La Guàrdia Civil va demanar per correu que es recopilin rumors que generin "desafecció a institucions del govern"

MadridNo era un lapsus. Tot i els esforços del govern espanyol per treure ferro a les paraules del general de la Guàrdia Civil José Manuel Santiago afirmant que el el cos armat rastrejava les xarxes socials per "minimitzar el clima contrari a la gestió de la crisi per part del govern", aquest dimarts ha transcendit que l'estat major de la Guàrdia Civil va demanar el 15 d'abril passat per correu electrònic que les comandàncies i unitats de l'institut armat identifiquessin rumors i desinformacions "susceptibles de generació d'estrès social i desafecció a institucions del govern" en el marc de l'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus. En el correu, que ha avançat la Cadena SER, es detalla que la intenció de l'estat major és fer "un informe monogràfic" que es tractarà en pròximes reunions "amb el titular del departament ministerial". Fonts del ministeri de l'Interior han assegurat a Europa Press que del ministre no ha sortit cap ordre per rebre un informe sobre aquest tipus de qüestions.

Ara bé, hores més tard, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha admès implícitament que aquesta instrucció existia, però n'ha volgut matisar el contingut. En la sessió de control al Senat, i a preguntes del senador del PP David Erguido, Marlaska ha assegurat que la monitorització de les xarxes tenia per objectiu evitar "l'alarma social amb falsedats evidents", però "protegint la llibertat d'expressió". "Si la pregunta és si utilitzem les xarxes socials per atacar la crítica al govern, la resposta és no", ha dit de forma taxativa.

La comunicació interna enviada al cos de la benemèrita no té caràcter confidencial i és iniciativa del general Santiago, el mateix que diumenge, quatre dies després d'enviar aquest correu, va desfermar la polèmica amb les seves afirmacions en la roda de premsa diària del gabinet tècnic del covid-19 a la Moncloa.

En el correu electrònic del 15 d'abril, a més, també es demana a les unitats portar a terme una "identificació, estudi i seguiment en relació amb la situació creada pel covid-19 de campanyes de desinformació, així com publicacions desmentint rumors i fake news susceptibles de generació d'estrès social i desafecció a institucions del govern". Així, el cap de l'estat major de la Guàrdia Civil –que va substituir en el gabinet tècnic de la Moncloa el director adjunt operatiu, Laurentino Ceña, després que donés positiu per covid-19– demana a les unitats que reportin cada divendres la informació relacionada amb delictes informàtics, investigacions judicialitzades o denúncies relatives a vendes en línia de productes sanitaris com mascaretes. L'estat major es refereix també a "actuacions administratives i judicials" i reclama, a més, informació relativa al "bloqueig o tancament de pàgines web i perfils de xarxes socials utilitzats per a finalitats fraudulentes o delictives vinculades al covid-19".

Santiago evita l'autocrítica i assegura que respecten la llibertat d'expressió

Arran d'aquestes informacions, el mateix Santiago en roda de premsa ha intentat matisar les seves paraules, tot i que ha evitat l'autocrítica. El general ha assegurat que la instrucció interna que tenia el cos armat era identificar rumors o notícies falses, fer-ne seguiment, però sempre "amb respecte escrupolós a la llibertat d'expressió". En aquest sentit, Santiago ha admès l'existència d'aquest document intern que s'ha fet públic aquest dimarts, però ha explicat que l'única instrucció que s'hi donava era donar compte "de totes les activitats que es facin en l'àmbit cibernètic", però no establia "cap acció més enllà de detectar-los i d'informar la ciutadania". De fet, el general ha assegurat que els casos de desinformació sobre els quals havien de fer seguiment no incloïa "la crítica de ciutadans que fan emparats en la llibertat d'expressió".

A diferència de la roda de premsa d'aquest dilluns, en què el secretari d'estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver, va vetar les preguntes sobre aquesta qüestió, aquest dimarts les ha permès. De fet, ahir el govern espanyol va voler escenificar ple suport al general, que va verbalitzar el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, però també la portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, que va emmarcar la situació en una "relliscada". El comandament de la Guàrdia Civil va ser aplaudit per tots els membres del comitè tècnic durant la roda de premsa de dilluns després d'al·ludir als seus 40 anys de servei i recordar que sempre treballa pel bé dels ciutadans, sense tenir en compte la ideologia.

Un dia abans el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va atribuir a un lapsus la referència del general al seu treball per "minimitzar el clima contrari a la gestió de la crisi per part del govern". La Guàrdia Civil també va emetre un comunicat desvinculant el monitoratge de les xarxes socials de qualsevol estratègia per censurar crítiques i es reivindicar com "un dels principals garants de la llibertat d'expressió".

Crítiques del PP: "És inacceptable i il·legal"

Precisament, el control de les fake news ja va ser motiu de polèmica la setmana passada quan es va fer públic l'últim baròmetre del CIS i, en el qual, es preguntava sobre el control de notícies falses. "¿Creu vostè que en aquests moments s'hauria de prohibir la difusió de rumors falsos i informacions enganyoses i poc fonamentades per les xarxes i els mitjans de comunicació social i remetre tota la informació sobre la pandèmia a fonts oficials, o creu que s'ha de mantenir llibertat toal per a la difusió de notícies i informacions?", preguntava l'enquesta que dirigeix José Félix Tezanos. Arran d'aquesta qüestió, li van ploure diverses crítiques per considerar que darrere s'hi amagava una politització.

