“¡Viva España! ¡Viva la Guardia Civil! ¡Y viva Piolín!”

MadridEs palpa en l’ambient. Hi ha ganes de celebrar la festa nacional d’Espanya en l’any en què s’ha buscat que més gent hi pugui assistir. De motius per venir no en falten: el president de Catalunya va proclamar la independència, encara que fos per uns segons i que ara tingui uns dies per decidir si ho va fer o no. Potser per això el lema és ben clar: “Orgullosos de ser españoles”. Per acabar-ho d’adobar, torna a desfilar la Policia Nacional, després de 30 anys sense fer-ho i amb les imatges de violència de l’1-O ben recents. El José María i l’Alfredo hi venen amb una samarreta del cos per fer costat a un amic desplaçat al vaixell dels personatges de la Warner que hi ha al port de Barcelona. “Encara no sap quan tornarà”, explica l’Alfredo. Pocs minuts abans de l’arribada del rei, els primers crits: “¡Viva España! ¡Viva la Guardia Civil!”, “¡Y viva Piolín”, afegeix en veu baixa un dels presents.

El Felipe du una bandera ben grossa que guardarà “per sempre” on hi ha escrit: “Barcelona, 8 de octubre de 2017”. Amb els seus fills va participar en la manifestació a favor de la unitat d’Espanya de diumenge passat. “També és la meva terra”, defensa, tot recordant el moment “apoteòsic” davant la prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana. “Han fet una missió impecable, per molt que es falsegin imatges de violència”, continua.

El moment àlgid es produeix, precisament, amb l’arribada dels vehicles de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Entre aplaudiments i una forta cridòria, s’improvisa un missatge de suport: “¡No estáis solos! ¡No estáis solos!” Per a molts aquest era el moment i ja tornen cap a casa. El Javier i l’Ana, que són parella, sempre ho havien vist per televisió i aquesta era la primera vegada que venien amb motiu de la “conjuntura”. Molt subtil. “No hem vist res, hi ha massa gent”, lamenten. N’hi ha que tenen més sort i surten al balcó o al terrat del seu edifici per disfrutar-ho amb vista aèria, mentre que algun veterà porta l’escala de casa.

Entre la multitud no hi falta gent amb simbologia franquista -com un home que porta una gorra amb l’escut de l’àliga-, d’altres que van per lliure i duen lligada una bandera d’Euskadi i els que decideixen no portar cap emblema. És el cas de tres amics que van a la celebració perquè entre els 4.000 militars que hi desfilen hi ha un amic seu. “No és aquell?”, pregunta un. “Què dius! No porta plomes a la gorra”, li respon el company, que està “100% segur que el trobarà”. “Jo t’aviso”, li diu. Finalment el localitzen: “Esteveee, ¡orgullo! ”

El segon instant de més fervor es produeix amb els legionaris. “Ara sortiran uns que caminen molt ràpid”, li comenta un pare al seu fill, a qui no sembla que li interessi gaire la història. Un altre nen, en canvi, contempla l’escena a les espatlles del seu pare amb els ulls com plats: “Van amb metralletes! Són M16!”, exclama. Els legionaris causen entusiasme però a qui vol veure tothom és a la cabra, q ue en realitat és un marrà des que va morir el Pepe: el Mihura el va substituir en la desfilada del 2016 i aquest any ha sigut el torn del Rocco. Un manifestant tenia una altra proposta: “Crec que aquesta vegada ve Junqueras a fer de cabra de la Legió”.