Els cinc criteris del govern espanyol per definir un pres polític: una arma de doble tall

BarcelonaEl govern espanyol ha negat sempre que els membres del Govern empresonats i els Jordis siguin presos polítics. "No són presos polítics sinó polítics presos", va dir el ministre de Justícia, Rafael Catalá. Què entén el govern espanyol per pres polític? Quines condicions s'han de donar perquè es consideri un pres polític? Existeixen a Espanya presos polítics? Això és precisament el que ha qüestionat el senador d'EH Bildu Jon Iñarritu en una pregunta escrita al govern espanyol. En la seva resposta, l'executiu central assegura que "a Espanya no existeixen presos polítics", però des de l'associació de juristes Drets avisen que els criteris que dona el govern espanyol serveixen precisament per definir Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart com a presos polítics.

En la seva resposta escrita, el govern espanyol estableix cinc criteris per definir un pres polític: que la detenció violi algun dret fonamental (llibertat de pensament, consciència i religió, d'expressió...), que la detenció sigui per raons polítiques "sense connexió a cap delicte", que la durada de la detenció sigui desproporcionada, que la detenció sigui "discriminatòria" en comparació amb altres persones i que el procediment de la detenció sigui "irregular". Així, mentre amb aquests cinc requisits l'executiu de Mariano Rajoy conclou que a l'Estat no hi ha presos polítics, per a Drets els mateixos criteris serveixen per denunciar que precisament els líders sobiranistes ho són.

Segons el president de Drets, Sergi Blázquez, hi ha dos dels supòsits que es poden aplicar als presos sobiranistes. En el cas dels Jordis, empresonats preventivament per un suposat delicte de rebel·lió arran dels fets del 20 de setembre davant la seu d'Economia, es pot aplicar tant el primer com el segon supòsit. "Són els líders de les entitats que van convocar la manifestació, i se'ls fa responsable d'un delicte de rebel·lió, però així se'ls vulnera la llibertat de reunió i associació", assegura Blázquez. I més tenint en compte –aquí entra el segon supòsit– que "no hi ha connexió amb el delicte".

"No hi va haver violència i, per tant, no hi ha sedició ni rebel·lió", apunta, i denuncia que l'argument per mantenir els Jordis a la presó dient que hi ha violència "és inaudit". Aquest segon punt, creu Blázquez, també és aplicable als consellers Joaquim Forn i Oriol Junqueras, a qui també s'atribueix sedició i rebel·lió. "Quan aquest cas arribi a Estrasburg, el Tribunal Europeu de Drets Humans dirà que han estat a la presó per delictes que no existeixen. "Segons els arguments del govern espanyol es pot parlar que a l'Estat hi ha presos polítics", sentencia Blázquez.

En la mateixa resposta, el govern espanyol concreta que la seva definició de pres polític és la que va adoptar l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa el 2012 a partir d'una definició elaborada el 2001 per un comitè d'experts independents del mateix organisme. Així, s'indica que hi haurà presos polítics en aquells països que "no respectin aquesta resolució" del Consell d'Europa. "De conformitat amb aquesta resolució, a Espanya no hi ha presos polítics", sentencia el govern espanyol. Uns empresonaments tan polèmics que els mateixos arguments per definir-los com a "presos polítics" són utilitzats, també, per negar-ho.