La crisi interna a Societat Civil Catalana s’enquista

BarcelonaEn menys d’un any, la direcció de Societat Civil Catalana (SCC) ha canviat dues vegades, però, tot i això, l’entitat continua encallada en una crisi interna que alguns ja creuen “irreversible”. Aquesta setmana s’han fet públiques les diferències entre el nou president, Fernando Sánchez Costa (exdiputat del PP, nomenat al mes de juny), i un dels vicepresidents de l’entitat unionista, Xavier Marín. Mentre que el primer va afirmar a Europa Press que “no es pot dir «no» a dos milions de persones” i va declarar que algunes reivindicacions “que han donat ales” a l’independentisme tenen elements a considerar, el segon va desautoritzar-lo a VozPópuli a l’assegurar que la seva postura “no havia sigut consensuada” -tot i que des de SCC insisteixen en el contrari- i va cridar a prohibir que els partits independentistes concorrin a eleccions.

Segons diverses fonts consultades, la crisi dins de l’entitat té quatre potes. Primer, la moció de censura a Mariano Rajoy, que va obrir la porta a una etapa socialista i després a un escenari d’inestabilitat política. “Evidentment, el govern espanyol condiciona”, apunta una veu de SCC. D’altra banda, la desfeta de la unitat antiindependentista que va seguir les grans manifestacions constitucionalistes de l’octubre del 2017: l’entitat, conformada per sectors de diferents partits, se n’ha ressentit. De fet, tant el PP com Cs van desmarcar-se ahir de les declaracions de Sánchez Costa. A més, entra en joc el factor humà: en opinió d’alguns membres i exmembres, la competència interna ha desgastat el funcionament de l’organització. Per últim, fonts tant de SCC com de partits vinculats a la plataforma assenyalen la influència sobre l’entitat del patronat de la Fundació Joan Boscà -bona part dels membres de la qual haurien col·laborat en la campanya de Manuel Valls, com va publicar l’ARA el 13 de juny- com un quart motiu per a la discòrdia.

L’entrada en joc de la Lliga

El xoc entre Sánchez Costa i Xavier Marín és una manifestació, segons diverses fonts, de la conjunció d’aquests elements. Per a alguns, el discurs del nou president de l’entitat és “inassumible per a la majoria de simpatitzants”. A més, critiquen que durant l’entrevista es posicionés sobre temes “molt polítics”, com ara a favor que les autonomies gestionin els impostos de manera directa: “Si els diners són a Madrid, la culpa sempre és de Madrid. Per tant, és bo assumir responsabilitat aquí”, va dir. “Hi ha d’haver un diàleg per poder conviure a l’espai públic, però aquestes declaracions van més enllà i prenen partit en qüestions que no ens pertoquen”, diu una veu de la plataforma. En el mateix sentit va expressar-se ahir el líder del PP, Alejandro Fernández, que va criticar que SCC i altres entitats vulguin “condicionar massa” l’escena política. “D’una entitat constitucionalista s’espera una oposició frontal al separatisme”, va reblar el diputat de Cs, Nacho Martín Blanco.

Sánchez Costa va arribar a la presidència com a candidat de consens, amb el vistiplau de l’anterior president de SCC, Josep Ramon Bosch, que també és fundador i president de la Fundació Joan Boscà, i des d’ahir secretari general d’un nou partit que s’autoubica a la centredreta i d’àmbit català, la Lliga Democràtica. Bosch, a més, va donar suport actiu a la candidatura de Valls. Algunes fonts de SCC consideren que la seva presidència -amb un to més moderat respecte al que va mantenir durant el seu primer mandat al capdavant de l’organització- va estar condicionada per la seva participació a la Lliga Democràtica. “El càrrec li va servir com a altaveu”, asseveren diverses veus. Altres van més enllà i afegeixen que la seva capacitat d’influència sobre la plataforma unionista ha sigut sempre força gran com a president de la fundació Joan Boscà, la qual, segons múltiples fonts consultades, està vinculada al finançament de SCC. Amb tot, també hi ha altres figures de pes a l’entitat que discrepen d’aquesta interpretació i destaquen que l’aposta per la moderació ha sigut una constant ja des de la presidència de José Rosiñol, cessat al juny per un sector crític que reclamava canvis en la gestió i més mà dura amb l’independentisme. Marín formava part d’aquest corrent, que es va dissoldre aviat enmig de tibantors personals, apunten diverses fonts. Amb tot, i en vista de les seves últimes declaracions, el vicepresident continua encarnant l’ala dura de SCC.