Cs avisa que si hi ha indult als presos el recorreran als tribunals

BarcelonaLa possibilitat d'un recurs judicial plana sobre els indults als presos abans fins i tot que el govern espanyol hagi decidit si els donarà. Fins ara, Cs s'hi ha oposat fermament titllant-los de "privilegi", però aquest matí el partit taronja ha fet un pas més assegurant que combatrà "si cal davant dels tribunals" un possible indult als presos. Però... Cs pot presentar un recurs al Tribunal Suprem en cas d'indult? Segons Miquel Pons, advocat expert en dret administratiu, dependrà del mateix tribunal. No qualsevol persona pot recórrer un indult, sinó que només ho podran fer aquells que l'alt tribunal consideri que tenen "un interès legítim en el tema". És a dir, els que puguin argumentar que seran afectats davant un possible indult.

Els que pràcticament tenen assegurat que el seu recurs tindria recorregut són les acusacions del judici. Així, Vox -que va ser acusació popular en el judici del Procés- tindria més possibilitats que Cs. Per exemple, el Suprem va acceptar l'any 2011 els recursos de diversos accionistes contra l'indult que el PSOE va donar al banquer Alfredo Sáenz. Un d'aquests accionistes havia sigut acusació particular del judici i, en canvi, els altres no havien participat en el plet. En tots els casos l'alt tribunal va considerar que tenien un "interès legítim" en la causa i, per tant, va acceptar el seus recursos.

"El més probable és que el Suprem consideri que Ciutadans té un interès legítim", exposa Pons. Una altra cosa és que l'al·legació pugui canviar el sentit de l'indult, que en el fons és una decisió política que l'alt tribunal no pot jutjar. Sí que pot valorar, segons Pons, l'adequació formal i les raons que exposa el govern. Així, el Suprem podrà revocar l'indult si no està ajustat a nivell formal o si els arguments del govern per donar-lo no estan ben explicats o no són prou concloents. "És una línia subtil entre entrar o no en el fons de la qüestió", comenta Pons.

Promeses de difícil compliment

Passi el que passi amb els indults, Cs promet en el seu programa electoral que els presos i els exiliats no es tornaran a presentar a les eleccions "fins i tot si fossin indultats". Una promesa de difícil compliment sense canvis legals de molta profunditat. Fonts del partit taronja asseguren que l'opció d'impedir que els exiliats puguin elegits és viable reformant la Loreg i prohibint el sufragi als "fugats de la justícia espanyola". Una modificació de la llei electoral que Cs i PP ja van presentar al Congrés l'any 2018. La proposta no va tenir recorregut i des del govern espanyol es va qualificar d'"inconstitucional". També utilitza el mateix terme Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la UB, que afegeix que només es poden treure "drets fonamentals per una sentència ferma" -Puigdemont encara no ha sigut jutjat.

Encara és més complicat complir la segona part de la promesa de Cs, en què afirmen que impediran que els presos polítics es presentin fins i tot si són indultats. Una mesura que Arbós també considera que "no tindria cabuda a la Constitució". Aquest matí Carrizosa, preguntat per aquest tema, ha evitat entrar en el fons de la qüestió i s'ha limitat a dir que la inhabilitació "és adequada per al tipus de delicte que van cometre".

Cs acceptaria el suport de Vox per governar

Revalidar les majories de la Comunitat de Madrid, Múrcia i Andalusia al Parlament de Catalunya és una opció pràcticament impossible –les enquestes pronostiquen que Cs, PP i Vox no sumaran més de 30 escons–, però Carrizosa ha admès que si fos viable no seria una opció que descartarien. Així, Cs ha obert la porta a acceptar els vots de Vox per governar: "No farem cordons sanitaris a ningú", ha afirmat Carrizosa aquest matí en una roda de premsa organitzada per l'ACN. I això que el líder taronja s'ha mostrat molt dur amb la ideologia de Vox. Ha fet servir la paraula "fàstic" per referir-se al "racisme, classisme i xenofòbia" que representa la ultradreta.

A l'hora de la veritat, la primera opció de Cs, i així ho ha assegurat Carrizosa, és pactar un govern amb el PSC. Una alternativa que de moment les enquestes no preveuen que pugui ser viable, ni tan sols amb el suport del PP i Vox. De fet, els populars ja van començar aquest dimarts a posar les primeres condicions per formar aquest gran front "constitucionalista". El candidat del PP, Alejandro Fernández, va descartar investir Salvador Illa, però va obrir-se a buscar un candidat de consens. Per la seva banda, Vox va assegurar ahir que "mai de la vida" votaria un candidat socialista.

Per frenar les reticències, Carrizosa ha pressionat els dos partits dient que no tindran "altra opció que donar suport a un govern de canvi". La clau de volta d'aquesta alternativa, però, la té el candidat socialista, Salvador Illa, que ha prioritzat en tot moment una coalició amb els comuns. Tot i això, Carrizosa es mostra optimista, tant amb les possibilitats d'entrar a la Generalitat com amb les d'aguantar els resultats electorals de l'any 2017. "La nostra aspiració és treure els mateixos resultats", ha dit. Les enquestes, però, tampoc estan a favor seu en aquest sentit: la que dona més escons al partit taronja els atorga 17 diputats, quan en els passats comicis en va treure 36.