Cospedal es revolta per mantenir el càrrec al PP

MadridSerà només Mariano Rajoy qui decidirà el futur de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, dins del partit. Ho deia fa unes setmanes el secretari de comunicació de la formació, Pablo Casado, i és una realitat incontestable tenint en compte el poder absolut que atorguen els estatuts del partit al president, però les veus crítiques amb l’acumulació de càrrecs de la també ministra de Defensa i líder de la formació conservadora a Castella-la Manxa cada cop estan més presents dins del PP. Ella no es resigna que aquestes veus acabin per convèncer Rajoy de rellevar-la del lloc de número dos del partit i ha engegat una campanya per persuadir el líder popular que ho pot fer tot.

“Jo crec que els càrrecs són compatibles, a costa de la meva vida privada”, ironitzava fa uns dies la ministra de Defensa en conversa informal amb l’ARA. En les últimes setmanes ja ha començat a tastar el que significa el càrrec dins del govern, amb diverses visites a les tropes espanyoles desplegades a tot el món. En efecte, el de Defensa és un dels ministeris que requereix més dedicació, en tractar-se d’una àrea sensible i amb una intensa agenda de viatges oficials. “Has de posar-te a fons amb els temes si no vols que acabin decidint per tu”, comentava la ministra. Cospedal es veu capacitada i vol seguir compatibilitzant tots dos càrrecs.

Però les pressions a Rajoy arriben de dues bandes. Un sector nodrit de dirigents populars, alguns dels quals alineats amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, amb qui Cospedal manté un enfrontament soterrat, estan fent campanya en sentit contrari. Demanen que el partit comenci a caminar en la direcció d’un càrrec per persona al congrés de febrer. Allà es triarà la nova direcció, que seguirà encapçalada per Rajoy, únic candidat.

Tot i que de manera pública pocs membres de l’executiva popular s’han atrevit a qüestionar el futur de Cospedal, alguns han deixat anar comentaris oberts a la interpretació que permeten entendre quina és la seva postura. El cas més destacat és el del vicesecretari d’organització de la formació, Fernando Martínez Maíllo, que és el candidat més ben situat per substituir-la en el segon lloc de responsabilitat orgànica dins del PP, per darrere del president. “Existeix un error habitual, i és que quan entres a formar part del govern t’oblides del partit”, ha arribat a dir l’ara per ara número tres del partit, que sempre s’ha esforçat per matisar que considera compatibles els càrrecs que ostenta ara Cospedal, però que cal tenir un partit “molt capitalitzat”. Altres veus dins del PP també s’han atrevit a qüestionar públicament la compatibilitat d’aquests càrrecs, com el vicesecretari de sectorial del PP, Javier Maroto, que va dir aquesta setmana que ell no podria exercir tots els càrrecs que té l’actual ministra de Defensa.

La discrepància es manté continguda en públic. Els dirigents populars són conscients que Rajoy castiga amb duresa les sortides de to i la inestabilitat, i a les portes del congrés no volen fer enfadar el seu líder. Per això Génova és ara un polvorí remullat, amb una pau aparent que amenaça de saltar pels aires a mesura que s’acosti el congrés i la pólvora s’assequi.

Rajoy: “Ja es veurà”

El futur de Cospedal al partit és incert. De moment és només al cap de Rajoy, que ahir responia amb un “ja es veurà” a aquesta qüestió. A més de Maíllo, podria tenir altres ofertes de candidats, com la de l’exministre Alfonso Alonso, alineat amb Santamaría, que l’hauria ofert per al càrrec. Però des de Génova recorden que el president espanyol és un home poc donat als canvis, com va demostrar en la formació del seu govern. I, a més, Rajoy té un deute amb Cospedal, que va perdre la batalla contra Santamaría en el disseny de l’executiu, i que s’ha vist arraconada per la vicepresidenta, omnipresent en la nova etapa de diàleg institucional i polític que ha encetat l’executiu espanyol.

Així els arguments a favor de la continuïtat de Cospedal passen per la voluntat de Rajoy de mantenir els equilibris interns dins de la formació. I hi ha altres símptomes que el desenllaç podria anar per aquí, perquè en la ponència dels estatuts del partit que es discutirà al congrés no hi ha canvis destacables en el règim d’incompatibilitats, i es mantenen els poders de l’executiva per dictaminar excepcions a l’acumulació de càrrecs orgànics i institucionals.