Els lletrats rebutgen la possibilitat de fer plens telemàtics i ho condicionen a una reforma del reglament

BarcelonaEl Parlament també estudia com adaptar-se a la nova situació d'emergència sanitària. La setmana passada, la mesa de la cambra va encarregar als serveis jurídics un informe sobre les possibilitats de celebrar de manera telemàtica les sessions dels diferents òrgans del Parlament i aquest dilluns els lletrats n'han entregat ja els resultats. En un informe al qual ha tingut accés l'ARA i que es debatrà demà a la reunió de la mesa, descarten poder fer els plens a través de videoconferència i limiten l'ús de mitjans telemàtics a les reunions de la junta de portaveus i la mesa i a les compareixences que puguin fer els membres del Govern en comissió per tractar la crisi sanitària.

Com a alternativa, els lletrats proposen activar la Diputació Permanent (òrgan que regeix la cambra fora del període de sessions o en cas de dissolució per eleccions) o fer els plenaris reduïts amb només 21 diputats (tal com es va fer la setmana passada al Congrés de Diputats) i que els parlamentaris deleguin el seu vot a un representant del grup. Aquesta darrera opció ja és per la que va optar la mesa en la seva reunió de la setmana passada.

“[Les causes previstes per a la delegació del vot] Es poden fer extensives a una situació com l’actual, de crisi sanitària i de confinament col·lectiu domiciliari per evitar el contagi de la Covid-19”, afirma l'informe dels lletrats.

Per als serveis jurídics, ara mateix hi ha dificultats jurídiques i tècniques a autoritzar un ple no presencial amb els 135 diputats. S'agafen a la jurisprudència constitucional i a la mateixa opinió que van emetre els serveis jurídics del Parlament quan es va plantejar la investidura a distància de l'expresident Carles Puigdemont. "Com a regla general, les actuacions parlamentàries s'han d'exercir de manera presencial. La presència dels parlamentaris a les cambres i als seus òrgans interns és un requisit necessari perquè puguin deliberar i adoptar acords", diuen els lletrats citant el Tribunal Constitucional.

Els lletrats no descarten, però, avalar els mitjans telemàtics en cas que s'inclogués en una reforma del reglament més endavant, sempre que sigui per situacions límit. "Sembla aconsellable centrar-se en preveure situacions excepcionals com l'actual". Ara bé, avisen que en cap cas s'estaria parlant d'habilitar, de manera generalitzada, el debat parlamentari de caràcter no presencial.

Ara mateix el Parlament té oberta una ponència sobre la reforma del reglament, impulsada per JxCat a l'inici de la legislatura per investir Puigdemont (un fet que els lletrats s'encarreguen de remarcar en el seu informe que ha sigut vetat pel Constitucional). Qualsevol canvi per adaptar el reglament a situacions d'emergència com les actuals es podria incloure en aquesta ponència. En l'informe d'aquest dilluns els lletrats fan una proposta de reforma:

Dificultats tècniques

També admeten que el Parlament no està preparat ara mateix per fer un ple a distància: afirmen que la cambra catalana “no disposa d’equipament específic ni d’una línia de comunicació estable i de qualitat suficient per garantir que tots els participants en un ple celebrat de manera telemàtica tinguin unes condicions adequades i homogènies”. A aquesta dificultat tècnica creuen que s’hi ha d’afegir la dificultat que tindria el president del Parlament per organitzar la reunió, ja que “no és una eina concebuda per treballar amb un volum tan important de participants”, en al·lusió als 135 diputats.

El mateix els passa amb el vot telemàtic (és a dir, el vot electrònic a distància), i per això veuen bé autoritzar la delegació del vot a un altre diputat. El sistema de vot electrònic està instal·lat al saló de sessions, però encara no permet en l’actualitat la modalitat del vot telemàtic. “Això requereix la contractació específica d’aquest servei, que no podria estar operatiu fins al setembre”, diu l'informe.

Compareixences del Govern a distància pel Covid-19

El que sí que creuen els lletrats que es pot fer ara mateix són les compareixences de membres del Govern en comissió. Consideren que la cambra catalana compta amb els mitjans tècnics per garantir l'exposició de l'orador (el conseller de torn) i les preguntes dels parlamentaris. Això sí, limiten aquesta qüestió a l'activitat relacionada amb el Covid-19, és a dir, que els consellers compareguin només per donar comptes al Parlament de la seva gestió.

La setmana passada la mesa del Parlament ja va decidir reduir l'activitat parlamentària al mínim, de manera que es van suspendre les comissions, compareixences i ponències legislatives de les lleis en tràmit. Així doncs, només s'aprovaran les qüestions que tinguin a veure amb l'emergència sanitària o la convalidació de decrets llei del Govern –tenen un mes per fer-se, sinó decau la seva vigència.

A part d'aquest tipus de mesures, però, el Parlament també té previst que quan arribi el moment s'aprovin els pressupostos de la Generalitat. Ara els està analitzant el Consell de Garanties Estatutàries i, si dona llum verda als comptes, la cambra explorarà com aprovar com més aviat millor aquest projecte de llei, ja que donaria 3.000 milions més de marge de despesa al Govern. Els pressupostos del 2020, doncs, poden ser els comptes aprovats per primer cop en un ple reduït a la mínima expressió.