsada per ERC, el PSC i els comuns -i de la que es va despenjar Junts- és un bon camí per reforçar la immersió o, ben al contrari, en suposa el final. Aquest dilluns 90 personalitats han presentat un manifest posicionant-se clarament en contra. "Constitueix un retrocés amenaçador per al futur de la llengua en un àmbit que és clau per a normalitzar-la", diu l'escrit. Entre els signants hi ha l'expresident Quim Torra; el cantautor i exdiputat Lluís Llach; l'exconsellera Clara Ponsatí; l'exlíder de Podem Albano-Dante Fachin; la presidenta de l'ANC Elisenda Paluzie i l'escriptora Irene Solà, entre d'altres. El seu principal motiu de queixa és que la reforma suposa la "incorporació explícita de la vehicularitat del castellà" que, si es materialitza, suposarà un "pas enrere que el català no es pot permetre en la situació de feblesa actual". En definitiva, acusen al Govern de "cedir" davant l'embat de la justícia contra la llengua.
Cs denuncia Cambray i quatre càrrecs més d'Educació a la Fiscalia per incompliment del 25% en castellà
ERC, PSC i comuns mantenen la reforma de la immersió per via d'urgència malgrat el recel de Junts
BarcelonaCiutadans ja explora la via penal contra el Govern en la seva croada per fer complir la sentència del 25% en castellà a l’escola, el termini d’execució de la qual vencia divendres. El partit taronja ha presentat aquest dilluns al matí una denúncia davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i quatre càrrecs més del departament per un presumpte delicte continuat de prevaricació. "No només no han fet res per complir la sentència, sinó que estan treballant i donant instruccions i consignes per evitar que es compleixi", ha argumentat en declaracions als mitjans el líder taronja a Catalunya, Carlos Carrizosa, mentre ERC, el PSC i els comuns han continuat pressionant Junts perquè no es despengi de l’acord unitari pel català a l'escola.
A banda de Cambray, Ciutadans també denuncia la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, i els titulars de l’assessoria jurídica del departament, de la Inspecció i de la subdirecció general de Plurilingüisme. Carrizosa, que ha titllat l’actitud del conseller d'"absolutament intolerable" i li ha demanat que plegui per "higienitzar la política", ha advertit que els responsables del departament també podrien incórrer en desobediència si incomplís l’execució forçosa de la sentència que una associació de guàrdies civils i entitats contràries a la immersió demanen al TSJC. De moment, però, “ja existeix prevaricació”, ha insistit. I malgrat no incloure’ls en la denúncia, no s'ha estat d’assenyalar la “responsabilitat política” tant del president Pere Aragonès com del PSC i fins i tot del govern espanyol, els quals –ha dit– pretenen "salvar la cara al separatisme". També el PP ha acusat aquest dilluns Pedro Sánchez de "còmplice i col·laborador necessari de la desobediència", tot i que els populars descarten la via judicial i opten per reclamar al president espanyol que actuï.
Avançant-se al criteri judicial, Ciutadans considera insuficient l’escrit que Cambray va enviar divendres al TSJC per informar-lo de com té previst implementar la resolució del 25% en castellà. El conseller hi assenyalava les mesures que s’han pres al llarg d’aquests mesos, entre les quals el pacte a quatre bandes per modificar la llei de política lingüística i esquivar així els percentatges fixats per la justícia. Per al líder dels taronges, la iniciativa és “una enganyifa a la comunitat educativa i una falta de respecte cap als ciutadans”, ja que busca “santificar conductes delictives” i vetar els alumnes del “dret d’estudiar en castellà”, ha sentenciat.
El Parlament entra en escena
Al marge de la via judicial, encara hi ha pendent de resoldre’s el conflicte polític obert sobre la reforma del català a l’escola que van presentar dijous ERC, Junts, el PSC i els comuns, i de la qual hores més tard es va despenjar el partit de Carles Puigdemont. Les tres formacions que encara es mantenen en el pacte aquest dilluns han fet un pas més i han assegurat que mantenen intacta la seva voluntat de tramitar la reforma de la llei de política lingüística per la via d'"urgència extraordinària". És a dir, que no accepten la idea de Junts de posar el fre a l’accelerador i revisar amb calma el pacte firmat dijous passat. La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, ha defensat aquest dilluns que “no s’ha d’aturar el procediment” i ha ofert a Junts que, si vol canvis, presenti les esmenes al text que consideri oportunes. Els republicans mantenen que les modificacions legislatives reforcen la immersió –Junts i entitats pro llengua asseguren que no–i aquest dilluns han evidenciat malestar per les crítiques rebudes els últims dies: “S’han dit moltes barbaritats i per aquí no hi passarem”. També el PSC i els comuns han mantingut la pressió sobre JxCat. La socialista Lluïsa Moret ha instat Junts a defensar “clarament” l’acord unitari, i Joan Mena (comuns) ha assegurat que "garanteix la continuïtat del nostre sistema educatiu".
En els pròxims dies la disputa es lliurarà al Parlament. Aquest dimarts la junta de portaveus, si no hi ha sorpreses, engegarà la maquinària i té previst col·locar la llei en l’ordre del dia del ple de la setmana que ve. A partir d’aquí s’obren dues possibilitats. Que els grups impulsors ja vulguin aprovar la reforma en el pròxim ple –del 5 al 7 d’abril– o deixin més marge per presentar esmenes i es faci la votació definitiva en el següent –del 26 al 28 d’abril–. Sigui un termini o l’altre, aquest és el temps que tenen per recosir el consens. Si no ho aconsegueixen només hi haurà dues opcions: seguir sense Junts o fer marxa enrere.