Cs pretén forçar la creació de la comissió d'investigació sobre l'espionatge dels Mossos tot i el rebuig del ple

BarcelonaEl Parlament ha rebutjat aquest divendres la creació de la comissió d'investigació sobre el presumpte espionatge del Govern –principalment a través dels Mossos– a periodistes i polítics. Ho fa per l'oposició dels grups independentistes, que han intentat fins a l'últim moment que s'ampliés la investigació als cossos policials estatals que actuen a Catalunya: la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Ciutadans i el PP s'han negat a acceptar aquesta ampliació del focus, malgrat que els comuns i el PSC –també impulsors de la comissió– s'havien avingut a fer-ho. De fet, el partit taronja ha anunciat que té la intenció de forçar la creació de la comissió exactament com està plantejada tot i el rebuig del ple. Per crear-la de manera automàtica –via article 67 del reglament– necessiten que dos grups parlamentaris més els donin suport. El PSC i Catalunya en Comú - Podem es mantenen a l'expectativa.

"Catalunya crearà aquesta comissió encara que s'hi oposin ERC, CiU i la CUP", ha assenyalat el diputat de Cs Matías Alonso, apuntant directament a l'article 67 del reglament del Parlament. Aquesta via, que els grups proposants només poden fer servir un cop a l'any, és la mateixa que l'oposició va fer servir per impulsar la legislatura passada la comissió d'investigació sobre el cas Santi Vidal. El Parlament està obligat a crear-la, però ja es va veure aleshores que la majoria de la cambra té la capacitat de control. Aleshores, JxSí i la CUP van bloquejar totes les compareixences i la comissió es va acabar liquidant sense haver arribat a començar.

Sense el PSC i els comuns, Ciutadans no té cap opció de forçar la creació de la comissió sobre l'espionatge dels Mossos. Cap dels dos grups ha decidit encara què farà, segons expliquen fonts consultades per l'ARA. Durant el debat d'aquest divendres, la diputada socialista Assumpta Escarp ha lamentat el vot en contra de les forces independentistes, a qui ha acusat de no voler apostar per la transparència. Tant ella com Alonso –i després el diputat del PP Alejandro Fernández– han fet referència a l'episodi que es va viure el 26 d'octubre en la vigília de la declaració d'independència del Parlament. La policia nacional va impedir que els Mossos incineressin diversos documents que l'unionisme vincula a l'espionatge polític.

"Volem saber si és veritat que el cos de Mossos va destinar efectius a fer seguiments, intercepció de comunicacions orals, telefòniques i informàtiques a polítics, periodistes, sindicalistes i activistes socials", ha assenyalat el diputat dels comuns Joan Josep Nuet. Ell, però, ha lamentat que des d'una banda i des de l'altra de l'hemicicle s'hagi preferit actuar "estratègicament" i no pas amb voluntat de transparència.

Tant JxCat com ERC i la CUP han argumentat que basen el rebuig a la comissió d'investigació a la falta de voluntat de Ciutadans d'acceptar que també s'inclogués en la investigació la policia espanyola. Aquest dijous hi va haver diverses reunions al Parlament per intentar arribar a un acord que permetés aprovar la creació de la comissió d'investigació per unanimitat. No va ser possible i ara Ciutadans buscarà suports per impulsar-la amb el suport del PSC i els comuns. El del PP es dona per descomptat, però els populars no tenen grup parlamentari propi per poder-s'hi sumar.