¿És la crisi definitiva del règim del 78?

MadridEl debat al voltant de la crisi institucional espanyola actual té en comú amb el que es produïa abans de l'octubre del 2017 a Catalunya que ningú té un pronòstic cert sobre què pot passar. Però sí que hi ha un cert consens, a la dreta i a l'esquerra, a considerar que s'ha arribat a una situació límit, que el xoc entre el poder judicial i el poder legislatiu que s'ha viscut els últims dies situa Espanya en un terreny desconegut (la mateixa expressió que feia servir Artur Mas). Per a la dreta, és el PSOE, amb la seva aliança amb "filoetarres i independentistes", qui posa en qüestió els consensos del 78. I per al PSOE és al revés: és la dreta la que, no acceptant el resultat electoral i bloquejant òrgans constitucionals com el CGPJ, posa en perill tot el sistema.

"Sempre hi ha hagut associacions de jutges conservadores i progressistes, però la divisió ja s’ha traslladat obertament al funcionament dels òrgans de govern en termes de majoria conservadora o progressista", explica el filòsof Josep Ramoneda, una de les veus que fa temps que alerta de la crisi del règim del 78: "El poder judicial ha assumit substituir els criteris jurídics pels polítics, i sense guardar les formes. I el PP els segueix el joc, perquè és compartit".

¿I quan va començar això que el mateix Pedro Sánchez anomena ara "dreta judicial"? El professor de ciència política a la Universidad Carlos III de Madrid, Ignacio Sánchez-Cuenca, ho té clar: "L'origen és la crisi catalana, que és la que fa descarrilar el sistema". Ramoneda hi coincideix: "El Procés ha estat d’alguna manera la sacsejada que ha fet que els sectors conservadors tant de la política com de la judicatura s’hagin mostrat amb tota la seva intransigència".

Per al politòleg, la crisi del 2017 es produeix en un moment en què el sistema de partits estava en crisi i llavors els que agafen la batuta són altres actors: "Els alts cossos de l'Estat, com la judicatura, els advocats de l'Estat, diplomàtics i també les forces de seguretat senten que són ells els que han de salvar el país i s'empoderen, i això produeix tot un seguit d'anomalies democràtiques que ara patim". Sánchez-Cuenca va ser un dels pocs intel·lectuals espanyols que es va mostrar crític amb la resposta de l'Estat al desafiament català del 2017. "Llavors tothom va mirar cap a un altre costat, però ara aquests cossos estan aplicant la mateixa lògica contra el cor de l'Estat, contra el govern de Sánchez", afirma.

Per a Ramoneda, el que està passant ara a Espanya té unes arrels més profundes i cal cercar-les en els errors de la Transició, sobretot que no es van renovar els aparells de l'estat hereus del franquisme. "El PSOE es va preocupar més d'estabilitzar el sistema que no pas de renovar-lo -raona- i després no s'ha fet sinó tancar-lo, començant per la Loapa". Segons Sánchez-Cuenca, la crisi espanyola s'insereix en el que anomena la "crisi de representativitat política" que es dona també als països occidentals com la Gran Bretanya, França, Itàlia i els Estats Units. Això sí, en el cas espanyol el component específic és que el Procés fa aparèixer un nacionalisme excloent espanyol que té "efectes corrosius" per a la democràcia. "Ells consideren que si per salvar Espanya cal passar per sobre de la democràcia, doncs s'hi passa", conclou.

I què pot passar ara? Com dèiem al principi, ningú en té un pronòstic clar. "Jo no parlaria de crisi de règim perquè les democràcies són extraordinàriament estables i a Europa no se n'ha produït cap des del cop dels coronels a Grècia el 1967", afirma el politòleg i assagista. "Normalment, la crispació s'acaba quan la dreta recupera el poder, llavors tot es calma, però ara és diferent perquè no és només el PP, sinó que també hi ha Vox". En aquest sentit, Ramoneda valora positivament la posició d'ERC de donar suport a Sánchez en el pols que manté amb els jutges, "perquè l'arribada de la dreta només pot agradar als partidaris del 'com pitjor, millor'".

En tot cas, hi ha moltes incògnites per resoldre encara. La principal és si el PSOE acabarà entenent que això va més enllà del joc polític i que, per tant, potser ha arribat l'hora de reformar en profunditat el sistema. El problema és que aquest partit és una part fonamental d'aquest sistema i assumir que no funciona no deixaria de ser el reconeixement d'un fracàs històric. El fracàs de l'esquerra espanyola per democratitzar Espanya.