La crisi i la corrupció desintegren el bipartidisme

Barcelona.El bipartidisme espanyol va camí de tocar fons. La crisi, l'atur i l'esclat de casos de corrupció -el que la societat espanyola identifica com els problemes més importants de l'Estat- s'erigeixen en les principals variables causants d'una creixent desafecció i una ruptura de la confiança de la societat amb els dos grans partits, PP i PSOE, que els últims 40 anys han dominat l'escena política espanyola. Tot plegat esbossa un escenari d'italianització del mapa polític espanyol que amenaça de conduir a una atomització política de difícil govern.

El baròmetre del mes de juliol del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) indica que el PP de Mariano Rajoy seguiria caient, un any i mig després de les eleccions del 20-N del 2012, que li van donar la segona majoria absoluta més gran de l'actual període democràtic. Paral·lelament, el PSOE d'Alfredo Pérez Rubalcaba no atura encara la caiguda lliure que en les eleccions del 2011 el van desallotjar de la Moncloa després de recollir els seus pitjors resultats.

Segons el que es desprèn del baròmetre de juliol del centre demoscòpic de l'Estat, el PP consolidaria la tendència a la baixa i, amb un vot estimat del 32,5% -12 punts menys del 44,62% que va obtenir en les eleccions del 2011- quedaria tan sols a 5,3 punts del PSOE, que segueix en línia descendent. Així, el PSOE tindria avui només un vot estimat del 27,5% dels electors, 1,2 punts inferior als pitjors resultats del PSOE, el 2011, quan va obtenir un suport del 28,76% de l'electorat.

A l'altra banda, IU i UPyD capitalitzen la pèrdua de confiança en els partits majoritaris i registren un creixement important. Tant és així que la IU de Cayo Lara escalaria 4,2 punts des de les últimes eleccions, fins a obtenir un vot estimat de l'11,5%, mentre que la UPyD de Rosa Díez pràcticament doblaria els resultats del 2011 i passaria a tenir un suport del 8,8%.

L'enquesta es va fer entre l'1 i el 10 de juliol. I quina importància té això? Doncs que encara no havia esclatat l'escàndol dels SMS que va publicar El Mundo i que demostrava que Rajoy havia seguit mantenint el contacte amb l'extresorer del PP Luis Bárcenas, a qui prometia suport mentre ho negava en públic. Els originals de la suposada comptabilitat en negre del PP sortien a la llum just el dia abans -9 de juliol- que s'acabés el període d'enquestes.

ERC retalla distàncies amb CiU

Del CIS d'ahir en destaca una dada amb ressonàncies importants en el debat polític català. La CiU liderada al Congrés per Josep Antoni Duran i Lleida consolidaria una tendència al retrocés fins a perdre tres dècimes. Són just les tres dècimes que el sondeig pronostica que pujaria ERC, liderada a Madrid per Alfred Bosch i Joan Tardà. Així, si ara hi hagués eleccions, CiU obtindria una estimació de vot del 3,1% (4,17% el 20-N del 2011), mentre que ERC arribaria al 2,3% (1,05% fa dos anys).

Les xifres són encara més alarmants si es posa el focus en la intenció directa de vot, és a dir, la resposta espontània dels enquestats sense tractar posteriorment les dades, el que se n'hi diu la cuina. En aquest cas, en intenció directa de vot, PP i PSOE s'intercanvien els papers respecte de l'últim baròmetre del CIS, del mes d'abril. Així, el PP recuperaria set dècimes respecte de l'abril, fins a situar-se en el 13,2%, mentre que el PSOE en perdria un 1,2% en intenció directa fins a quedar-se amb un 12,5%. No són dades menors, tenint en compte que l'abstenció registrada pel sondeig s'eleva fins al 24%, pràcticament el mateix que sumen PP i PSOE junts (25,7%).

En intenció directa de vot, ERC passaria al davant de CiU. La mateixa enquesta revela una dada ben curiosa. L'independentista Alfred Bosch, amb una nota del 3,83, és el segon polític més ben valorat pel conjunt dels espanyols, per darrere de Rosa Díez, que lidera el rànquing amb una nota de 4,17. Duran i Lleida deixa enrere aquells anys -fins poc abans de les eleccions del 2011- en què liderava la llista i obté un 2,96, malgrat que, això sí, és el cinquè líder a les Corts més conegut. Rubalcaba es queda amb un 3,14 i Rajoy se situa al penúltim lloc amb una nota escassa del 2,45.

Pel que fa als ministres, el més valorat és el d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, amb un 3,25, seguit de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, amb un 3,12. La pitjor nota se l'endú el ministre d'Educació, Cultura i Esports, el controvertit José Ignacio Wert, amb tan sols un 1,58. El govern espanyol, de fet, presenta una mala percepció molt clara entre els enquestats, que no confien que la situació política i econòmica tendeixi a millorar. Un 68,9% creuen que la gestió de l'executiu central és dolenta o molt dolenta. No rep millor valoració, però, la tasca d'oposició del PSOE. El 68,4% la veuen entre dolenta i molt dolenta.

Sigui com sigui, jutjant les últimes sèries del baròmetre del CIS, el canvi de paradigma també s'ha instal·lat en el panorama polític de l'estat espanyol.