NOUS ACTORS
Política17/11/2018

La Crida diu al PDECat que no tindrà quotes internes

Pascal reivindica CDC i alerta del “risc que una part del país es quedi orfe de representació”

Núria Orriols
i Núria Orriols

BarcelonaUn cop la Crida ha engegat el procés participatiu per constituir-se com a nova organització política el 19 de gener, el PDECat hi busca el seu encaix. Fins ara ha sigut l’únic partit que ha donat suport al nou espai que impulsa l’expresident Carles Puigdemont -ERC i la CUP descarten ser-hi-, però es troba en ple debat intern sobre quin serà el futur de la formació davant la possibilitat de quedar diluïda dins el nou espai, tenint en compte que la Crida ja ha iniciat els tràmits per registrar-se com a partit i que té la voluntat (si no ho esmenen els fundadors) de presentar-se a les eleccions. Segons fonts consultades per l’ARA, després de setmanes de trobades a Lledoners les negociacions continuen en el mateix punt. Una de les últimes coses que la Crida ha traslladat a la direcció del PDECat és que no preveu funcionar amb quotes internes de partits, sinó que l’adhesió ha de ser individual. El president, David Bonvehí, i la vicepresidenta, Míriam Nogueras, es troben amb els exconsellers a la presó els dilluns, i aquesta setmana s’hi ha afegit una reunió dimecres entre Bonvehí i el president de JxCat i impulsor de la Crida, Jordi Sànchez.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Què vol dir que no hi hagi quotes internes? Segons les fonts consultades, això es tradueix en el fet que no hi ha espais reservats per al PDECat com a organització dins la direcció de la Crida (una altra cosa és que també hi hagi membres amb carnet del partit) ni tampoc espais reservats per a eventuals llistes electorals. Segons la proposta d’organització de la Crida (pot canviar al llarg de les esmenes que facin els fundadors) constarà d’una presidència, una secretaria general i un equip de dinou persones que s’escolliran per primàries. Aquesta proposta dista del que preveia, com a mínim, la meitat de la direcció del PDECat capitanejada per Bonvehí. L’entorn de Bonvehí defensa que la Crida sigui una “federació” o una “coordinadora” de partits polítics i que el PDECat mantingui el seu espai d’acció política més enllà de les eleccions municipals. Fonts del PDECat critiquen que en un inici no se’ls va traslladar que la Crida seria una nova organització política. Tanmateix, això no és una posició unànime a l’executiva: al PDECat hi ha diverses ànimes i el sector representat per Nogueras no veu inconvenient a avalar el plantejament que fan Puigdemont i Sànchez.

Cargando
No hay anuncios

Pascal mou fitxa

En ple debat intern sobre com encaixar a la Crida, l’ex coordinadora general del partit Marta Pascal ha mogut fitxa. Aprofitant el 44è aniversari de la fundació de CDC, l’actual senadora, en un article a l’ARA, avisa del “risc que una part del país es quedi orfe de representació”. Una manera de mostrar les seves reticències a abraçar la Crida i una aposta per donar continuïtat al PDECat seguint la forma de fer política “convergent”. Es tracta d’“una porció de votants que no té res a veure amb les tradicionals clivelles de l’esquerra i la dreta, del més o menys nacionalista i de la visió agressiva, efímera i barroera de la política”, diu. L’entorn de la senadora és qui més reticent s’ha mostrat a la Crida. Fins i tot ha amenaçat amb el trencament de l’espai.

Cargando
No hay anuncios

El debat sobre el futur del PDECat ja va marcar el congrés del juliol i va estar a punt de provocar el trencament entre famílies del partit la nit abans de votar la direcció. Però, finalment, Puigdemont -que va instar Pascal a fer un pas al costat- va intervenir perquè hi hagués una única candidatura de consens amb Bonvehí al capdavant. El resultat va ser la continuïtat de bona part de l’executiva de Pascal amb la suma de nous membres més alineats amb Puigdemont i liderats per Nogueras. El fràgil equilibri per evitar, llavors, la ruptura marcarà ara l’encaix del partit a la Crida amb l’amenaça de l’escissió a l’horitzó.