La Moncloa manté Delgado tot i la pressió

MadridDolores Delgado continua sent, de moment, ministra de Justícia. Malgrat les múltiples pressions -la reprovació de la ministra per part de la majoria del PP al Senat i la crida a dimitir de Podem-, el govern espanyol va tancar files i va mantenir Delgado. Pedro Sánchez va guardar silenci des dels Estats Units, on continua de gira, però va llançar tot el seu gabinet a donar missatges de suport a la ministra de Justícia, acorralada per les gravacions difoses pel nou digital Moncloa.com, que demostren la familiaritat de tracte en la relació entre ella i l’excomissari José Manuel Villarejo, en presó preventiva. Una estratègia similar a la que fa dues setmanes va seguir amb la titular de Sanitat, Carmen Montón, que hores després del suport de Sánchez va haver de dimitir per les noves evidències.

Tant al PSOE com a l’executiu espanyol estan convençuts que Delgado és víctima d’una caça de bruixes, i ahir van treure ferro als comentaris masclistes i homòfobs que hauria fet en un dinar amistós amb Villarejo i el jutge inhabilitat Baltasar Garzón, el 2009. Fins i tot va donar-li suport el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui Delgado va titllar en to de burla de “maricon”. “L’important són els fets, no les paraules”, va dir des del Senat abans de fondre’s en una abraçada amb Delgado durant la sessió de control.

La ministra va negar la setmana passada que hagués mantingut una relació estreta amb el comissari. Dilluns, en resposta a unes noves filtracions, va haver d’admetre que s’havien vist en tres àpats, però va assegurar que estava sent víctima d’un “xantatge” de Villarejo igual que havia intentat fer-n’hi al rei emèrit amb les gravacions de Corinna. I ahir el ministeri va donar fins a dues versions de la trobada, després que se la sentís parlant de sexe enmig dels policies amb molta camaraderia i com Villarejo la tractava de Lola. Primer Delgado va assegurar durant un esmorzar informatiu que no es referia a Grande-Marlaska quan es burlava de la seva homosexualitat. Després fonts del ministeri van aclarir que sí que parlava del ministre però que no feia escarni de la seva condició sexual.

Sigui com sigui, Delgado es va defensar en tot moment de les pressions. Primer en l’esmorzar informatiu, i després al Senat, en què no va voler respondre a una parlamentària del PP perquè “no s’ho mereixia”. Però no va quedar-se a la cambra alta per esperar a la seva reprovació. La reprovació és una marca simbòlica que persegueix els últims ministres de Justícia. El Congrés ja va fer-ho amb Rafael Catalá i ara el PP ha portat el cas de Delgado al Senat, després també de les contradiccions en la defensa del jutge Pablo Llarena en la demanda civil a Bèlgica.

Els membres de l’executiu van tancar files: la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va assegurar que es pot mantenir “perfectament” Delgado; la ministra portaveu de l’executiu, Isabel Celaá, va posar en qüestió la credibilitat de les gravacions; i el ministre de Foment, José Luis Ábalos, va anar un pas més enllà i va assegurar que amb aquest debat s’està “buscant la impunitat d’il·legals” com Villarejo. Tant ERC com el PDECat i Compromís van evitar demanar la dimissió de la ministra a l’espera de la seva compareixença al Congrés. Iglesias, però, va assenyalar que “no és acceptable que hi hagi ministres amics de personatges com Villarejo”. La pressió seguirà: el PP ha aconseguit que en la sessió d’avui se’n torni a parlar. Delgado, de moment, aguanta al càrrec.