Crítics de l’ANC es conjuren per forjar una alternativa a Sànchez

BarcelonaDesprés de mesos de debat intern, finalment els corrents de l’ANC es desacomplexen i pugnaran per liderar l’entitat. Diversos membres de la direcció crítics amb el rumb de Jordi Sànchez han intensificat els contactes les últimes setmanes per forjar una candidatura alternativa a l’actual president en les eleccions al secretariat del 14 de maig. Segons ha sabut l’ARA, en aquests moviments hi estan implicats la responsable d’internacional de l’entitat, Liz Castro -candidata més votada en les últimes eleccions internes, el 2015-; el coordinador de mobilització, Josep Sabaté, o els membres de la cúpula Agustí Alcoberro i Pere Grau, entre d’altres. També l’excap de llista de la CUP Antonio Baños o l’expresident d’Òmnium Quim Torra estan involucrats en els moviments.

“Busquem complicitats perquè l’ANC torni als orígens fundacionals”, argumenta un dels impulsors de la candidatura alternativa. L’objectiu és aconseguir la majoria de representants al secretariat, que escull el president de l’entitat, per bé que cap d’ells, insisteixen, encara no es postula per ser-ne el cap de files (de fet, Sànchez tampoc ha anunciat formalment que torni a presentar-se). Les fonts consultades remarquen que volen potenciar el caràcter “assembleari i horitzontal” de l’ANC, així com la “transversalitat” que consideren que ha perdut els últims temps per un alineament amb CDC. Una opinió que no comparteixen altres sectors consultats, que acusen ERC i la CUP d’estar al darrere de la candidatura.

Un dels debats interns és el paper que ha de jugar l’ANC. Els crítics defensen una entitat centrada a eixamplar la base social independentista i confien que les institucions compliran el mandat del 27-S, mentre que d’altres són partidaris d’elevar el paper “polític” de l’ANC. La discussió ja es va plasmar en el debat sobre els actes de la Diada.

¿Com s’articularà la candidatura alternativa a les eleccions? Fins ara, en la votació per escollir la direcció (a través de llistes obertes) es podien fer equips. És a dir, els candidats es presentaven individualment però podien agrupar-se en un mateix paraigua. En els anteriors comicis, per exemple, gairebé tots els representants nacionals del secretariat (24 de 25), entre els quals Sànchez, Alcoberro, Castro i l’actual vicepresidenta, Rosa Alentorn, es van aglutinar en la candidatura Junts. Els canvis als estatuts a l’assemblea general, però, poden dificultar aquesta via. I és que, segons diverses fonts, algunes territorials han presentat al·legacions per impedir la confecció d’equips. La decisió depèn de la junta electoral de l’entitat, però els membres de la candidatura crítica avancen que evidenciaran sigui com sigui una mateixa visió de l’ANC. Així poden aprofitar que, per primer cop, els socis podran interpel·lar els candidats a través d’una web d’accés restringit.

Malestar a les exteriors

Un altre dels fronts de la direcció actual és el descontentament de les assemblees exteriors. “Des de la Diada de l’any passat l’ANC ha perdut tot el perfil internacional”, es queixa un dels seus portaveus, que lamenta l’escassa visibilitat de les seves accions, la falta de suport del secretariat per fer activitats internacionals i l’absència de “pedagogia” entre els corresponsals d’altres països.

58 vots eviten l’aposta per la llista unitària

L’assemblea general de l’ANC del 17 d’abril va decidir tombar la proposta de la direcció i apartar-se de la discussió sobre la llista única en cas de noves eleccions a Espanya. Ara bé, la votació va ser ajustada, ja que l’esmena -que ignorava la coalició “de la màxima unitat independentista” i es limitava a demanar “unitat” d’acció als independentistes- es va imposar només per 58 vots de diferència, segons les actes de l’assemblea. Així mateix, la reforma d’estatuts per elegir directament el president de l’ANC es va imposar per 1.183 vots a favor, 843 en contra i 179 abstencions, però no es va incorporar, ja que no va assolir el 65% de suports necessaris.