Joaquim Forn: "Una cosa bona de la presó és que n'hem sortit amb les conviccions encara més fortes"

BarcelonaJoaquim Forn (Barcelona, 1964) atén l’ARA des de casa mitjançant un Zoom. Admet que encara no s’ha fet a la idea que no haurà de tornar a la presó de Lledoners.

Abans de sortir se’ls va veure discutint si havien de fer cara d’alegria o d’enterrament. Em sorprèn que no ho tinguessin clar.

— No, no. És evident que tots estàvem contents, però la pregunta que ens fèiem era: ¿hem de demostrar una excessiva eufòria quan encara hi ha gent a l’exili o amb tots els que estan encausats? Crec que és una pregunta molt normal.

De qui va ser la idea de la pancarta del Freedom for Catalonia?

— En vam parlar amb Josep Rull, que em va preguntar si tenia alguna d’aquelles pancartes dels Jocs i li vaig dir que sí. I vam coincidir que era el missatge que volíem ensenyar a tot el món. Vaig demanar a la meva dona que ens la portés.

¿La gran patacada que vostè pateix a la presó és quan deixen anar tothom, el desembre del 17, excepte els Jordis, Oriol Junqueras i vostè?

— Sens dubte. Va ser molt dur perquè pensava que sortiríem tots i era a prop de Nadal. Però a partir d’aquell moment ja em vaig fer fort.

¿Encara pensa allò de “Vaig ser conseller tres mesos i mig i he estat més de tres anys i mig a la presó”?

— No, perquè els tres mesos i mig els vaig gaudir i estic molt orgullós de tot el que vaig fer amb dos episodis com els atemptats del 17-A i l’1-O. L’organització del referèndum, i fer-ho des del Govern, per a mi ha sigut el màxim orgull que podia tenir.

Comencem a mirar al futur. ¿Podrà anar a veure el president Puigdemont?

— He d’esperar que ho confirmin amb el meu advocat però una de les primeres coses que vull fer és anar a veure’l. No ens veiem des del 31 d’octubre del 2017.

Quin serà el missatge per al president Puigdemont?

— Doncs traslladar-li el nostre agraïment perquè la nostra situació s’ha pogut resoldre gràcies també a moltes decisions que s’han pres a Europa. Per tant, la nostra prioritat serà treballar perquè aquesta flama després de més de tres anys i mig continuï encesa.

¿L’afecta d’alguna manera a l’hora de parlar el fet que els indults siguin reversibles?

— No, jo no puc viure amb aquesta amenaça que durant sis anys no puc cometre cap delicte greu. D’entrada jo no reconec haver comès cap delicte greu, ni ara ni abans. I ara que estic en llibertat és per dir el que penso, per fer el que crec que és més convenient. Una de les coses bones de la presó és que n’hem sortit amb les conviccions encara més fortes.

¿S’entén la seva condemna i alhora l’absolució de Trapero?

— És incomprensible i aquest serà un dels fonaments del recurs al TEDH. L’Audiència Nacional va sentenciar que l’actuació dels Mossos durant l’1-O va ser modèlica.

¿Això és el que el converteix en un pres polític?

— Sens dubte. Una de les vegades que Llarena em denega la llibertat escriu que és perquè continuo amb les meves idees independentistes. Era el context de quan Torra era president i es manté la voluntat d’arribar a la independència.

Els indults tenen molts padrins però potser qui ho acaba de lligar és Oriol Junqueras amb el seu article a l’ARA en què critica la via unilateral. ¿Aquí hi ha hagut un protagonisme més gran d’ERC?

— És evident que ERC hi ha ajudat. He parlat amb l’Oriol i seria injust no reconèixer-ho. Desconec les negociacions que hi va haver però no crec que hi hagi hagut renúncies. Abans d’ahir vaig trucar també l’advocat Francesc Jofresa, que és el primer a demanar-lo. I també li he volgut enviar un missatge a Jaume Asens.

Pedro Sánchez diu que ha volgut ser magnànim.

— Aquesta magnanimitat és relativa perquè l’estat espanyol començava a rebre garrotades importants des d’Europa per la desproporció de les penes, admesa fins i tot per magistrats del TC.

L’ANC tem que els indults limitin l’ambició de Junts i ERC.

— En absolut. Nosaltres no hem negociat res i cap renunciarà a continuar treballant. Ho farem d’una manera diferent perquè no serem al capdavant, però en el compromís personal no hi ha cap canvi. Per a mi hem de veure com donem compliment al que la gent va votar l’1-O.

Jordi Sànchez va escriure a l’ARA que l’1-O era per forçar el govern espanyol a negociar.

— És una polèmica sense sentit. Era evident que després de l’1-O hi havia d’haver una negociació amb l’Estat. No crec que ningú es pensés que es faria la independència i ja està.

Com valora la posició dels bisbes catalans a favor dels indults?

— Com a creient estic molt decebut amb alguns bisbes. El cardenal Omella m’ha decebut com a catòlic. Li vam demanar que ens vingués a veure i va adduir que no érem a la seva diòcesi. És un gest absolutament contrari al missatge dels Evangelis.

Vostè què diu a la gent que va passar por l’octubre del 2017?

— Hem de reconèixer que entre alguns sectors no ens vam saber explicar prou bé. En una visita, Jaume Collboni em va explicar el cas d’una persona que retirava els diners perquè pensava que hi hauria un corralito.