Creixen les veus crítiques a Cs per la manca d’espais de debat intern
Membres del partit defensen la necessitat d’estar més oberts a la discrepància
Barcelona“Aquest partit ha de saber gestionar la discrepància: no pot ser que es convidi a marxar qui expressi desacord”. Amb aquesta reflexió, el líder de Ciutadans a Balears i membre del Comitè Executiu del partit, Xavier Pericay, va abandonar a mitjans de juliol el seu càrrec, sumant-se a la sagnia de dirigents que en les últimes setmanes han optat per marxar de la formació taronja. El gir a la dreta d’Albert Rivera ha estat un dels principals motius de la discòrdia. Diverses veus de Cs, però, consideren que la crisi també ha exposat una cultura de partit que tolera malament el debat intern i dificulta als càrrecs electes la possibilitat de fer propostes i, en definitiva, “fer política”. Totes les decisions de rellevància es prenen al Comitè Executiu de Madrid. També allà s’analitzen els resultats electorals del conjunt de l’Estat i es decideix un rumb estratègic unitari. En última instància, a més, Albert Rivera té poder sobre els integrants de l’òrgan, com ha demostrat recentment ampliant els membres que en formen part per incorporar-hi afins i diluir els crítics.
Aquesta estructura fèrria i completament centralitzada té conseqüències a les autonomies. Especialment a Catalunya, on els resultats del 28-A i el 26-M no han acompanyat la millora del partit a l’Estat. Diverses veus consultades per l’ARA expressen preocupació i desconfien de què l’estratègia que funciona a Madrid serveixi per a Catalunya. El triomfalisme que Inés Arrimadas va exhibir a principis de juliol, quan va reunir-se amb els càrrecs electes catalans i va posar en valor el creixement del partit a Espanya, xoca amb la inquietud que es respirava la nit electoral a la seu del partit: Cs només ha fet pactes de govern en quatre municipis a Catalunya, i les generals van deixar el quadres catalans amb un regust amarg, veient com es quedaven lluny de les expectatives generades per l’èxit del 21-D. De cara a les properes catalanes, creix internament el convenciment que perdran pes al Parlament.
L’organització de Cs és vertical fins al punt que és habitual haver de fer una petita entrevista o trobada amb el coordinador de l’agrupació municipal per poder afiliar-te al partit, segons confirmen diverses fonts. Aquest primer cribatge -una manera de frenar l’entrada de perfils problemàtics al partit-és també un primer mecanisme de control de les bases, que tenen prohibit per estatuts manifestar discrepàncies “greus contra la ideologia, els principis o les finalitats del partit”.
Pactes “limitats”
Alguns exregidors afirmen que s’han vist limitats per la política de Cs d’evitar els pactes amb els comuns o els independentistes. És el cas de Carlos Méndez, que va abandonar Cs per entrar com a regidor no adscrit al govern de Viladecavalls amb Treballem Junts per Viladecavalls i el PSC. “Entenc el veto a JxCat, però en pobles tan petits és molt difícil treballar sense arribar a pactes”, explica. “No se’ns hauria d’impedir mentre, en paral·lel, es permeten els acords amb Vox a Espanya”, afegeix, i reivindica que “cal entrar als governs locals perquè és l’única manera de créixer en els municipis”.
Actualment, la formació compta amb 3.754 afiliats a Catalunya. Però tot i que Cs sempre ha presumit de democràcia interna, en les eleccions municipals del 26 de maig no es va triar cap candidat mitjançant eleccions primàries. Una modificació dels estatuts feta el febrer del 2017 permet a Cs saltar-se aquest procés a tots els municipis que comptin amb menys de 400 afiliats. Això exclou de les primàries totes les localitats catalanes excepte Barcelona, i en aquest cas es va escollir des de Madrid Manuel Valls com a candidat.
D’altra banda, les primàries per escollir Lorena Roldán com a nova líder a Catalunya van estar, per a alguns, condicionades. Malgrat que es van presentar fins a onze candidats alternatius, diverses fonts lamenten que es va donar “poc temps” per estructurar una candidatura amb possibilitats reals de competir amb l’oficialista. “El missatge també està molt controlat”, apunta un membre de Cs que s’ha donat de baixa: “Qualsevol publicació passa per un control abans de sortir a la llum”. El debat intern, insisteixen les fonts consultades, és molt limitat.