Quant costa un referèndum?

BarcelonaEl compromís explícit del Govern amb el referèndum d’independència ha quedat recollit en el projecte de pressupostos que el vicepresident, Oriol Junqueras, va presentar dimarts al Parlament. La disposició addicional 31 preveu “habilitar les partides per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya” i es destinen 5,8 milions d’euros a “processos electorals i participatius”. ¿Però un referèndum vinculant com el que s’ha compromès a convocar la Generalitat costa 5,8 milions d’euros?

En la roda de premsa de dimarts passat, Junqueras ja va explicar que la Generalitat sempre preveu partides per a processos electorals, fins i tot en el cas que no hi hagi cap previsió d’eleccions. Són partides “ampliables” que rarament coincideixen amb el cost real dels comicis. El 2015, per exemple, els comptes de la Generalitat preveien 150.000 euros per a processos electorals i, tot i que quan es van aprovar ja hi havia un pacte entre CiU i ERC per convocar eleccions el 27-S, aquesta partida no es va modificar. Les eleccions van acabar costant 18,2 milions d’euros sense sumar-hi la campanya institucional. La Generalitat es va estalviar, a més, els 6 milions d’euros de la despesa postal, que va assumir l’Estat. El cost de les eleccions del 2012, quan sí que es va assumir la despesa postal, va arribar als 25,5 milions d’euros.

El referèndum de l’Estatut

El precedent més pròxim pel que fa a un referèndum vinculant -el 9-N va ser un procés participatiu-és el de l’Estatut. L’any 2006 els pressupostos del Govern van preveure 2,5 milions d’euros per a processos electorals, tenint en compte que la proposta s’estava debatent al Congrés. Una partida adscrita -com és habitual- a la conselleria de Governació que es va acabar ampliant per assumir el cost real del referèndum del juny i, posteriorment, el de les eleccions del novembre. En total, segons dades del departament, 17 milions per a l’Estatut, incloent-hi la campanya institucional, i 24 milions per a les eleccions. La gestió del dispositiu del referèndum va pujar als 9,9 milions d’euros, les subvencions als partits perquè fessin campanya hi van afegir 4,4 milions i 2,7 milions més es van destinar a publicitat institucional.

Les principals despeses en l’organització d’un referèndum o d’unes eleccions són les compensacions econòmiques i el sistema informàtic, i també té certa rellevància la impressió de paperetes i sobres. Pel que fa a remuneracions, a més de compensar la policia i els treballadors públics, la Generalitat s’ha de fer càrrec del pagament als membres de les juntes, als secretaris i jutges i als membres de les meses en la jornada electoral.

Subvencions als partits

Del referèndum d’independència ara per ara només se sap que forma part del full de ruta pactat per Junts pel Sí i la CUP i que l’executiu pretén que sigui vinculant. El cost variarà principalment en funció de si hi ha acord o no amb l’Estat i de si es decideix subvencionar els partits polítics del Parlament perquè facin campanya pel sí o pel no.

Les subvencions són una de les qüestions que el Govern té sobre la taula, tenint en compte que hi ha tres grups parlamentaris (C’s, PP i PSC) que s’oposen a qualsevol tipus de referèndum d’independència i un quart (CSQP) que s’oposa a un de no pactat. En el referèndum del 2006 aquesta partida va sumar 4,4 milions. Com va passar fa deu anys, la llei que haurà de regular el referèndum previst per al 2017 serà l’encarregada de definir el seu abast i preveure quant costarà.