Aquest dimarts, l'oposició ha tornat a apuntar al govern de Pedro Sánchez. La portaveu parlamentària del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, ha assegurat aquest dimarts que l'ordre a la Guàrdia Civil d'identificar rumors i desinformacions susceptibles de generació d'estrès social i desafecció a institucions del govern espanyol no és "acceptable" i "és il·legal". En una entrevista a Las mañanas de RNE, la portaveu popular ha assegurat que aquesta no és "la missió" dels agents de l'institut armat. "No és la missió d'un govern dedicar-se a la persecució de la crítica i del més elemental de la democràcia, que són el debat i la discrepància", ha afegit.

La ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celáa, però, ha defensat avui la persecució de falses notícies que "transmeten a la ciutadania conseqüències que després poden alterar la seva salut" i que "van en contra dels criteris científics i la credibilitat de les institucions públiques". En una entrevista a Los desayunos de TVE, la titular d'Educació ha assegurat que "en un moment com aquest" cal "protegir la ciutadania" de "missatges falsos" per "intentar mantenir les condicions sanitàries" que són necessàries enmig de la pandèmia.

"No podem acceptar que hi hagi missatges negatius, en definitiva falsos", ha apuntat Celáa que ha explicat que correspon als cossos i forces de seguretat de l'Estat "perseguir el delicte" que posteriorment "enjudicien els tribunals". En la mateixa línia, s'ha expressat el ministre de Consum, Alberto Garzón, que ha afirmat creu que l'explicació que ha donat Santiago és "raonable", i ha defensat que els cossos i forces de Seguretat de l'Estat es dediquen a perseguir delictes, no "la veritat, sigui quina sigui", i que "la crítica sempre és legítima i és fonamental en democràcia". De fet, el coordinador federal d'IU ha assegurat que la prova que es garanteix el dret a la llibertat d'expressió i a qüestionar la tasca del govern espanyol és "l'estratègia de crítica bel·ligerant i hostil" de l'oposició; una estratègia que, al seu parer, és "un error", però tot i així, "legítima i part del joc democràtic".

Marlaska ja havia informat uns dies abans que estan fent un seguiment de les xarxes socials per detectar possibles "campanyes de desinformació" i "comprovar alguns discursos que puguin ser perillosos o delictius". També el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha plantejat avui l'oportunitat de revisar els instruments legals amb què es compta en l'actualitat per impedir els rumors "o al menys perquè rebin el càstig que es mereixen els que contaminen l'opinió pública de manera grollera i sense cap mena de justificació".

Des de Catalunya, el president Quim Torra, ha deixat clar a Twitter que s'han de demanar "responsabilitats polítiques", després que Celáa, hagi defensat la persecució de rumors i de missatges negatius sobre la gestió de la crisi pel coronavirus. "El que hem de demanar ara són responsabilitats polítiques. La llibertat d'expressió i d'opinió és un dret fonamental", ha sentenciat Torra, després que Celáa hagi dit que no es poden permetre missatges negatius que van en contra de criteris científics i de la credibilitat de les institucions públiques. "Ja no cal demanar que rectifiqui el General de la Guàrdia Civil, perquè senzillament estava complint les ordres del govern espanyol", ha afegit.

Vox vol forçar una votació al Congrés

Vox aprofitarà el ple de control al govern de demà al Congrés per demanar-li comptes per les seves mesures destinades a detectar rumors i campanyes de desinformació a les xarxes socials i forçarà una votació a més endavant. Amb aquest objectiu, el partit de Santiago Abascal ha registrat una interpel·lació, que haurà de ser resposta pel ministre que triï l'executiu, en el que serà la segona sessió de control des que va esclatar la crisi del coronavirus.

En principi, Vox apunta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja que el que demana és que l'executiu expliqui totes "les mesures que està executant amb afectació de drets i llibertats fonamentals" però, amb especial atenció, a les anunciades pel seu ministeri "per controlar la lliure circulació d'informació i opinió en les xarxes socials".

Tant el PSOE com Unides Podem han recorregut a la via judicial per perseguir el que considera falses notícies contra l'executiu, que jutgen especialment greus en plena pandèmia de coronavirus. El primer a recórrer a la via judicial va ser Unides Podem, que el 6 d'abril passat va demanar a Fiscalia que investigués l'existència d'una "organització criminal" que, segons les seves sospites, difon mentides contra el Govern. El Ministeri Públic ja ha obert diligències i la formació ha ampliat la seva querella.

Abans que Unides Podem ampliés la seva querella, el PSOE ja havia denunciat directament a Vox davant la Fiscalia per utilitzar les xarxes socials per llançar rumors amb intenció de "crear una sensació d'inseguretat, por i desconfiança" en la ciutadania "alterant" la ja "afectada tranquil·litat" d'uns ciutadans obligats a estar confinats a casa seva per una pandèmia mundial.