El covid incidirà més en l’abstenció dels joves que en la de la gent gran

BarcelonaSi unes eleccions en pandèmia ja porten associada una farragosa motxilla d’incertesa, el sui generis cas català ha demostrat en les últimes setmanes que tot encara pot ser una mica més complicat. Un ajornament electoral impugnat, una data imposada per un tribunal, un Govern que al·lega que haurà d’endurir les restriccions quan el que acaba fent és relaxar-les, milers de persones rebutjant ser a les meses electorals i el virus que continua condicionant el dia a dia. Per això, l’abstenció és una de les variables que més interès generen. L’ARA publicarà demà l’enquesta que l’Institut Opinòmetre ha elaborat durant aquesta setmana, en la qual destaca una dada preocupant: la participació es podria situar en el 58%, un dels pitjors registres de la sèrie històrica. És l’estimació que fa Opinòmetre d’acord amb les respostes de les 830 persones que han participat en l’estudi.

Ara bé, segons la demoscòpia, l’abstenció no afectaria, com podria ser previsible, la gent gran. El col·lectiu de més de 64 anys és el que més convençut es mostra d’anar a votar. Més del 75% diuen que ho faran i només el 6% ho han fet ja per correu. Però, a més, només el 6% asseguren que no aniran a votar a causa de la situació sanitària. Un percentatge que contrasta amb el de la gent jove. Entre els enquestats de 18 a 24 anys, un 19,7% asseguren que el coronavirus serà la causa per la qual no votaran en aquestes eleccions.

Els abstencionistes que s’excusen en la crisi sanitària també són més entre els de 25 i 34 anys (17,2%), entre els de 35 i 49 (16,2%) i entre els de 50 i 64 (13,3%). De fet, la tendència és a la baixa a mesura que avança l’edat de l’enquestat.

I a qui voten els ciutadans de la tercera edat? Segons l’enquesta, sobretot el PSC, que basa més del 36% del seu vot en les persones de més de 64 anys. Cs, JxCat, Vox i el PDECat també tenen una gran dependència del vot de la gent gran.

En el baròmetre que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquesta setmana tampoc es detecta un comportament més abstencionista de la gent gran. Al contrari. L’únic grup d’edat que garantia amb més seguretat que exerciria el dret de vot el 14-F era el de 55 a 64 anys.

Legitimitat dels comicis

Tot i que la legitimitat no depèn només de la participació, el Govern havia alertat del perill que un increment desaforat de l’abstenció podria “afectar greument” el caràcter democràtic dels comicis. Si s’assoleix la xifra del 58% de participació, el 14-F estaria cinc punts per sota de la mitjana registrada en les dotze eleccions anteriors a la cambra catalana. És cert que l’efecte dels tres comicis del Procés (2012, 2015 i 2017) ha elevat aquesta mitjana. De fet, les del 21-D, convocades pel govern espanyol després de la declaració d’independència, són les que més van apel·lar els catalans a anar a les urnes: un 79,1% van votar. Aquesta serà la xifra de referència que es farà servir la nit del 14 de febrer i, per tant, és possible que signifiqui la baixada de participació més important de la història.

I això que, al marge d’aquesta última dècada, la participació a les catalanes no s’ha equiparat mai a les generals, amb una mitjana per sobre del 70%. El 54,87% de l’any 1992 és, ara per ara, el mínim històric, seguit del 56% de l’any 2006, en els comicis després del referèndum de l’Estatut. Aquest any les peticions de vot per correu s’han triplicat, però la previsió de vot presencial apunta clarament a la baixa.