Cs creu que les pintades d'Arran responen a una "estratègia dirigida contra l'ordenament constitucional"

BarcelonaCs considera que la pintada d'Arran al domicili de Llarena no és un fet aïllat, i així ho ha reflectit en la denúncia que ha presentat aquest dijous davant la Fiscalia Provincial de Barcelona contra l'organització juvenil: "El que aquí es denuncia no constitueix un fet aïllat comès per uns individus que actuen independentment, sinó que forma part d'una estratègia curosament planificada i dirigida per responsables d'organitzacions polítiques i socials que tenen entre les seves finalitats atemptar contra l'ordenament constitucional espanyol, contra els drets fonamentals i les llibertats públiques que la nostra Constitució empara i, en especial, contra aquelles persones o grups, com els membres del poder judicial, que el garanteixen".

En declaracions als mitjans davant la Ciutat de la Justícia, Arrimadas ha reclamat al president de la Generalitat, Quim Torra, que faci una "condemna absoluta dels actes violents dels CDR", just després que el cap de l'executiu s'hagi desmarcat de l'acció de l'organització anticapitalista. La cap de l'oposició ha criticat la campanya "d'assetjament i assenyalament" d'Arran contra els "servidors públics" i també ha carregat contra Pedro Sánchez per no posar-hi fre. "Complim amb la nostra obligació, tenim la legitimitat per presentar una denúncia pública. Fem el que el govern espanyol no fa", ha dit.

Arrimadas, acompanyada del portaveu parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, i la diputada Sonia Sierra, ha presentat aquest dijous la denúncia davant la Fiscalia Provincial de Barcelona. La formació taronja veu delicte d'incitació a l'odi i de danys en l'acció i, a més, amplia la instància als responsables del compte de Twitter d'Arran per haver difós la pintada. De fet, Cs demana que s'apliqui el tipus agreujant del delicte d'incitació a l'odi pel fet que s'estengui l'acció a través d'internet.

El partit presidit per Albert Rivera sosté que l'acció forma part d'una "estratègia", perquè Arran en un dels seus tuits va assegurar que es tractava del "segon acte" de la "funció" que va començar amb la pintada davant la casa de Llarena a Das, a la Cerdanya. Mesos enrere els activistes van escriure: "Llarena feixista. Ni a Das ni enlloc".

En el seu compte de Twitter, Arran va penjar un vídeo en el qual es veia com dos joves arriben a un portal i tiren pintura de color groc contra la porta de vidre de l'entrada. El vídeo va acompanyat d'un missatge: "El poble mana, Arran obeeix. Vuit mesos després, per petició popular i amb una resolució de la instrucció judicial que preveu sentències desmesurades, ho hem tornat a fer: assenyalem el jutge Llarena com a símbol del règim del 78".