Carlos Carrizosa: "Amb Cs augmentaria l'ús del català perquè el faríem més simpàtic"

Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964) sap que ho té difícil en aquestes eleccions però no tira la tovallola. Visita l'ARA disposat a rascar vots del PSC, PP i Vox.

Expliqui'm què signifiquen per vostès aquestes eleccions. Són una última oportunitat per evitar desaparèixer?

— No. Nosaltres ens presentem com el partit constitucionalista que no trairà mai els seus electors, tal com ha fet el partit socialista amb l'amnistia i amb els pactes amb l'independentisme. I de Feijoó ens va sorprendre molt que quan es negociava la investidura digués de sobte que el senyor Puigdemont era respectable i que estudiessin l’amnistia durant 24 hores. Es va veure clar que, com que a Junts tant li fa qui governa Espanya, ell no volia posar-se malament amb Puigdemont...

Puigdemont ha dit que si no és president es retira de la política. Si no entra al Parlament, vostè es retira de la política?

— Jo parteixo de la base que entrarem. I crec que Puigdemont no pensa en retirar-se, sinó que té esperances de ser president de la Generalitat. I les té perquè crec que no podrem tenir Sánchez a Madrid i al mateix temps Illa governant aquí. Illa no serà president perquè Sánchez no el deixarà.

Però què farà si depèn dels seus vots?

— Jo això ho dic molt clar: no donaria mai suport al partit socialista si Illa per ser president ha de tenir vots del separatisme. És una línia vermella. No donarem suport a ningú que tingui vots també dels partits separatistes.

Llavors vostè estaria disposat a votar a favor d'Illa encara que el govern Sánchez tiri endavant l’amnistia?

— Nosaltres som contraris a l'amnistia. Però, tot i això, estaríem disposats a fer president Salvador Illa en unes determinades condicions. Però això em sembla política ficció. No em puc refiar d'Illa. Deia no als indults, i va indultar, no a l’amnistia i va amnistiar, no al referèndum, i pot acabar donant el referèndum. Nosaltres per això diem: no te'n refiïs perquè et trairan.

Quina és la posició de Cs respecte a Vox?

— Miri, jo amb Vox tinc moltíssimes diferències. Primer nosaltres som un partit liberal de centre i ells són dreta extrema en alguns plantejaments com, per exemple, la immigració, que no compartim en absolut. A més, Vox ataca el monarca, Felip VI, i per tant no són constitucionalistes. I afegeixo que nosaltres no som nacionalistes espanyols i Vox és nacionalista espanyol. Però deixi’m dir-li que jo els veig molt semblants a Junts, perquè l’alcaldessa de Ripoll [Sílvia Orriols] és filla putativa de Puigdemont. Ella diu el que diria Junts després de tres copes...

Li preguntaré directament: vostès podrien coincidir en el vot amb Vox en una investidura?

— Sí que podríem, però no governaríem amb ells perquè nosaltres som liberals. És una línia vermella.

Vostè voldria que Oriol Junqueras o Carme Forcadell tornessin a entrar a la presó?

— Sobre això tenim debat intern fins i tot al meu partit. Jo no desitjo la presó a ningú, però crec que el senyor Puigdemont no mereix un tracte diferent respecte als que sí que han passat per la presó. I ara Puigdemont no serà ni jutjat i sortirà indemne, i no per un sentit de la justícia de Pedro Sánchez, sinó perquè necessita els seus set vots. El que ha fet Sánchez és una traïció.

Considera que Catalunya té un finançament adequat?

— Jo crec que els 40.000 milions de pressupost de la Generalitat són suficients, però s’han de gestionar millor: tenim la televisió més cara d’Espanya, ambaixades, subvencions excessives a mitjans que són propaganda...

Vostè no està d’acord amb el fet que es respecti l’ordinalitat? O sigui, que si Catalunya és la tercera en aportar sigui la tercera en rebre?

— No hi estic d’acord perquè, si hem de fer balances fiscals, fem-les també entre Barcelona i la costa, el que seria Tabàrnia, i la resta de Catalunya. S’ha de buscar una solució amb criteris tècnics.

