Les crides internacionals perquè l’Estat dialogui es multipliquen

Barcelona“No us podreu endur la nostra Clara!”, titulava en portada el diari escocès The National, amb una foto de Clara Ponsatí. “Diàleg en comptes de repressió. Llibertat Puigdemont”, es llegeix als cartells que el partit Die Linke (L’Esquerra) ha dissenyat a Schleswig-Holstein. Els escriptors Erri De Luca i Roberto Saviano van escriure una carta a Le Monde criticant l’existència de presos polítics i el silenci europeu. I l’editorial del New York Times de dimecres reblava: “La resposta implacable i contundent al moviment independentista no és la millor manera de guanyar-se el cor i el cap dels catalans”. Quatre exemples que no són una mera anècdota: demostren que les euroordres reactivades pel jutge Pablo Llarena i la posterior detenció de Carles Puigdemont han tornat a posar el Procés al mapa internacional. I no només això. Han multiplicat també les crides internacionals que insten l’Estat a dialogar amb Catalunya.

L’últim a sumar-s’hi va ser ahir el president del Bundestag i exministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, que, després de subratllar que la decisió sobre l’extradició del president de la Generalitat és de la justícia i que, per tant, els polítics no poden interferir-hi, va remarcar que el cas de Puigdemont “és de tot menys trivial” i va reclamar diàleg: “Aconsellem als espanyols solucionar el problema de manera que els catalans puguin conviure-hi”.

L’alemany és ara mateix el principal flanc internacional del Procés, però la batalla és multilateral. Es juga a Escòcia, on Ponsatí ha de tornar a declarar el dia 2; a Bèlgica, on Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig compareixeran aviat davant la justícia; i a Suïssa, on hi ha Anna Gabriel -contra la qual no hi ha una euroordre-, però també Marta Rovira. Polítics de tots aquests països han mostrat la seva solidaritat amb els exiliats. 55 diputats flamencs de diferents partits han exigit diàleg a Rajoy i la retirada de càrrecs contra els dirigents catalans. “La responsabilitat d’apaivagar la crisi la tenen els caps de govern com vostè”, apunta la carta enviada al president espanyol. La solidaritat també ha arribat d’Escòcia. En un escrit enviat al vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, eurodiputats escocesos -favorables i contraris a la independència- denuncien l’empresonament dels polítics i lamenten la “persecució” de Rajoy als “opositors”. Els eurodiputats ofereixen la seva experiència amb el referèndum escocès per aconseguir un diàleg a l’Estat com el que hi va haver entre Edimburg i Londres.

Debat a l’Assemblea de Portugal

També a l’Assemblea de Portugal s’ha debatut sobre la situació a Catalunya. La cambra portuguesa ha aprovat, amb els vots dels partits d’esquerres, una moció impulsada pel Partit Comunista en què reclama “una solució política” i “el respecte a la voluntat del poble català i la salvaguarda dels drets socials i altres drets democràtics dels pobles d’Espanya”. El primer punt de la moció, que instava a condemnar les mesures repressives i la deriva autoritària del govern i les autoritats espanyols”, va ser, però, rebutjat.

Des de l’independentisme, també el portaveu d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, va advocar ahir per obrir una “taula de negociació” amb l’Estat. Tot i mostrar-se escèptic sobre el fet que aquest diàleg pugui ser amb Mariano Rajoy, en declaracions a Efe Sabrià va opinar que “tard o d’hora aquest conflicte polític acabarà sent tractat en una taula de negociació”. A l’espera de si arriba algun gest des del govern espanyol, l’independentisme continua treballant per desencallar la investidura. Tot i que els plans de JxCat no passen per proposar ara mateix el nom de Puigdemont, en declaracions a Europa Press el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, va avisar que qualsevol candidat que no sigui l’actual president serà una opció “provisional” mentre es busca la manera de situar Puigdemont de nou al capdavant del Govern.