Marta Rovira: "Costa fer entendre al PSC que s'ha de fer un pas molt clar en termes de finançament"

BarcelonaMarta Rovira, secretària general d'ERC, és qui coordina les negociacions per a la investidura, però també qui ha agafat les regnes del partit en plena crisi interna.

¿Està satisfeta de l’aplicació de l’amnistia?

— Sí. Sempre havíem desitjat que fos una solució col·lectiva i ha començat de la millor manera, que és tancant aquells casos que són més anònims, d’activistes.

¿És una victòria o és una derrota?

— És una victòria política d’unes grans dimensions. L’amnistia ve a reconèixer que es va aplicar la repressió política. Que ara hagin de fer marxa enrere, que fins i tot el camí cap a l’amnistia hagi significat que hem fet desaparèixer un delicte com el de sedició, són petites victòries. 

¿Té intenció de tornar a viure a Catalunya?

— Encara no puc fer aquestes previsions. Gestionar la incertesa és el més difícil en una situació de repressió política. És difícil saber si passarà i quan passarà. Vaig arribar a Ginebra acusada d’un delicte de rebel·lió. Després es va convertir en sedició i, quan la sedició va desaparèixer, en desobediència. I ara, se m’ha acusat de terrorisme, en la causa de Tsunami Democràtic. Mai m’ha mogut la meva pròpia previsió, sinó que tot el camí antirepressiu afavorís el moviment independentista.

¿Preferiria una investidura de Salvador Illa o de Carles Puigdemont?

— No ha d’anar de cap persona en concret. Si ens veiem en l’obligació de negociar, tot i que hem tret molts mals resultats i ja vam anunciar que anàvem a l’oposició, és perquè tothom ens interpel·la. Sortim a fer política i a negociar. Reivindiquem propostes que han de permetre fer sortir el país de l’asfíxia econòmica i fiscal. Una de les grans prioritats és parlar del concert econòmic, d’acabar amb el dèficit fiscal que no ens permet avui mantenir uns serveis públics amb hospitals, escoles...

Com va la negociació amb el PSC?

— Costa de fer entendre que si no es fa un pas molt clar en termes de finançament per a Catalunya, vindran retallades. Sembla que estiguem posant sobre la taula una cosa maximalista. L’Estatut del 2005 ja contenia uns acords amb finançament just i singular, que després van desaparèixer en les negociacions polítiques. 

Quan voldria tenir l’acord tancat?

— Aquesta setmana hem comunicat tant a Junts com al PSC que a finals de juliol volem tenir un preacord perquè el pugui valorar la militància d’Esquerra. Hem ofert durant totes les setmanes de juliol tantes reunions com facin falta. Hem generat quatre equips de negociació amb les nostres quatre grans prioritats i, si hi ha voluntat política, és possible tenir un preacord a finals del mes de juliol. Si no el tenim, si aquestes negociacions no avancen a bon ritme, entenem que s’està prioritzant un altre escenari polític, que pot ser la repetició electoral. Si no s’hi arriba, Salvador Illa pot treballar altres majories. Existeix la del PSC i Junts, s’han entès moltes vegades, no entendríem per què no han de sortir a rescatar el país si no hi ha cap altra entesa possible. Salvador Illa té una altra majoria unionista amb el PP i Vox.

Amb Junts, quan s’han vist per últim cop i com va la negociació?

— No entraré en detalls de les reunions, però ens hem vist amb regularitat des del 12 de maig per entendre el nou cicle polític i perquè tenim reptes conjunts. La majoria independentista del Parlament s’ha perdut, tot i que la majoria social a favor d’un referèndum existeix des de fa dècades. La majoria social a favor de la independència continua sent pràcticament majoritària a la nostra societat, però l’hem d’articular i hem de passar comptes de moltes coses d’aquests últims sis anys. Amb Junts tenim molta feina al marge de debats d’investidura. Si la patacada de l’independentisme implica que estem fent acostaments, parlem més, ho havíem d’haver fet abans. Benvinguda sigui aquesta nova etapa de refer relacions polítiques.

¿Veu possible una candidatura unitària amb Junts si hi ha repetició electoral?

