El pas al costat de Puigdemont no frena els retrets entre sobiranistes

BarcelonaLa retirada de la candidatura de Carles Puigdemont no ha servit per desbloquejar la investidura, almenys de moment. L’anunci de dijous del president de fer un pas al costat per situar Jordi Sànchez -empresonat a Soto del Real- com a candidat no va frenar les hostilitats i ahir van seguir els retrets entre les formacions independentistes. Fins al punt que, de bon matí, Esquerra qüestionava la proposta de JxCat i tornava a posar sobre la taula el nom d’Oriol Junqueras com a presidenciable de la Generalitat. “Puigdemont trenca la línia del Govern legítim proposant Jordi Sànchez com a candidat”, va etzibar el portaveu republicà, Sergi Sabrià, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Un dard, però, sense més recorregut, ja que ERC no té intenció de situar Junqueras al Govern, tampoc com a vicepresident, un càrrec que seria per a Pere Aragonès o Marta Rovira. Precisament Rovira, després de visitar Junqueras a la presó d’Estremera, va dir que el líder d’ERC valorava positivament el pas al costat de Puigdemont, però va evitar referir-se a la candidatura de Sànchez.

En definitiva, segons fonts republicanes, els retrets de Sabrià eren una mena de crítica a l’estratègia amb què JxCat va guanyar les eleccions: prometent una restitució del Govern “legítim” que des d’ERC ja alertaven que no era factible. Un realisme que, segons les mateixes fonts, els va perjudicar en el resultat final. Les paraules del portaveu republicà van generar malestar a les files de JxCat, dolguts per un atac que no esperaven just l’endemà que Puigdemont anunciés el seu pas al costat -un anunci que es va fer sense tenir abans un acord tancat amb ERC i la CUP.

El mateix president, en una entrevista a RAC1, va tancar la porta a l’opció de Junqueras perquè “lamentablement” no es van presentar en coalició a les eleccions. Per això, va subratllar, el candidat és Sànchez. “És el número dos de la llista”, va dir, tot i que va deixar clar que ell no descartava tornar a ser candidat més endavant: “La rendició no forma part del meu diccionari”.

Malgrat els retrets, ahir la negociació va seguir entre els dos partits de Govern i també amb la CUP per abordar el full de ruta. “S’està avançant”, asseguraven ahir fonts d’ERC i JxCat sobre el ritme de les negociacions. “Només falten serrells”, reiteraven. El que és cert, però, és que en les últimes hores aquests serrells han tingut la dimensió de departaments sencers. Fonts coneixedores de la negociació asseguraven ahir que encara no està clar quina conselleria acabarà en mans d’ERC per assolir el repartiment del 50-50 del Govern (fins ara els republicans tenien sis departaments, i amb les noves eleccions n’hi pertoquen set). La llista del president li havia ofert Interior, però ERC té reticències a assumir una cartera sempre conflictiva. Les alternatives que s’han posat sobre la taula són Ensenyament o Cultura. En el cas que es decantessin per la primera opció, ERC assumiria totes les polítiques socials i més del 70% del pressupost. Segueix sent-hi també una de les principals pedres a la sabata de la negociació: el repartiment de l’àrea de comunicació del Govern, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la figura del portaveu, que fins ara era de CDC i que ERC reclama.

A banda de l’estructura de Govern, també falta concretar el full de ruta, la clau perquè la CUP decideixi donar suport a la investidura de Sànchez. Ahir els independentistes van negociar tota la tarda amb la CUP per seduir-la el dia abans que es reuneixi el consell polític que s’ha de pronunciar sobre si els quatre diputats anticapitalistes voten sí a la investidura, si donen només dos vots per garantir la majoria, o si la rebutgen per “autonomista”. Els representants del consell polític voten seguint el mandat de les seves assemblees territorials. Segons fonts de la formació, el resultat ahir era “molt ajustat”. “És el que passa quan s’ha passat bona part del temps parlant dels càrrecs de Govern i s’ha deixat de banda el full de ruta”, lamentaven ahir fonts de JxCat. I és que tant la llista del president com ERC tenen dubtes sobre si la CUP acabarà donant suport a una estratègia que no passa per implementar la República sinó un govern autonòmic a Catalunya que faci polítiques de “progrés” i un altre a l’exili que internacionalitzi el conflicte. També s’ha proposat un procés constituent dirigit des de Brussel·les, però JxCat i ERC no es posen d’acord sobre el seu objectiu. La CUP reclama que es faci un multireferèndum sobre com ha de ser la República i que es debatin al Parlament els principis bàsics d’un projecte de constitució. Ahir l’ANC també va lamentar l’actitud dels partits i va criticar la renúncia del president: “No era el que esperaven milers de catalans”.

Error i internacionalització

Sobre el seu paper a Brussel·les, Puigdemont va explicar ahir que faria accions d’internacionalització en el si del Consell de la República i que denunciaria la repressió. Un equip d’advocats internacionals ha presentat una demanda davant el comitè dels drets fonamentals de l’ONU i farà una acció cada mes. El president també va expressar a The Guardian el seu pla per promoure la República Catalana sense “amenaces ni pors” a Bèlgica. Va carregar durament contra Felip VI per haver exclòs, segons ell, els milions de catalans que van votar per la independència. “La monarquia ha perdut Catalunya”, va afirmar. També va lamentar no haver declarat la independència el 10 d’octubre per haver confiat, precisament, en el diàleg amb el govern espanyol.