La crisi a ERC: per què està dividit el partit?

Barcelona"Des de la presidència [del partit], es considerava que érem tous i molta gent ens demanava que ens defenséssim més («Som massa tous, també hem de trencar cames»)", deia aquesta setmana la secretària general d'ERC, Marta Rovira, sobre Oriol Junqueras, a qui implicava en l'estructura B del partit destapada per l'ARA. Aquest és només l'últim exemple de la batalla interna que s'ha obert des de fa mesos a Esquerra. Si fins a les eleccions del 12-M la pugna entre el tàndem que formaven des del 2011 Oriol Junqueras i Marta Rovira s'havia mantingut soterrada, des de la patacada del maig la guerra interna pel control del partit és pública. La discussió estratègica i de contingut, fins ara, ha passat en un segon pla i la batalla s'ha centrat en si cal o no renovar lideratges, és a dir, si Oriol Junqueras –s'ha mostrat predisposat a repetir com a president– ha de fer un pas enrere. Tot plegat s'haurà de dirimir el 30 de novembre, en el congrés que ha de decidir el futur del partit.

Tres derrotes electorals seguides i la pèrdua de 13 diputats en els últims comicis catalans van ser el detonant perquè esclatés la guerra. Però el distanciament entre Junqueras i Rovira no és d'ara, sinó que ja ve de fa uns mesos. A principis d'any, l'exlíder d'ERC va començar un tour pel territori per acostar el partit a la ciutadania. Un moviment que des de la cúpula republicana, però també des del Palau de la Generalitat, van veure com una estratègia per exercir de contrapoder a Pere Aragonès i forjar-se el seu propi lideratge al marge del partit. Poc després de sortir de la presó, Junqueras havia percebut que els seus companys de la cúpula l'havien apartat de les principals decisions de la formació. Tot plegat va desencadenar un refredament i una tensió que no s'han pogut reconduir, sinó al contrari, que han acabat amb una divisió hostil entre totes dues bandes.

Quatre candidatures

L'endemà del 12-M, Aragonès va fer un pas enrere i poc després Marta Rovira va anunciar que no optaria a la reelecció, mentre que Oriol Junqueras va fer el moviment contrari: va plegar per tornar-se a presentar per liderar el partit. Des de llavors, ERC s'ha anat dividint en diverses faccions: els junqueristes, que aposten perquè l'exlíder republicà continuï pilotant ERC; els roviristes, que defensen la tesi de Marta Rovira que hi ha d'haver una renovació de lideratges –la secretària general va ser la primera a defensar-ho públicament després de l'executiva del 15 de maig en què va anunciar que no es tornaria a presentar–, i la resta del partit, que es desmarca de la pugna entre aquests dos bàndols i que s'ha concretat en dues candidatures de cara al congrés del 30 de novembre: la del Col·lectiu 1-O, el corrent crític d'ERC, i Foc Nou, el projecte promogut per l'exconseller Alfred Bosch.

Els junqueristes s'han unit en una candidatura que porta per nom Militància Decidim i que ja fa setmanes que organitzen trobades per tot el territori. El 21 de setembre es presentaran oficialment en públic en un acte a Olesa de Montserrat, on també haurien de definir els eixos principals del seu programa. La candidatura de Nova Esquerra Nacional, que preveu presentar les persones que lideraran el projecte en els pròxims dies, defuig l'etiqueta de roviristes perquè asseguren que el seu projecte va més enllà de la renovació de cares que defensa Rovira –i que es va materialitzar en el manifest que van firmar tant la secretària general com molts membres de la candidatura.

Nova Esquerra Nacional, que ara mateix té com a cares visibles la vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans; la portaveu al Congrés, Teresa Jordà, o l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, defensa que s'ha tancat un cicle i que Esquerra ha de tenir una direcció "coral". En aquest sentit, proposen que el president del partit i el candidat a les eleccions catalanes siguin persones diferents –en els dos últims comicis ja ha estat així perquè Junqueras estava inhabilitat–, segons ha explicat una de les membres de la candidatura, Alba Camps a l'ACN. Posen l'accent en què per ara és l'únic projecte que ha presentat un contingut programàtic que passa, entre altres coses, per conjugar la nació amb l'ADN d'esquerres del partit, posant l'accent en qüestions com la llengua o els serveis públics, però també corregint la "indefinició" que ha tingut el partit fins ara, segons deia una de les membres de la candidatura, Marta Vilaret, en una entrevista a El 9 Nou.

Tant la candidatura de Foc Nou com la impulsada pel Col·lectiu 1-O defensen també la renovació de la direcció de dalt a baix –es presenten, a més, com l'alternativa a "l'oficialisme"–, però es diferencien dels altres dos projectes perquè rebutgen taxativament qualsevol pacte amb el PSC. Tant a la candidatura d'Oriol Junqueras com a la de Nova Esquerra Nacional hi ha persones que han votat a favor i en contra de la investidura de Salvador Illa.

Els cartells contra els Maragall

A tota aquesta pugna interna s'hi ha afegit l'escàndol del cas dels cartells dels Maragall i l'estructura B destapada per l'ARA, que ha derivat en una batalla d'acusacions entre els junqueristes i l'actual direcció del partit pilotada per Marta Rovira. L'últim episodi va ser la setmana passada, quan Catalunya Ràdio va publicar uns missatges de Marta Rovira en què va demanar activar la B després del cas dels cartells. La mateixa secretària general del partit va acusar Junqueras i el seu entorn d'haver filtrat aquesta informació per erosionar la direcció actual, mentre que els junqueristes es van defensar assegurant que tot plegat eren acusacions "falses".

Totes les candidatures han condemnat els fets i han promès fer net si arriben a pilotar el partit. De moment, Esquerra encara no ha tancat la investigació interna que va obrir després que l'ARA fes públic l'escàndol dels cartells. La comissió de garanties ha de confirmar les sancions dels quatre expedientats: l'exviceconseller del Govern, Sergi Sabrià; l'exvicesecretari de comunicació del partit, Marc Colomer; l'excap de comunicació dels republicans, Tolo Moya, i el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells.