Correa es nega a declarar perquè ha "perdut la confiança" en l'Audiència Nacional

MadridEl presumpte líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, també s'ha negat a declarar davant el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz al·legant "pèrdua de confiança" en la sala penal de l'Audiència Nacional, que el febrer passat va rebutjar la nul·litat de la causa i va validar les escoltes que van iniciar la investigació. Correa, que ha comparegut amb la resta de caps de la xarxa per fer les al·legacions que considerés oportunes en la recta final de la instrucció, ha estat tot just uns minuts davant el jutge Ruz per dir que, després de la inhabilitació del primer jutge instructor, Baltasar Garzón, confiava que la causa fos arxivada.

El presumpte líder de la trama Gürtel ha arribat a la seu del tribunal deu minuts abans del migdia amb aspecte relaxat i somrient a bord d'un BMW X5 conduït per un xofer i acompanyat d'una altra persona. Vestit amb jaqueta blava i corbata, fins i tot s'ha girat i ha posat saludant els fotògrafs que l'esperaven a les portes del tribunal. A la sortida, acompanyat del seu advocat, José Antonio Choclán, ha explicat la raó per la qual no havia declarat: "Pèrdua de confiança".

L'empresari, que va ser detingut el febrer de 2009 per ordre de Garzón i va estar a la presó fins al juny de 2012, és, segons els investigadors, el líder de la xarxa Gürtel, que entre els anys 2000 i 2009 va obtenir adjudicacions públiques, fonamentalment a Madrid i el País Valencià, a canvi del lliurament de regals i suborns a funcionaris i càrrecs públics.

Correa, que es va fer anomenar 'Don Vito' —com el protagonista d''El Padrí'— en la comptabilitat interna de la xarxa, va declarar per primera vegada a l'Audiència Nacional el 9 de febrer de 2009, tres dies després que Garzón ordenés la seva detenció. En la seva declaració va assegurar que l'aleshores president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va participar en els tràmits d'una requalificació a Alacant i que l'exministre de Foment Francisco Álvarez Cascos li "va donar un compte a Aena". A la seva sortida del jutjat va apuntar: "Estic ben fotut".

El Bigotes tampoc declara

També ha comparegut aquest dijous a l'Audiència Nacional el responsable de la trama Gürtel a València, Álvaro Pérez, 'El Bigotes', que com Correa s'ha negat a declarar al·legant que no se li havia notificat de manera oficial la citació judicial. El Bigotes, responsable de l'empresa de la xarxa Orange Market, ha estat a la sala d'interrogatoris poc més de deu minuts i ha estat recollit per un cotxe a la porta de les dependències judicials.

Pérez es va encarregar de l'organització dels actes electorals del PP durant els governs de José María Aznar i va pagar diversos serveis en el casament de la seva filla amb Alejandro Agag, que es va celebrar al monestir de l'Escorial el setembre de 2002 amb una gran pompa. El 2004, quan la nova direcció del PP va adjudicar els seus contractes a altres empreses, va traslladar la seva activitat al País Valencià, on va ser nomenat responsable de la filial Orange Market.

En la seva primera declaració davant del jutge Baltasar Garzón, el 12 de febrer de 2009, va ser preguntat per la identitat de 'Luis el cabró', al qual la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional identifica amb l'extresorer del PP Luis Bárcenas. "És que no, m'estic quedant sense respiració", va respondre. "No sé qui és Luis el cabró, no sé qui...".

La resta d'imputats

El responsable del jutjat central d'instrucció número 5 va començar aquest dimecres a interrogar els capitostos de la trama amb la declaració de l'exsecretari d'organització del PP de Galícia i número dos de la trama, Pablo Crespo, qui ha assegurat que les sigles 'PAC' corresponen a Correa i no a Francisco Álvarez Cascos i que "Luis el cabró" no és Bárcenas.

Aquest divendres finalitzaran les declaracions amb el testimoni del comptable de l'organització, José Luis Izquierdo, que tenia un 'pendrive' on es detallava tota la comptabilitat B de les empreses de la trama.

Correa, Pérez, Crespo i Izquierdo estan imputats pels delictes de suborn, prevaricació, malversació de fons públics, frau a l'administració pública, falsedat i blanqueig de capitals.