La crisi soterrada dels comuns després de l'adéu d'Ada Colau
Alguns sectors del partit lamenten la manca de renovació en la cúpula i critiquen la falta de presència territorial
BarcelonaEls comuns afronten els dies 16 i 17 de novembre una assemblea extraordinària per afrontar els seus últims mals resultats electorals. Una de les grans incògnites era qui agafaria les regnes de la pròxima direcció, després de la decisió d’Ada Colau d’apartar-se de la primera línia política (sense descartar, però, tornar-se a presentar a les eleccions del 2027). La incògnita va quedar resolta el passat 21 d'octubre: en una entrevista a RTVE, la cap de files dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va anunciar que renunciaria a repetir com a coordinadora nacional i que la fins ara coordinadora, Candela López, i la regidora a l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa –propera a Ada Colau– farien tàndem a la cúpula del partit.
Les acompanyaran les que han estat les cares visibles dels comuns en els últims anys, com Joan Mena com a coordinador adjunt, i Aina Vidal o Gerardo Pisarello com a portaveus. La candidatura no tindrà rival, perquè finalment ningú més ha presentat una llista alternativa ni a l'executiva ni al consell nacional. Els sectors més propers als actuals dirigents de Catalunya En Comú defensen que respon als relleus naturals disponibles dins dels quadres de Catalunya En Comú i fonts de la formació insisteixen que, més enllà de no haver fet grans canvis, la voluntat és treballar de manera més col·lectiva en aquesta nova etapa. Tanmateix, l'anunci d'Albiach va generar malestar en un altre sector de la formació, també impactada pel cas Errejón que ha deixat Sumar immersa en una crisi profunda.
Malestar en un sector del partit
Per què va generar malestar l'anunci d'Albiach? En primer lloc, perquè la llista avançada encara havia de passar els tràmits de cara a l’assemblea i el termini per presentar-ne d'altres encara estava obert; i, en segon lloc, perquè, segons diverses fonts consultades per l'ARA, prèviament hi va haver moviments interns per part de la direcció perquè només hi hagués una única candidatura, com finalment ha acabat passant.
En aquest punt, les fonts tenen opinions diferents: algunes lamenten que hi va haver pressions als dirigents que van alçar la mà per plantejar alternatives, mentre que d’altres consideren que es va "consensuar" a canvi d’incloure en l’executiva, formada per una quarantena de persones, més presència territorial. Però, fins i tot dins d'aquest sector més favorable a la candidatura oficial s’admet que la proposta final no acontenta tothom. Per què? Perquè, segons diverses fonts, no satisfà les expectatives de renovació que planaven sobre l’assemblea com a fórmula per assumir responsabilitats pels mals resultats en l’últim cicle electoral. López, diputada al Congrés i regidora a Castelldefels, és coordinadora nacional dels comuns des del 2018, i Tarafa ja formava part de l’executiva de Xavier Domènec el 2015.
Pel que fa a Albiach, surt de la coordinació però es mantindrà al capdavant del grup parlamentari, una decisió que ha pres després de posar a disposició el seu càrrec arran dels mals resultats a les catalanes. Segons les fonts consultades, la gran majoria de les bases li van demanar que es quedés, especialment en el consell nacional dels comuns on es va presentar l'acord per investir Salvador Illa, del qual el partit fa una molt bona valoració.
Transcendir l’àrea metropolitana
Precisament, un altre dels fronts oberts per als comuns és la carpeta territorial. Després d'haver perdut l'alcaldia de Barcelona i la representació en municipis on històricament havien tingut representació, com Terrassa o Santa Coloma de Gramenet, la direcció assumeix com a prioritat reforçar el partit de cara a les municipals del 2027. No és casual que, en aquest sentit, destaquin com a "municipalistes" els perfils de Tarafa -regidora a Barcelona- i de López, que va ser alcaldessa de Castelldefels entre el 2015 i el 2017 i també és vicepresidenta de la Diputació de Barcelona.
Tanmateix, hi ha sectors de la militància que han trobat a faltar que les fins ara cares visibles de la formació trepitgessin més territori (també fora de campanya) i posessin en comú amb les agrupacions els reptes de l’organització i principals debats que han hagut d'afrontar (per exemple, la relació amb Podem o la decisió de situar una candidata paracaigudista, Lilith Verstrynge, com a número 4 per Barcelona a les generals). Fora de la província de Barcelona, a aquest debat s’hi afegeix el del discurs dels comuns en qüestions amb diferent recepció i repercussió a Barcelona que a Lleida, Girona o Tarragona –on tenen l’alcaldia de Tortosa, liderada per Jordi Jordan, però van perdre el diputat que hi tenien a les últimes catalanes després del pols pel Hard Rock–. Un exemple és el posicionament sobre la ramaderia, la pagesia i la sostenibilitat o el transport públic. "Hi ha hagut un abandonament del territori. No s'hi han abocat ni recursos, ni relat, ni presència", lamenta una exdirigent del partit des de Lleida.
Les famílies
La marxa d’Ada Colau també reobre el debat de quin és el pes que cadascun dels espais que formen part de Catalunya En Comú han de tenir dins la formació, i que ja va portar alguna fricció amb altres quadres a les llistes a les catalanes. Tot i el comiat de Colau, Barcelona En Comú es manté al nucli dur amb Tarafa a la coordinació; quadres de l’extinta ICV, com López, Urtasun i Vidal, continuen en una posició de pes, i Esquerra Unida tindrà Joan Mena al pinyol de la direcció. No obstant això, fonts de l'actual executiva treuen ferro a aquests equilibris i admeten que és més aviat la representació territorial el que ha generat tensions. Les mateixes fonts confirmen que, de cara a l'assemblea, no està sobre la taula modificar el codi ètic dels comuns pel que fa a les limitacions de mandat que podrien dificultar que alguns d'aquests dirigents es tornessin a presentar a futures eleccions.
El pes de les famílies dins de l’espai, les seves posicions respecte de Sumar, ara en plena crisi pel cas Errejón, o el continuisme en el lideratge del partit podrien fer bullir l’assemblea dels comuns del novembre. Ara bé, ningú no espera una trencadissa ni una guerra oberta i pública com la d’ERC, i fins i tot les fonts més crítiques tenen l'esperança que la nova direcció ho entomi com un toc d'avís de cara al pròxim mandat, on reclamen més transparència i comptar més amb les bases a l'hora de prendre decisions. Fonts de l'actual executiva asseguren que en prenen nota i que, més enllà dels noms més coneguts de la pròxima cúpula, hi haurà un aparell de dirigents del planter, desconeguts per al gran públic, dedicats al partit. "Es renovaran els comandaments i farem autocrítica", prometen.
