Els crítics d’Unió tiren pel dret i s’organitzen per donar suport a Mas
Espadaler posa en mans dels serveis jurídics del partit l’expulsió dels independentistes
BarcelonaUnió ja funciona per duplicat. D’una banda hi ha la cúpula, que ha posat la directa cap a les eleccions del 27-S amb una candidatura i un programa propis, i de l’altra emergeixen els crítics, que ja s’han organitzat en una plataforma -Hereus UDC 1931- que donarà suport explícit a la llista que elabori el president de la Generalitat, Artur Mas. La jornada d’ahir serveix per il·lustrar aquests dos camins paral·lels que han agafat les faccions democristianes. Els independentistes van presentar la seva associació -és la fórmula jurídica triada- a les dotze del matí i, a les quatre de la tarda, el secretari general, Ramon Espadaler, els deixava clar que els serveis jurídics del partit decidiran les sancions a què s’exposen si mantenen el seu suport a una candidatura que no sigui la d’Unió -probablement encapçalada pel mateix Espadaler- el 27-S.
La hipòtesi de l’expulsió dels crítics sempre ha sigut considerada com a possible dins del sector independentista. “I, de fet, és irrellevant”, sostenia al matí un dels seus representants, Antoni Castellà, que va ser l’encarregat de presentar la plataforma Hereus UDC 1931 al costat de Núria de Gispert, Joan Rigol i Mercè Jou. “Els conflictes se solucionen amb diàleg, no amb sancions. D’això ja n’hem tingut experiència amb Espanya. Els nostres principis no canviaran per una amenaça d’expedients”, va afegir Castellà. Poques hores més tard, Espadaler informava de l’arrencada del procés intern per sancionar els militants que s’afegeixin a la plataforma democristiana, que insisteix en el caràcter plebiscitari del 27-S i que ja ha aplegat més de dos-cents suports de militants i exmilitants del partit. Els dos més destacats -a banda d’onze alcaldes d’Unió, diputats i dirigents territorials- són Rigol, ja sense carnet, i Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic i que el 2012 va disputar a Josep Antoni Duran i Lleida el lideratge d’Unió. També va acabar estripant el carnet.
La cúpula considera “realment greu” el camí dels crítics des que els oficialistes es van imposar en la consulta del 14-J per un marge escàs de 109 vots. Els estatuts, aprovats en el congrés extraordinari de l’any passat, preveuen l’expulsió per a les faltes “molt greus” i la suspensió de militància per a les “greus”. Els serveis jurídics es posaran a treballar en les mesures que calgui prendre, que seran avaluades pel comitè de govern. L’òrgan executiu de la direcció es reunirà dilluns vinent en un ambient que continuarà sent tens.
El consell nacional porta cua
La decisió d’anar en solitari a les eleccions es va prendre en el consell nacional de dissabte passat a través d’una votació “que no figurava en l’ordre del dia”, segons van denunciar els crítics. Un 70% dels assistents van fer costat a la direcció, un percentatge que els oficialistes exhibeixen per considerar “avalada” la decisió de partir peres amb CDC i anar en solitari al 27-S. “Cal respectar els acords que prenen els òrgans legítims del partit”, va defensar Espadaler. “Respectem les majories, és la nostra obligació”, va afegir el secretari general. Els crítics, en canvi, sostenen que un 47% de la militància està a favor de la independència i que hi ha un percentatge de militants que estan a favor del procés “amb condicions”. Des de la nova plataforma parlaran amb partits sobiranistes -inclosa CDC- i amb les entitats que piloten el full de ruta.
La cúpula democristiana està als antípodes d’aquests moviments. Espadaler va indicar que hi ha espai -emparant-se en l’enquesta d’ El Periódico, que els atorga fins a set diputats- per a un “catalanisme moderat” i que beu de la “vella CiU”. I va mostrar-se preocupat perquè, al seu parer, el procés està ara en mans de la CUP. Un to contundent que no feia servir quan era conseller.
De Gispert posa el turbo contra la cúpula
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, s’ha erigit en l’ariet més contundent contra la cúpula de tot el col·lectiu de crítics d’Unió. Durant la presentació de la plataforma Hereus UDC 1931, De Gispert va assegurar que la cúpula democristiana tenia un pla “premeditat” per fer descarrilar el procés des del 2010. Fins i tot va posar en dubte el compromís d’alguns dirigents -sense citar-los- amb el pacte fiscal. Ramon Espadaler, secretari general d’Unió, li va respondre que amb les declaracions dels últims dies està “començant a posar en qüestió la institució que representa”, en referència al Parlament. La cúpula està “dolguda” pels posicionaments de De Gispert.
