Cs abandera la confrontació pels llaços grocs

BarcelonaCiutadans agafa les regnes del conflicte dels llaços grocs i abandera una estratègia de confrontació que el partit taronja fa temps que abona. Ahir els dos líders de la formació, Albert Rivera i Inés Arrimadas, van passar de les paraules als fets i van arrencar amb les seves mans alguns dels llaços grocs que hi havia als carrers de la localitat d’Alella, al Maresme. “Això ho hauria d’estar fent l’Estat”, va defensar Rivera, que va insistir en la tesi que els espais públics han d’estar lliures de simbologia política per garantir la seva neutralitat. Per a Cs, aquesta tasca l’haurien d’assumir tant el president espanyol, Pedro Sánchez, com el català, Quim Torra.

És la primera vegada que els dos màxims dirigents de Cs surten al carrer per arrencar els símbols que demanen la llibertat dels presos polítics -de moment ho havien fet càrrecs intermedis i militants-. De fet, fins fa una setmana Albert Rivera considerava que “no tindria gaire sentit” que fossin els dos dirigents de la formació els que retiressin aquests símbols. “Jo em dedico a altres coses, no a retirar llaços grocs”, va dir en una entrevista a Onda Cero. Ara ha canviat d’opinió. Conscients de l’expectació que generarien, ahir el partit taronja va convocar tots els mitjans de comunicació per visualitzar una acció que culminava una estratègia de confrontació que fa temps que la formació té dissenyada per frenar l’independentisme.

Fa tot just un mes Ciutadans va anunciar que iniciava una campanya per treure tots els símbols independentistes de la via pública i també de les institucions. “Els veïns tenen dret a un espai públic lliure d’ingerències polítiques”, va defensar en aquell moment el diputat i secretari d’acció institucional de Cs, Joan García, per justificar que militants de la formació arrenquessin llaços grocs de Sant Cugat, on van donar el tret de sortida a la campanya. Aquesta operació va continuar uns dies més tard a Reus, quan els mateixos regidors de Cs d’aquesta localitat van despenjar la pancarta en record als presos polítics i exiliats del balcó de l’Ajuntament. Poca estona després, el govern municipal la va tornar a penjar, una situació similar a la d’ahir: mentre Rivera i Arrimadas justificaven l’acció d’Alella davant dels mitjans de comunicació, diversos veïns tornaven a penjar els llaços que havien arrencat els dos dirigents. Cada vegada que s’han retirat aquests símbols dels carrers, l’acció ha enervat l’independentisme, que ho veu com una provocació. Per a Rivera, en canvi, aquesta reacció demostra la “fractura social” que fa temps, assegura, hi ha a Catalunya.

80 persones retirant símbols

La crida de Ciutadans per “netejar” -en paraules de Rivera- els espais públics de simbologia independentista ha anat in crescendo i ha sumat adeptes en les últimes setmanes. Sense anar més lluny, dimecres a la nit un total de 80 persones, vestides de blanc i la majoria amb la cara tapada, van treure llaços de la Bisbal d’Empordà i Pera. Els Mossos d’Esquadra van aixecar acta per infracció de la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, i també van identificar una persona com a responsable de la concentració no comunicada que van organitzar a Cabrera de Mar, on havien quedat per trobar-se i començar l’acció. Aquesta vegada, els agents de la policia catalana no van identificar cap de les persones que van participar en l’acció -com tampoc ho van fer amb Rivera i Arrimadas-, a diferència del que havien fet fa dues setmanes a la Ribera d’Ebre amb 14 persones -entre les quals hi havia un agent de la Guàrdia Civil- que arrencaven llaços.

Ciutadans va relacionar els llaços grocs amb la violència, quan una dona va ser agredida mentre en despenjava al Parc de la Ciutadella. Tot i que hi ha versions contradictòries sobre el que va passar, per al partit taronja darrere d’aquesta agressió hi ha motivacions polítiques. De fet, dimarts van presentar una denúncia davant la fiscalia per un delicte d’odi i discriminació, una denúncia que s’afegia a la que també va presentar la dona agredida davant la Policia Nacional per un delicte de lesions amb l’agreujant de motivació ideològica.

Ahir agents d’aquest cos policial van detenir el presumpte agressor -que, paral·lelament, havia denunciat la dona davant dels Mossos d’Esquadra- durant unes hores i el magistrat del jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona va deixar-lo en llibertat provisional amb càrrecs. El jutge també va imposar-li una ordre d’allunyament de la dona, tal com va demanar la fiscalia. L’home es va negar a declarar i va quedar investigat per un delicte de lesions lleus i un altre d’odi i discriminació per motius d’origen. Aquestaúltima tipificació es va incloure perquè l’home hauria insultat greument la dona perquè era russa. Tot i així, a la denúncia, l’agredida -que va ser colpejada al nas- diu que la discussió i l’agressió posterior van començar per la retirada de llaços grocs.

Crítiques de la resta de partits

De moment, l’estratègia de confrontació que abandera Cs només convenç els seus i el PP, que també ha fet una crida a retirar llaços grocs, tot i que cap dirigent ho hagi fet. La resta de les formacions polítiques catalanes no van avalar la tàctica dels taronges. Els partits independentistes van carregar contra l’acció de Rivera i Arrimadas, i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va demanar “no escalar” aquest conflicte. El PSC també es va desmarcar de l’estratègia de Cs, i el president dels socialistes de Barcelona, Jaume Collboni, va retreure’ls que posessin al davant els seus “interessos electorals”, mentre que la portaveu dels comuns al Parlament, Elisenda Alamany, va acusar de “poca humanitat” els d’Arrimadas.

Mentre el conflicte s’enquista, el govern espanyol ha convocat la reunió de la Junta de Seguretat per al 6 de setembre per abordar aquest tema, entre d’altres. El Govern, però, continua defensant l’actuació dels Mossos d’Esquadra. Mentrestant, Cs segueix traient rèdit d’una polèmica que pot durar mentre hi hagi presos polítics.