Crisi a Podem Catalunya: dimissions, amenaces i disputes per les finances en un partit sense direcció

BarcelonaLa nit electoral de les europees, una nova esperança naixia a Podem Catalunya: la candidatura liderada per Irene Montero va fer el sorpasso a la de Sumar, tot i l'aposta dels comuns per situar-hi al capdavant a Catalunya a Jaume Asens, una cara ben coneguda a la política catalana arran del seu pas per l'Ajuntament de Barcelona i el Congrés. A la seu de Podem aquesta victòria es va veure com un aval a la tesi que, encara ara, continuen mantenint els quadres més fidels de la formació lila a Catalunya: que el partit no està mort i que només cal esperar que Sumar es descompongui per tal que el partit lila es torni alçar com la força d'esquerres que representa una alternativa real al PSOE.

Però aquesta injecció d'optimisme es va anar diluint quan, a partir de l'estiu, es van intensificar les tensions internes al partit. Aquestes disputes van culminar el 13 de novembre amb la dimissió de la seva coordinadora, Conchi Abellán, tan sols mig any després d'unes primàries molt ajustades on es va imposar a la seva rival i exnúmero 2, María Pozuelo. Abellán va plegar adduint motius personals; diverses fonts del seu entorn confirmen que la dirigent estava travessant un moment complicat (i també de salut) davant de sectors descontents amb la seva gestió, també a les bases del partit, tot i comptar amb el suport de la direcció estatal, on continua mantenint el càrrec. Una de les decisions amb més contestació entre la militància va ser la de no presentar-se a les eleccions catalanes després de no arribar a un acord amb els comuns, seguint les directrius de l'executiva estatal, malgrat haver mantingut fins a l'últim moment que disputarien la batalla electoral.

Sector crític

En l'últim tram del seu mandat, el sector crític va qüestionar el lideratge d'Abellán i, fins i tot, va demanar explicacions per les finances de la formació lila a Catalunya. La petició es va fer formalment en un consell ciutadà on un dirigent va instar la direcció a donar explicacions sobre factures i despeses en campanya, poc abans de la seva dimissió. L'entorn d'Abellán considera que això va ser una maniobra sense cap prova contra ella, que va avisar que prendria accions legals contra els qui continuessin per aquest camí. De fet, en un àudio difós per un grup amb la militància ja després d'haver dimitit, va amenaçar els crítics assegurant que parlar amb la premsa de les discrepàncies internes pot suposar "l'expulsió" del partit.

Podem està ara en mans d'una gestora fins la convocatòria de l'assemblea on s'haurà de triar la nova direcció, i a la qual Abellán no es podria presentar (els estatuts ho impedeixen als dirigents que han dimitit). Ara bé, les noves primàries per triar la nova direcció no arribaran fins d'aquí a uns mesos -alguna font apunta que podria ser al març-. Mentrestant, la cara visible del partit lila és l'actual portaveu de Podem Catalunya i regidor a Rubí, Andrés Medrano, al capdavant de la gestora. És la segona a Podem Catalunya en menys d'un any: Abellán i Pozuelo van liderar la que va precedir a les primàries del març arran de la desbandada de líders de Podem sancionats per pronunciar-se a favor de la unitat amb Sumar, molts dels quals són ara als comuns.

De fet, el partit lila acumula un històric de gestores a Catalunya: ja va passar el 2015, amb la dimissió de l'aleshores secretària general Gemma Ubasart, i el 2017, després que Albano Dante Fachin plegués forçat per la intervenció del partit des de Madrid. El 2020 Abellán va guanyar les primàries a l'aleshores dirigent de Podem Noelia Bail, que va acabar apartada de la llista per les catalanes de 2014 malgrat haver estat triada per la militància per una denúncia interna. Fonts del partit lamenten la falta d'un lideratge clar i estable a Catalunya, com ser el d'Irene Montero o Isa Serra a Madrid. "Guanyi qui guanyi sempre hi ha disputes. Mai es deixa construir a ningú", lamenta un dirigent veterà.

La rendició de comptes

La rendició de comptes sobre les finances del partit es va produir després de la dimissió d'Abellán en una reunió del consell ciutadà el dilluns 18 de novembre, i aquest dissabte 14 de desembre se'n farà una altra amb la militància. Fonts del partit mantenen que tots els comptes estan revisats i que, a més s'han satisfet totes les demandes d'informació interna amb "tota la transparència"; el mateix asseguren fonts de l'executiva estatal consultades per aquest diari. Cal destacar que Podem Catalunya no gestiona la seva pròpia tresoreria: depèn de l'estatal, que és qui hi injecta recursos que s'han vist molt minvats per la pèrdua de les subvencions electorals al Parlament i els conflictes amb el que els pertoca dels grups municipals que comparteixen amb els comuns.

A preguntes de l'ARA, diversos dirigents de Podem mantenen que, quan han passat per error alguna despesa no reemborsable, han rebut una trucada d'àmbit estatal avisant-los que el partit no els la podria cobrir. "Per exemple, una cervesa d'un menú. El límit que podem passar són 12 euros", explica una font. No obstant això, la formació arrossega un litigi econòmic de 9.000 euros per unes factures d'electricitat de l'anterior seu. És un deute que, segons el partit, es va generar per culpa del propietari, que no va canviar de nom una factura que va anar creixent fins a aquesta quantitat. La formació està en números vermells a Catalunya: el partit va tancar l'exercici amb unes pèrdues de 145.000 euros, en la línia de la major part de formacions autonòmiques de Podem. Pel que fa els números de les seves coalicions electorals amb els comuns a Catalunya, fonts de l'executiva estatal asseguren que no apareixen a l'última memòria econòmica del partit perquè no hi ha cap compte pendent a 2023 (malgrat que en les anteriors memòries sí que hi apareixien).