La croada de Sánchez per esquerdar el poder del PP al Madrid DF
Compta amb directius afins als sectors estratègics, mentre la majoria plurinacional aprofita per penetrar-hi
Madrid / Barcelona“Pedro Sánchez entén molt bé què és la cultura del poder”. Aquesta és una frase que es repeteix sovint sobre el president espanyol quan es pregunta pels plans de la Moncloa per estendre la seva influència més enllà de l’àmbit polític. Des que ha arribat que no s’ha conformat amb sobreviure amb una majoria fràgil al Congrés, sinó que la seva aposta ha sigut jugar fort en sectors estratègics de l’Estat, amb la idea d’esquerdar el poder del PP a les empreses de l'Íbex-35, però també de reforçar el poder públic espanyol davant de l’entrada de capital estranger. El context li va a favor: des de la crisi per la covid-19, la Unió Europea ha avalat una major intervenció del sector públic en l’economia i l'aposta per l’autonomia estratègica.
Per entendre la situació actual cal remuntar-se a l'època de les privatitzacions d'empreses públiques amb José María Aznar (PP), que el PSOE de Felipe González havia iniciat. Les privatitzacions d'Aznar van permetre als populars refermar la seva influència en grans corporacions i ho va fer sense manies. Un exemple va ser el de Telefónica, amb César Alierta, un home d'Aznar, l’any 2000. El seu antecessor, Juan Villalonga, també havia estat company de pupitre del popular.
Sánchez intenta ara situar els seus afins, una pota important en la seva estratègia a Catalunya: ha situat directius catalans, afins al PSC, en posicions clau, i el discurs de Salvador Illa des de la Generalitat és precisament fer de contrapoder al Madrid d’Isabel Díaz Ayuso, nucli de l'antisanchisme i reducte del PP que ja es coneix com el Madrid DF.
![Les antigues oficines de Fecsa-Endesa, ara buides, i les Tres Xemeneies del Poble-sec](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Entre les empreses en què té presència l’Estat, destaquen Antoni Llardén, president d’Enagás, o Maurici Lucena, president d’Aena. Amb tot, una de les operacions que sintetitza aquest joc és la de Telefónica. Arran del terratrèmol que va suposar l’entrada del grup àrab STC, l’Estat torna a ser el primer accionista. Per presidir la teleco, Sánchez ha escollit el català Marc Murtra, vinculat al PSC i sobretot a Illa, tot i els esforços del directiu per desfer-se d’aquesta ombra. Alhora, Murtra ja ha mogut fitxa pescant dins i fora de la casa. Entre els noms que ha triat per al seu equip destaca el de Javier de Paz, proper a José Luis Rodríguez Zapatero, a qui ha ascendit a president de Movistar +.
L’aterratge de Murtra a Telefónica venia precedit de la seva entrada a Indra el 2021, un dels primers exemples de com Sánchez ha volgut posar un peu en els sectors estratègics. En aquesta multinacional, ara peça clau del rearmament, l’Estat és el primer accionista via la SEPI, el braç inversor del govern espanyol, i va posar punt final a l’època de Fernando Abril Martorell, vinculat al PP, i al bloc de consellers afins a ell. Això va desencadenar un terratrèmol polític. Al grup Prisa Sánchez també ha intentat una operació frustrada a través de José Miguel Contreras, persona de la seva confiança: l'impuls d'una televisió per contrarestar la dreta mediàtica. El president de l'empresa, Joseph Oughourlian ha descartat el projecte i hi ha hagut cessaments de càrrecs pròxims a la Moncloa, amb una crisi al grup propietari d'El País.
"Citar-lo a la Moncloa no va ser apropiat"
"És normal que si el govern entra en una empresa i hi posa diners, hi vulgui dir la seva. Qualsevol accionista important ho vol", apunta un ex alt càrrec de Sánchez que ara és al sector privat. És una màxima amb la qual coincideixen altres veus. El que genera recel, apunten fonts empresarials, són les formes; per exemple, com es va fer el cessament de José María Álvarez-Pallete de Telefónica: "Citar-lo a la Moncloa no va ser apropiat", apunta aquesta veu, una opinió que ratifica un directiu de l’Íbex-35. Una altra font empresarial diu, però, que el PP feia el mateix: "Sánchez no té cap problema en defensar la presència de l’Estat en sectors estratègics. La dreta, en canvi, sempre ho feia per darrere perquè ells, com a liberals, renegaven d’entrar al capital de les empreses".
Però la via dels nomenaments no és l’única a través de la qual Sánchez incideix. L’escut antiopes aprovat durant la pandèmia, i en vigor fins al 2026, ha permès al govern espanyol dir la seva davant l’entrada d’un fons estranger: el veto a l’opa hongaresa sobre Talgo i el suport a un consorci basc perquè el controli; les condicions a STC Group per entrar a Telefónica, o les que es van posar al fons IFM quan va desembarcar a Naturgy. Alhora, el govern insisteix que les portes estan obertes als inversors. En aquesta estratègia hi té un paper clau Isidre Fainé, president de La Caixa, i el seu hòlding, CriteriaCaixa, que viu un moment d’efervescència inversora coincidint amb l’aterratge d’Àngel Simón com a nou conseller delegat.
Criteria té forta presència en sectors estratègics en els quals la Moncloa té l’ull posat. Cal recordar que Marc Murtra també perquè és patró de la fundació. L'entorn de La Caixa nega que hi hagi una entente política, però sí que parla de convivència, com hi seria amb un govern del PP. "[La Caixa] practica el peix al cove", diu una font. Un altre polític català ben vinculat al món empresarial afirma que La Caixa s'ha allunyat del PP, i diu el mateix del Banc Sabadell. Cal tenir en compte que el retorn de seus a Catalunya és un èxit per al discurs de la Moncloa de normalització política.
La pota de la majoria plurinacional
Junts també aprofita que és decisiu a Madrid per guanyar posicions en el món econòmic. No és cap secret que viu una lluna de mel amb Foment, ja que Josep Sánchez Llibre s’ha preocupat des de fa temps de greixar una relació amb l’expresident Carles Puigdemont. Qui fa de pont, més enllà de Míriam Nogueras i Jordi Turull, és Albert Batet. Alhora, Sánchez Llibre també té un vincle estret amb Illa.
Fruit de tot plegat, Ramon Tremosa, exconseller i fins ara regidor a Barcelona, ha entrat com a nou conseller d’Aena en ple debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. També han introduït peces al consell d’administració de RTVE, com el periodista Miquel Calçada, i a la CNMC, amb l'exdirector de la Policia Pere Soler. ERC també va promoure l'economista Jordi Pons al Banc d’Espanya i Sergi Sol a RTVE. En l’àmbit privat hi ha fitxatges que es poden interpretar com picades d’ull a Junts. El consell d'administració d’Enagás incorporarà Elena Massot, expresidenta de l'entitat sobiranista Femcat. Junts busca, així, refer els ponts que van caure el 2017, i vol recuperar influència a Madrid.
