XOC INTERN
Política21/02/2020

Els crítics amb Arrimadas es fan forts a Catalunya

La líder de Cs desembarca a Barcelona, on creix el descontentament intern

Anna Mascaró
i Anna Mascaró

BarcelonaContinua sent la favorita per presidir Ciutadans, però ja no és una candidata de consens. Inés Arrimadas s’ha vist arrossegada per la crisi interna que en els últims mesos ha sacsejat el partit. La portaveu de Cs al Congrés s’ha acabat posicionant netament al costat de la gestora continuista i ha tancat la porta fins i tot a dialogar amb el sector crític liderat per Francisco Igea que, segons fonts properes, es presentarà com a candidat alternatiu a les primàries si en els pròxims dies no aconsegueix arribar a algun acord amb la dirigent. Mentrestant, el descontentament a bona part de les bases s’ha manifestat cada cop amb més claredat sota la plataforma Ciudadanos eres tú. També a Catalunya, on Arrimadas, guanyadora de les eleccions del 21-D i abans molt valorada per les bases, ha hagut de veure com quatre diputats -Antonio Espinosa, Carmen de Rivera, Sergio Sanz i María Valle- se significaven públicament en contra de la gestora i com nombroses agrupacions de la província de Barcelona -la més important per a Cs- votaven a favor de l’esmena a la totalitat dels estatuts que presentaran els crítics.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Sarrià, l’Eixample-Esquerra, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Sant Vicenç dels Horts, Manresa, Sant Cugat i Collbató són algunes de les agrupacions de Ciutadans -segons dades dels crítics i a falta de les oficials- en què els afiliats han votat majoritàriament a favor de l’esmena del vicepresident de Castella i Lleó. Totes són a Barcelona, on es troba el gruix dels militants de Cs. També és el lloc de Catalunya on s’escullen més compromisaris dels 355 elegibles per les bases a tot l’Estat -26, mentre que a Tarragona, Girona i Lleida se n’escullen sis, tres i quatre respectivament.

Cargando
No hay anuncios

De fet, el primer test de força entre sectors serà a la votació dels compromisaris que té lloc avui. Els escollits hauran de participar a l’assemblea extraordinària del 15 de març, en què es decidirà el rumb del partit. En línies generals, els crítics demanen més protagonisme de les bases i més flexibilitat de cara al debat intern, mentre que la gestora ho veu un intent de crear “baronies” autonòmiques.

“No anem sobrats, però anem forts”, apuntava una font de Cs eres tú, que, tot i que admet que “el mateix aparell” dificulta que surtin vencedors, aplaudeix la mobilització de les bases tenint en compte la forta verticalitat de Cs. Al seu torn, la cúpula presenta la seva llista de compromisaris amb el nom Con Inés Unidos y Adelante i la fotografia dels candidats emmarcada en un quadre taronja. Des del sector oficialista, una veu critica que part dels que s’han sumat al carro de Cs eres tú ho facin per “un enuig amb la secretaria d’organització”. També lamenta que l’esmena es presenti “a la totalitat” dels estatuts, dificultant la negociació, i recorda que “la majoria del grup parlamentari” és al costat d’Arrimadas. Denuncia que la mediatització del conflicte fa mal al partit. Un argument compartit per diferents fonts que, tot i reclamar canvis, no s’han alineat amb els crítics per aquest motiu.

Cargando
No hay anuncios

Acte amb Jordi Cañas

A les diferències sobre els estatuts s’hi afegeix el descontentament amb la decisió de negociar una coalició amb el PP a Catalunya i Euskadi. “Després de tota la feina que hem fet, ara regalen el partit al PP?”, lamenta una veu taronja. De fet, els d’Igea també presentaran una esmena a la ponència d’estratègia de la gestora que rebutja la coalició amb els conservadors. Amb aquest escenari per endavant, Arrimadas desembarcava ahir a Barcelona. Ho va fer acompanyada dels líders del partit a Catalunya i l’eurodiputat Jordi Cañas, representant del sector socialdemòcrata de Cs i una de les figures més ben valorades per les bases, que fins ara s’havia mantingut en un segon pla. Arrimadas va acusar els crítics de ser uns “salvapartits” que només busquen implantar un “model de baronies”.