Crisi a Podem Catalunya: dimissions, amenaces i disputes per les finances en un partit sense direcció

BarcelonaEn la nit electoral de les europees, una nova esperança naixia a Podem Catalunya: la candidatura liderada per Irene Montero va fer el sorpasso a la de Sumar, tot i l'aposta dels comuns per situar-hi al capdavant Jaume Asens, una cara ben coneguda a la política catalana. A la seu de Podem aquesta victòria es va veure com un aval a la tesi que, encara ara, mantenen els quadres més fidels de la formació lila a Catalunya: que el partit no està mort i que només cal esperar que Sumar es descompongui per tornar-se a alçar com la força d'esquerres que representa una alternativa real al PSOE.

Irene Montero s’aferra a Catalunya per reflotar Podem

Però aquesta injecció d'optimisme es va anar diluint quan, a partir de l'estiu, es van intensificar les tensions internes al partit. Aquestes disputes van culminar el 13 de novembre amb la dimissió de la seva coordinadora, Conchi Abellán, tan sols mig any després d'unes primàries molt ajustades en què es va imposar a la seva rival i ex número 2, María Pozuelo. Abellán va plegar adduint motius personals; diverses fonts del seu entorn confirmen que la dirigent estava travessant un moment complicat (també de salut) davant de sectors descontents amb la seva gestió, tot i comptar amb el suport de la direcció estatal, on continua mantenint el càrrec. Una de les decisions amb més contestació entre la militància va ser la de no presentar-se a les eleccions catalanes després de no arribar a un acord amb els comuns, seguint les directrius de l'executiva estatal, malgrat haver mantingut fins a l'últim moment que disputarien la batalla electoral.

Irene Montero: "No entrarem en el paperot de Junts amb una qüestió de confiança"

Sector crític

En l'últim tram del seu mandat, el sector crític va qüestionar el lideratge d'Abellán i, fins i tot, va demanar explicacions per les finances de la formació lila a Catalunya. La petició es va fer formalment en un consell ciutadà en què un dirigent va instar la direcció a donar explicacions sobre factures i despeses en campanya, poc abans de la seva dimissió. L'entorn d'Abellán considera que això va ser una maniobra sense cap prova contra ella, que va avisar que prendria accions legals contra els qui continuessin per aquest camí. De fet, en un àudio que va difondre en un grup compartit per la militància ja després d'haver dimitit, va amenaçar els crítics assegurant que parlar amb la premsa de les discrepàncies internes pot suposar "l'expulsió" del partit.

Podem està ara en mans d'una gestora fins a la convocatòria de l'assemblea en què s'haurà de triar la nova direcció, i a la qual Abellán no es podria presentar (els estatuts ho impedeixen als dirigents que han dimitit). Ara bé, les noves primàries per triar la nova direcció no arribaran fins d'aquí uns mesos –alguna font apunta que podria ser al març–. Mentrestant, la cara visible del partit lila és l'actual portaveu de Podem Catalunya i regidor a Rubí, Andrés Medrano, al capdavant de la gestora. És la segona a Podem Catalunya en menys d'un any: Abellán i Pozuelo van liderar la que va precedir a les primàries del març arran de la desbandada de líders de Podem sancionats per pronunciar-se a favor de la unitat amb Sumar, molts dels quals són ara als comuns.

De fet, el partit lila acumula un històric de gestores a Catalunya: ja va passar el 2015, amb la dimissió de l'aleshores secretària general, Gemma Ubasart, i el 2017, després que Albano-Dante Fachín plegués forçat per la intervenció del partit des de Madrid. El 2020 Abellán va guanyar les primàries a l'aleshores dirigent de Podem Noelia Bail, que va acabar apartada de la llista per les catalanes del 2021 per una denúncia interna malgrat haver estat triada per la militància. Fonts del partit lamenten la falta d'un lideratge clar i estable a Catalunya, com el d'Irene Montero o Isa Serra a Madrid. "Guanyi qui guanyi sempre hi ha disputes. Mai es deixa construir a ningú", lamenta un dirigent veterà.

La rendició de comptes

La rendició de comptes sobre les finances del partit es va produir després de la dimissió d'Abellán en una reunió del consell ciutadà el dilluns 18 de novembre, i aquest dissabte, 14 de desembre, se'n farà una altra amb la militància. Fonts del partit mantenen que tots els comptes estan revisats i que, a més, s'han satisfet totes les demandes d'informació interna amb "tota la transparència"; el mateix asseguren fonts de l'executiva estatal consultades per aquest diari. Cal destacar que Podem Catalunya no gestiona la seva pròpia tresoreria: depèn de l'estatal, que és qui hi injecta els recursos, que s'han vist molt minvats per la pèrdua de les subvencions electorals al Parlament i els conflictes per repartir el que els pertoca en els grups municipals que comparteixen amb els comuns.

A preguntes de l'ARA, diversos dirigents de Podem mantenen que, quan han passat per error alguna despesa no reemborsable, han rebut una trucada d'àmbit estatal avisant-los que el partit no els hi podria cobrir. "Per exemple, una cervesa d'un menú. El límit que podem passar són 12 euros", diu una font. No obstant això, la formació arrossega un litigi econòmic de 9.000 euros per unes factures d'electricitat de l'anterior seu. És un deute que, segons el partit, es va generar per culpa del propietari de l'immoble, que no va canviar de nom una factura que va anar creixent fins a aquesta quantitat. La formació està en números vermells a Catalunya: el partit va tancar l'exercici amb unes pèrdues de 145.000 euros, en la mateixa línia que la major part de formacions autonòmiques de Podem. Pel que fa als números de les seves coalicions electorals amb els comuns a Catalunya, fonts de l'executiva estatal asseguren que no apareixen a l'última memòria econòmica del partit perquè no hi ha cap compte pendent del 2023 (malgrat que en les anteriors memòries sí que hi apareixien).