Sobre esperits nadalencs i llenguatges no verbals

Barcelona"Ets polític?", m’ho pregunta el taxista quan li demano que m’apropi al Parlament. Quan li responc negativament m’explica que ja fa temps que va deixar de creure en el sistema i que és un escàndol que hi hagi ciutadans submergits en la pobresa energètica: “En aquesta vida hi estem de pas”, conclou. Fonda reflexió a les nou del matí de camí a la sessió de control al govern i al ple de presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2015.

Les preguntes al govern són animades. El tema estrella és la privatització d’Aigües Ter Llobregat. Fins a quatre grups parlamentaris (PSC, PP, ICV i la CUP) traslladen incisives consideracions al respecte als consellers Vila i Mas-Colell. Es nota que és dia de parlar molt d’economia. Joan Mena adjectiva de manera original els hàbits econòmics del govern: "centrifugadora" i "cobrador del frac". ERC pregunta per sobresous en càrrecs públics, i Ciutadans, per malversació de fons en l'àmbit de la dependència. Albert Rivera pregunta a Artur Mas si, quan era conseller de Jordi Pujol, li constaven irregularitats corruptes. "No a tot", respon. El president lamenta el to "poc nadalenc" dels líders del PP i Ciutadans, i insisteix dues vegades a interpretar i qualificar l’actitud i el llenguatge gestual de Rivera i Sánchez Camacho: "Se’ls veu a la cara", els etziba.

Esclar que si es tracta d’interpretar intangibles, no cal ser una llumenera per captar que la relació entre Junqueras i Mas és tirant a millorable. A compte dels pressupostos i la seva aprovació tots dos escenifiquen una gelor important. "No existeix relació entre pressupostos i eleccions anticipades", diu Mas. Vaja, serà que la llei més important de la legislatura no té res a veure amb la governabilitat del país.

"Procuraré presentar els pressupostos amb molt esperit nadalenc", adverteix Andreu Mas-Colell. Doncs d’entrada, per posar-hi emoció, s’equivoca de carpeta i ens fa patir una mica. Va desfilant les partides, parla de deute, ingressos, despeses, sacrificis assumits i reptes de futur. És una dicció ben particular la seva. És capaç d’encallar-se amb una paraula fins a repetir-la cinc vegades seguides. Fa pauses quilomètriques entre un "etcètera" i un altre "etcètera". Infinites interjeccions trufen el discurs d’una hipnòtica lletania. Fent cas a Mas i a les seves consideracions sobre llenguatge no verbal, em fixo en l’actitud de l’auditori. És fàcil tenir la percepció que gairebé ningú l’escolta. Diputats que miren Twitter, teclegen el portàtil, comenten la jugada, llegeixen 'Expansión', entren i surten, van i vénen, es desplacen quasi levitant. Si poguessin teletransportar-se ho farien.

Pel que veig no sóc l’únic que s’ha fixat en tot això. Quan li toca el torn de rèplica, Maurici Lucena destaca les cares d’avorriment de la bancada de CiU i d’alguns membres del Govern quan es parla d’alguna cosa que no té a veure amb el procés independentista. Caram, això vol dir que el PSC coincideix amb Mas i que una cosa són els pressupostos i l’altra les plebiscitàries? No forcem la màquina, dec tenir massa ganes de relacionar coses.