Un criteri tècnic seria el cost de la vida. Un euro compra menys a Catalunya que a Extremadura.

— Doncs això s’hauria de tenir en compte, també.

Com seria la seva política fiscal?

— Menys escurar la butxaca de la gent perquè gasti més. Això dinamitza l’economia tal com es veu a Madrid. Per cert, amb tot el fracàs econòmic del Procés a qui estem afavorint és a Ayuso.

Però llavors perquè Madrid té més atur que Catalunya?

— No sé per què tenen més atur a Madrid, però també li dic, com a català, que nosaltres hem frenat, però que Catalunya és Catalunya. Tenim prestigi internacional i gent que treballa molt bé. Catalunya és molt potent. El que estem perdent són oportunitats.

Vostè està a favor de regular els preus dels lloguers?

— No, perquè s’està perjudicant precisament els més desafavorits. L’altre dia ens deien que com que els discapacitats no són tan fàcils de desnonar, perquè la llei els protegeix, ara ho tenen més difícil per llogar un pis. Han de fer un càsting.

Què canviaria vostè del sistema escolar català?

— Nosaltres apostem per un sistema trilingüe. I el castellà i el català balancejats. A les zones més castellanoparlants, més català. I a les zones més catalanoparlants, més castellà.

Vostè creu que un ciutadà a Catalunya té dret a ser atès en català, per exemple, si va al metge?

— Sí, jo crec que té dret a ser atès en català si va al metge. El que passa és que hi ha moltes formes de garantir aquest dret. El que no podem fer és demanar a un professional que ve de fora que sàpiga català el primer dia.

La realitat és que només el 25% dels joves declara que fa servir el català en el seu dia a dia com a llengua principal.

— Això és culpa total de l'independentisme i els extremistes. Aquestes exigències de ficar-se amb una dona que treballa en un forn o amb un metge o una infermera perquè utilitzen el castellà són una persecució. Això ha generat un moviment de rebuig perquè es veu el català com la llengua del poder, de l'administració, una llengua d'imposició i això l'ha fet antipàtica per a molts joves.

Llavors amb Ciutadans al poder vostè creu que augmentaria l’ús social del català?

— Sí, perquè seria més simpàtic, perquè quan la gent vingués aquí no pensaria que tindrà problemes amb l'idioma i hi hauria més bon rotllo. Jo crec que l'amabilitat en l'ús de l'idioma és el més normal. A l’inici de la democràcia la gent castellanoparlant acollia amb goig la introducció del català a les escoles. I això ara no passa en la mateixa mesura perquè s’ha anat massa lluny i molta gent s’ha sentit ciutadà de segona o menys català per parlar una altra llengua.

Vostè creu en el principi de Catalunya, un sol poble?

— No m’agrada parlar de poble, però sí, jo crec que som una sola comunitat. Però jo tinc una concepció de Catalunya bilingüe, mestissa, que no contraposa el flamenc i els castellers i que inclou també el Ramadà.

Les preguntes ràpides de l'ARA

Escola privada, concertada o pública?

— En aquella època no hi havia concertades i vaig anar a la privada.

Quin cotxe té?

— Un Lexus petit, el CT 200 H. No sé mai si és 200 o 250.

Habitatge de lloguer o de propietat?

— De lloguer.

I considera que paga massa lloguer?

— No, considero que tinc un bon lloguer.

Vostè considera que paga massa impostos?

— No. Crec que pago el que hauria de pagar.

Alguna vegada li han robat la cartera a Barcelona?

— Sí.

Em pot dir quina sèrie de dibuixos animats el va marcar més de petit?

— Jo soc de l'època del Bugs Bunny, els Picapedra i el Correcamins.

Em podria dir el nom d'un torero actual?

— No.

I històric?

— Sí, home, el Cordobés, el Litri, Paquirri...

Quin vi porta quan el conviden a sopar a una altra casa?

— Doncs miri, si és un blanc, porto un Gewürztraminer de Viñas del Vero. I negre acostumo a ser de Rioja.

—