— De l’últim que volem parlar en aquest moment és de la repetició electoral. Ens sobta molt que se’ns posi sobre la taula una candidatura conjunta quan hauríem d’estar parlant de possibles investidures. Si ens posen massa sovint la llista única sobre la taula, veiem que la intenció deu ser d’anar a una repetició electoral. Illa ha de presentar propostes de país, ho ha fet massa tímidament. Puigdemont ens ha d’explicar com farà versemblant la seva investidura quan es requereix l’abstenció del PSC, que ens és difícil d’imaginar.

Si Rull convoqués la investidura de Carles Puigdemont, podrien votar-la sense l’abstenció del PSC?

— Com que els altres ens parlen molt poc de les seves propostes, hem presentat quatre carpetes de negociació. La primera és la resolució del conflicte polític. Sempre vam dir "primer l’amnistia i després parlar del referèndum". La segona és la del finançament, i hem demanat de prioritzar-la. La tercera és la reconstrucció nacional, parlar de com seguirem treballant a favor de la llengua catalana i altres temes que necessita Catalunya. I la quarta carpeta són les polítiques republicanes. El país té uns reptes brutals en habitatge, economia productiva... Alguns ens han entregat una guia en punts, els altres encara no ens diuen què volen prioritzar si governen.

¿La negociació d’un finançament singular és un concert econòmic, és a dir, un pacte bilateral amb l’Estat, recaptació íntegra dels impostos i una quota de solidaritat i una altra de pagament dels serveis?

— Sí. Catalunya és la tercera comunitat aportant recursos i la catorzena en rebre en forma de serveis públics. Això és el que genera el dèficit. Hi ha d’haver un fons de solidaritat al qual hem d’aportar, però hem de sortir del règim comú i això significa poder recaptar tots els impostos a Catalunya. Ara només se’n recapten a l’entorn d’un 9%, molt poc, i de poder decidir on invertim aquests impostos a Catalunya. 

¿Acceptarien un consorci tributari amb participació majoritària de la Generalitat?

— És molt prematur que ara ens pronunciem sobre propostes que ens fan els altres. Anem a buscar el tot ara mateix, que vol dir un concert econòmic. Artur Mas va sortir a negociar-lo el 2012, abans que comencés tot el procés postestatutari del dret a decidir. Hem de plantejar la negociació en aquests termes. El País Basc i Navarra tenen règims molt semblants. No és d’una alta complexitat, perquè s’han de modificar un parell de lleis, però tenim les majories. A l’altra part falta voluntat política.

La decisió final de la negociació l’haurà de sancionar la militància d’Esquerra en un moment precongressual. Això hi pot influir?

— Per anar preparats a una negociació, estem fent un procés de consultes internes. Estem en una direcció interina i és importantíssim que entenguem on passa la nostra militància. La majoria de la gent diu que els que s’haurien d’entendre, sobretot, són els dos grans guanyadors de les eleccions, que haurien de fer propostes, però és Esquerra qui està marcant l’agenda política. També ens han avalat per això.

Tenen un paper principal en la investidura. ¿Hi ha temptació d’una part d’ERC de deixar-ho córrer?

— No. Se’ns està atorgant aquest rol intermedi d’intentar jugar en aquests escenaris. No investirem de forma gratuïta cap candidat. És molt important prioritzar el finançament. No estem demanant la independència a Salvador Illa, sabem que no tenim suport electoral per fer-ho, això, i que no hi ha aquesta majoria al Parlament. No demanem impossibles ni maximalismes, sinó allò que ha de ser possible per la correlació de forces que hi ha si algú interpreta correctament les necessitats del país.

En què s’han equivocat per entrar en aquest cicle electoral a la baixa?

— Ens toca fer autocrítica d’allò que no hem sabut fer bé perquè la ciutadania no ens hagi fet més confiança de la que ens ha fet. Tenim un congrés convocat el 30 de novembre. Esquerra és una organització política molt estratègica, que pensa sempre més en el país que no pas en el partit. I això ens passa moltes vegades factura electoral. Anem sempre deu passes per davant innovant en l’agenda política. Som els que fem possible, fa 20 o 25 anys, un canvi de govern i el condicionem a la reforma de l’Estatut.

