El coronavirus deixa la previsible política basca sense certeses
Urkullu opta per un lideratge absolut i l’oposició comença a preparar-se per la futura cita electoral
VitòriaAhir era el dia escollit pel lehendakari Urkullu per celebrar les eleccions autonòmiques. Però aquest 5 d’abril els carrers d’Euskadi van continuar deserts. No hi va haver cues als col·legis electorals, només algunes als forns de pa o als quioscos i els únics moviments devien ser els de les persones que sustenten els serveis essencials. Ahir no va ser un punt i a part normal, sinó un punt i seguit extraordinari i imprevist.
La pandèmia del coronavirus ho ha trastocat tot, també la política basca. I no només perquè la data de les eleccions no estigui gens clara. La política basca en els últims temps s’ha mogut per (gairebé) certeses i ara avança per les tempestuoses aigües de la incertesa. Ningú dubtava que el PNB hagués guanyat les eleccions d’ahir. Tampoc que hagués obtingut la majoria absoluta de la mà del seu soci de capçalera, el PSE. El cop de puny del coronavirus ha impactat amb força en el taulell basc i ningú pot assegurar ara que es tornin a situar en la mateixa posició.
El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha pres la determinació d’afrontar la pandèmia des del seu lideratge absolut, sense espai per a la col·laboració, ni externa ni interna. Només participen de la seva estratègia el seu partit i el seu govern, i no tot l’executiu, perquè els consellers socialistes no hi són ni se’ls espera. L’exclusió de tota la resta en la presa de decisions és una posició que sembla arriscada. Si li surt bé reforçarà la seva figura, però si li surt malament el podria deixar molt tocat. Un cara o creu. Fins i tot podria passar que, com Winston Churchill, després de ser considerat un heroi quan les bombes nazis queien sobre Londres, perdés les següents eleccions.
L’oposició li retreu que hagi trigat a prendre decisions i que menystingui la mà estesa, i que mantingui un doble discurs al País Basc i a Madrid. Mentre reclama a Pedro Sánchez informació en temps real i poder participar en les decisions, a Vitòria manté en quarantena el Parlament basc, aprofitant els llimbs en què està la institució per les anticipades-suspeses eleccions. Durant aquest temps no hi ha hagut ni una sola reunió de la Diputació Permanent i Urkullu només ha informat els grups parlamentaris de manera telemàtica.
Falta d’autocrítica
El PNB ho continua fiant tot a la seva bona gestió, tot i que aquest missatge cala menys ara en la societat. La gestió de l’ensorrament de l’abocador de Zaldibar i les decisions adoptades durant la pandèmia, algunes de les quals molt criticades, comencen a esquerdar l’estructura aixecada durant anys. Hi ha qui diu que els jeltzales creuen tenir el gen de la infal·libilitat i que això és el que limita molt la seva capacitat d’autocrítica, un recurs al qual tots els governs estan recorrent per limitar les crítiques a la improvisació. Des del PSE ja s’ha demanat al lehendakari “humilitat” i que reconegui errors que consideren evidents.
El posicionament del lehendakari a favor del manteniment a qualsevol preu de la producció industrial no essencial (24,3% del PIB basc) ha aixecat butllofes entre els sindicats i en l’oposició d’esquerres. I també ha estat molt criticat pels socialistes, que han denunciat que la patronal basca posa els seus interessos econòmics al davant de la salut.
Ningú ho reconeixerà, perquè és políticament incorrecte, però en les sales de màquines dels partits preparen noves estratègies electorals. Les anteriors ja no serveixen. El lehendakari té el control del temps -d’ell depèn la nova data electoral- però el relat postpandèmia marcarà el debat. Ara toca resituar-se.
