Cs es conjura per revertir els mals auguris de les enquestes

Convocada per la gravetat de la situació, Inés Arrimadas ha desembarcat aquest dijous a la tarda a Barcelona per assistir el candidat taronja, Carlos Carrizosa, en el tret de sortida d'una cursa frenètica per evitar que es compleixin els mals auguris de les enquestes. La imatge de la presidenta de Cs, que avui ha recorregut les artèries de Barcelona en telefèric i que tindrà un paper destacat en la campanya, ha de servir per recordar als votants unionistes la seva gesta del 21-D, quan va guanyar les eleccions a Catalunya. Però malgrat els 36 escons que encara reté Cs al Parlament, la moral de derrota està instal·lada en el partit taronja, assetjat pel perill de l'efecte Illa al flanc esquerre i l'auge de Vox en el quadrant de l'espanyolisme més abrandat.

Malgrat les males perspectives, Carrizosa ha cridat a "lluitar" contra les probabilitats. Per a aquesta missió Cs ha recuperat el seu mantra fundacional: l'amenaça d'un tripartit si guanya el PSC, amb qui es disputa el cinturó metropolità, tradicional feu socialista que el 2017 es va tenyir de taronja. "Aquest Procés va començar amb els tripartits", ha assenyalat Arrimadas, que ha agitat els suports que els socialistes han obtingut d'ERC al Congrés. "No podem confiar en un partit suposadament constitucionalista perquè aquest vot serveixi per posar ERC al capdavant d'Educació o Sanitat", ha dit, i ha advertit del perill que el PSOE indulti els presos polítics.

Empènyer el PSC cap a l'unionisme

Davant la dinàmica que denuncia Cs, els taronges es situen com l'únic partit que pot empènyer el PSC cap a l'unionisme. "La forma de garantir que el socialisme no se n'anirà amb ERC és que Cs sigui molt fort", ha dit Carrizosa. No ha fet referència expressa, ni tampoc Arrimadas, a Illa, sens dubte l'adversari que més els preocupa. La seva aparició va malmetre les esperances de poder competir amb el PSC per liderar el bloc constitucionalista. Sí que han carregat obertament, en canvi, contra Vox, per haver facilitat amb la seva abstenció que Sánchez convalidés aquesta mateixa setmana al Congrés el decret sobre fons europeus.

El fantasma de la patacada del 10-N, que va portar l'anterior president, Albert Rivera, a abandonar la política, està encara ben present per a Cs. Des de llavors la mala maror interna s'ha apoderat del partit, que ha vist com un sector crític feia soroll als mitjans i com l'antiga executiva riverista es regirava contra els acostaments de la nova cúpula al PSOE en un intent de desplaçar al centre un partit que s'havia quedat sense aire a la dreta. També en Carrizosa s'aprecia aquest gir cap a una pretesa imatge de moderació. Conegut pel seu to aspre amb l'independentisme al Parlament, buscarà en aquesta campanya la imatge del consens davant la situació de pandèmia. "Tots l'hem patit", ha recalcat en el primer míting de campanya: "Tenim la capacitat de col·laborar". Una idea que casa amb el seu lema: "Perquè guanyem tots".

Els comicis s'acosten sense que Cs hagi superat encara la crisi de lideratge a Catalunya que es va obrir amb la marxa d'Arrimadas al Congrés, que va deixar un forat com a líder de l'oposició que el partit va trobar difícil d'ocupar i va resoldre desplaçant bruscament la guanyadora de les primàries, Lorena Roldán, per situar Carrizosa en el seu lloc. Una decisió que va rebre contestació interna. Cs no ha comptat aquest cop amb grans fitxatges estrella, més enllà de la segona per Barcelona, Anna Grau, provinent de Societat Civil Catalana (SCC). El partit taronja farà valer, doncs, la seva marca, malgrat els intents que ha fet al llarg de l'any per diluir-la en una coalició amb el PP que no va fructificar. Fiarà a Arrimadas la remuntada, que apareix lleugerament per davant de Carrizosa en la fotografia del cartell electoral. Un pedaç per oxigenar un partit debilitat que no va saber consolidar el seu lideratge i ara s'enfronta a un horitzó advers.