Crisi a Podem: rebel·lió territorial contra la direcció estatal per les primàries

BarcelonaEl reglament de primàries aprovat per la direcció de Podem per conformar la seva candidatura a les eleccions generals ha generat descontent tant en les bases com en els consells ciutadans d'algunes comunitats autònomes, com els d'Andalusia, Astúries, Aragó i Madrid. El consell ciutadà de la Comunitat de Madrid va aprovar en la seva reunió de dilluns remetre a la direcció estatal una sol·licitud per demanar a la direcció que rectifiqui, en considerar que la convocatòria de primàries anunciada i "les circumstàncies que l'envolten" són un "disbarat" i un "error a temps de corregir-se".

"Entenc la dificultat d'incorporar molts actors en un temps rècord amb la possibilitat d'un avançament d'eleccions sobre la taula, però al meu entendre limita enormement les possibilitats de participació i desconsidera la pluralitat que necessitem per arribar a aquestes eleccions amb l'alegria necessària", ha assegurat en un missatge a Facebook el responsable d'organització de Podem a Madrid, Emilio Delgado, impulsor de la sol·licitud.

El sistema triat va ser aprovat dissabte passat pel consell ciutadà estatal de Podem, encara que no va rebre un suport unànime. Així, almenys els secretaris generals del partit a Andalusia i Astúries, Teresa Rodríguez i Daniel Ripa, respectivament, van votar en contra del reglament, i el líder d'Aragó, Pablo Echenique, es va abstenir. Així mateix, el reglament ha generat divisió en el consell ciutadà de Madrid, que ha aprovat enviar una sol·licitud a la direcció nacional per demanar que es corregeixi el reglament.

Entre les qüestions que més crítiques desperten figura la possibilitat de votar equips complets amb un sol clic, el sistema conegut com a 'llista planxa'. Aquest sistema, segons denuncien els seus detractors, afavoreix les candidatures més conegudes, en aquest cas les protegides per la direcció estatal i el secretari general, Pablo Iglesias.

Els crítics també rebutgen el sistema escollit per conformar la candidatura al Congrés, que fixa una única circumscripció a escala estatal, en lloc de permetre que els inscrits a cada província escullin en votacions diferenciades els seus candidats a la cambra baixa. Aquest sistema facilita, al seu judici, que es pugui imposar des de Madrid una llista de candidats i que aquests puguin presentar-se en circumscripcions amb les quals no tenen cap tipus de vinculació.

Limita la proximitat i la participació

Segons ha manifestat aquest dimecres Rodríguez en roda de premsa al Parlament andalús, cal "aconseguir un marc de decisió més proper al territori, és una obligació". "És un error. No és comprensible que, per exemple, es posi algú de Madrid a competir per Còrdova", va assegurar l'eurodiputat Miguel Urbán en declaracions a Europa Press. "El que unifica no és tenir una sola llista sinó el debat, el fet de tenir un programa comú i poder triar amb proximitat", ha afegit.

Teresa Rodríguez, Pablo Echenique, Daniel Ripa i Miguel Urbán van ser quatre de les persones que van impulsar el corrent crític que va tractar de fer front a l'equip de Pablo Iglesias durant l'assemblea constituent que Podem va celebrar a la tardor a Vistalegre, en la qual es van fixar els estatuts del partit.

Aquests estatuts, que van ser els proposats per l'equip d'Iglesias, són precisament els que van impedir a Teresa Rodríguez i Miguel Urbán aspirar a integrar els òrgans de direcció del partit, ja que el codi ètic prohibia la doble militància i encara militaven en el partit Esquerra Anticapitalista, formació que va participar en la fundació de Podem i que ara s'ha transformant en moviment.

Encara que Echenique sí que va decidir donar un pas endavant i impulsar una candidatura per entrar al consell ciutadà –no a la secretaria general–, finalment va decidir retirar-la després de criticar el sistema de 'llista planxa' fixat pels organitzadors de l'assemblea per triar els dirigents.

Durant la reunió que es va fer dissabte a Madrid, Teresa Rodríguez, Pablo Echenique i Daniel Ripa, avui al capdavant del partit a Andalusia, Aragó i Astúries, respectivament, van poder mostrar el seu descontentament davant el reglament que, malgrat les seves discrepàncies, va ser aprovat. Posteriorment, la decisió ha generat també crítiques en el si d'altres direccions, com la de Madrid.