Però els darrers anys què ha passat? Han governat malament? No ho han sabut explicar?

— No, l’hi estic explicant en perspectiva. Reformar l’Estatut era una proposta innovadora, com el referèndum. Defensar una sortida al referèndum després de l’atzucac del 2017 en solitud, fer seure Pedro Sánchez en una taula i dir-li que defensarem el referèndum negociant, en lloc de quedar-nos encallats a l’1 d’Octubre. Això dificulta molt la comunicació del que estem fent. Quan la gent comença a entendre la nova via és quan arribem a l’amnistia, acompanyats de Junts, i els atribueixen més l’amnistia a ells que a la mateixa ERC, quan ells s’apunten a última hora. D’aquest debat, en podem treure lliçons per no tornar a cometre els mateixos errors.

La negociació els ha perjudicat?

— Negociar en solitud, amb massa soroll, amb acusacions molt bèsties. Se’ns ha dit de tot, que era un mal moviment, uns botiflers, uns autonomistes. No adorm el conflicte, el fa aparèixer en l’arena internacional. Ja treballàvem amb mediadors internacionals. Massa cops ha estat utilitzada tàcticament en contra nostra i en contra del país.

Ha firmat un manifest respecte al partit. Per què creu que Junqueras no hauria d’optar a la reelecció?

— He firmat un manifest que no diu això.

El que diu és que hi ha d’haver un canvi de lideratges.

— El manifest exposa uns bàsics d’Esquerra, que comparteix qualsevol militant. Una organització més horitzontal, una direcció més oberta i més generosa. L’honestedat i l’ètica a l’hora de gestionar el bé comú. Interpreta quins deures tenim després dels mals resultats, refer el moviment independentista, construir i reactivar l’Esquerra Nacional. Les esquerres independentistes hem perdut vots, hem de refer aliances.

Diu que s’ha de renovar. Això vol dir que també vol que Oriol Junqueras faci un pas enrere. Per què?

— Oriol Junqueras ha dit que es tornarà a presentar per tornar a ser president d’Esquerra i té tota la legitimitat per fer-ho. Seran els militants qui prendran la decisió. No opinaré, perquè s’està utilitzant aquest manifest per confrontar-nos. I no vull confrontar, no vull dividir l’organització. S’està qualificant aquest manifest, i crec que el seu diari ho ha fet, de rovirista. Amb això es busca generar una crisi i generar confrontació. Però no la vull alimentar més.

¿Deixarà tots els càrrecs dins del partit?

— Seré una militant de base i continuaré ajudant Esquerra amb tots els aprenentatges d’aquests últims anys, que vull deixar a l’organització. Com a secretària general treballaré perquè sigui una transició democràtica, perquè tothom pugui dir-hi la seva, perquè som republicans i som demòcrates, i per tant tothom ha de poder expressar la seva opinió. Jo seré una militant de base després d’aquest Congrés i amb gens de ganes d'entrar en confrontació amb amb Oriol Junqueras, amb qui hem fet coses meravelloses. No acabarem aquesta etapa amb una confrontació massa interessada des de fora de l’organització que des de dintre.  

¿Té algun nom al cap per presidir Esquerra que no sigui el d’Oriol Junqueras?

— Si contestés aquesta pregunta ara com a militant de base, que no em pertoca, alimentaria la sensació que hi ha dos blocs de crisi, i no vull contribuir a alimentar-la. Qui l’està alimentant, ho fa per fer anar malament Esquerra. 

De què ha servit el manifest que van signar?

— Per començar a fer un debat en positiu. Això són paraules meves, no de la gent del manifest, perquè no és de la Marta Rovira. Esquerra ha de tornar a les seves essències. Ho vaig dir en una carta publicada fa unes setmanes. Ha de recuperar la coherència política després d’una etapa amb moltes oportunitats polítiques que han fet que acumuléssim una sèrie de contradiccions. Ara és hora de recuperar la coherència política, confegir una nova estratègia d’acord amb el nou cicle electoral. Si puc fer l’aportació que com a mínim es renovi la secretaria general, ho he de fer. Està molt bé que hi hagi cares noves, que aportin il·lusió, frescor, que sàpiguen explicar quina nova etapa comença a Esquerra.