La Crida s’inclina per ser un partit tot i els recels de sectors del PDECat

BarcelonaA pocs dies de la fundació de la Crida -dissabte a Manresa- es va concretant la forma del nou “moviment” polític de l’expresident Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i l’actual cap de l’executiu, Quim Torra. Segons fonts coneixedores del projecte consultades per l’ARA, els impulsors s’inclinen ara per ara per constituir-se com un partit polític que permeti la “doble militància”, ja que havent estudiat diverses opcions consideren que és la “millor manera” per poder concórrer en unes eventuals eleccions. Uns comicis, en tot cas, que no seran els municipals, en els quals la Crida ha “renunciat” a presentar-se. La fórmula jurídica triada, però, topa amb la voluntat que dilluns va expressar el president del PDECat, David Bonvehí, que va mostrar les seves reticències perquè es constituís com un partit. “No tindria sentit”, va expressar.

Ara bé, fonts coneixedores del projecte de la Crida consultades per l’ARA asseguren que “la llei no deixa gaire marge” i afegeixen que, malgrat s’adopti aquesta fórmula jurídica, no s’organitzaran com un “partit tradicional” sinó com un “moviment polític” (i així es plasmarà a la ponència que es presentarà dissabte a Manresa). Una de les opcions és que dins la plataforma s’estableixin “diferents espais ideològics”, una manera d’aspirar a aglutinar altres formacions (tot i que ERC i la CUP ho han rebutjat) i encaixar també amb el PDECat. Fonts coneixedores del projecte de la Crida recorden que per presentar-se a uns comicis hi ha poques opcions: es pot concórrer com a partit polític o com una coalició electoral de partits. L’altra opció és fer una agrupació d’electors, però això té limitacions: no es tracta d’una plataforma estable -es fa per a cada procés electoral concret- i, a més, no pot aliar-se amb cap formació, la qual cosa implicaria que els partits que volguessin sumar-se a la Crida -ara només s’hi ha mostrat disposat el PDECat- haurien de renunciar a presentar-se en els comicis. Un cost addicional a aglutinar-se en aquest moviment, ja que implicaria perdre les subvencions electorals. A més, d’aquesta manera -a través d’una coalició electoral-, la Crida també s’asseguraria espai en els blocs electorals i finançament, ja que presentar-se com una agrupació d’electors implicaria començar de zero. “El nostre compromís és dissoldre’ns si no s’aconsegueix la República”, remarquen els consultats per intentar “vèncer” les reticències dels partits.

L’encaix del PDECat

Tot i que el PDECat va impulsar l’adhesió dels seus militants a la Crida a l’assemblea del juliol, diversos sectors s’han mostrat reticents a la iniciativa de Puigdemont si es constituïa com un partit i han parlat de plantar-se. “De partit ja en tenim un”, reiteren les fonts. Fins i tot l’entorn de l’excoordinadora del PDECat Marta Pascal ha amenaçat amb una escissió de l’espai polític, tot i que dilluns Bonvehí va descartar aquesta opció perquè va mostrar-se convençut que el partit assumirà la decisió de la majoria dels associats. De fet, serà la comissió formada pels exconsellers a la presó i a l’exili, Bonvehí i la vicepresidenta, Míriam Nogueras, la que farà una proposta per sotmetre aquesta fórmula a votació de la militància. Partidaris de la Crida dins el partit defensen que una de les opcions seria que el PDECat també permetés la doble militància, afegint l’excepció malgrat que ara els estatuts no ho inclouen.

Aquest dimarts a la reunió de JxCat al Parlament els impulsors del grup de la Crida, Toni Morral i Gemma Geis, a més del portaveu, Albert Batet, van explicar com serà la fundació de dissabte a Manresa. D’acord amb les fonts consultades per l’ARA, la línia que es va exposar és que la Crida serà un “moviment transversal” -malgrat constituir-se com a partit- i que vol ser un “instrument electoral”. Tot i això, fonts del PDECat defensaven ahir que la definició de la Crida encara és “ambigua” i que estudiaran el seu encaix un cop es presenti a Manresa, on la direcció ja ha anunciat que no s’hi implicarà.