El Govern ajorna l'augment de la taxa turística fins al 2021

BarcelonaDesprés de tres mesos sense reunir-se de manera presencial, aquest dimarts el consell executiu s'ha tornat a trobar al Palau de la Generalitat. Els consellers i el president, Quim Torra, ho han fet amb distàncies de seguretat i mascareta, a la sala Torres-Garcia. L'última reunió presencial del Govern va ser el 10 de març, quatre dies abans que entrés en vigor l'estat d'alarma pel coronavirus, i des de llavors s'havien continuat reunint telemàticament. Entre les mesures aprovades pel consell executiu aquest dimarts destaquen les econòmiques.

El vicepresident, Pere Aragonès, ha comparegut amb la portaveu, Meritxell Budó, i la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, per explicar les mesures que ha pres el seu departament en l'àmbit tributari. Unes mesures que, ha dit, han de servir per ajudar la ciutadania a "desconfinar" l'economia després de l'aturada general. En què es concreta? L'executiu ha aprovat ajornar l'augment de la taxa turística fins al gener del 2021, per ajudar el sector turístic a sortir de la crisi. Aquest ajornament també s'aplica al recàrrec municipal de comú acord amb l'Ajuntament de Barcelona.

Aragonès també ha anunciat que es dona "temps extra" per al pagament d'impostos de la Generalitat, els terminis dels quals començaran a comptar a partir de l'1 de juliol. Aquest temps, segons el vicepresident i responsable d'Economia, és progressiu segons el nivell adquisitiu de qui paga els tributs: per a l'impost sobre els habitatges buits, Aragonès ha explicat que es donen set dies extra de temps i en el cas de successions i donacions hi haurà dos mesos més de marge.

Preguntat sobre els pressupostos del 2021, Aragonès ha explicat que encara no han començat els treballs (malgrat que la portaveu Budó havia dit anteriorment que ja s'hi treballava) i que ara estan centrats en "l'ampliació" dels comptes del 2020. Ha explicat que aquesta setmana vol compartir amb la resta de grups parlamentaris les "modificacions pressupostàries" dels comptes, però ha descartat que ara per ara els canvis hagin de passar pel Parlament.

D'acord amb la llei de finances públiques, només els suplements de crèdit i els crèdits extraordinaris necessiten l'aval de la cambra. Unes eines que es fan servir de manera excepcional. La resta de canvis passen per modificacions pressupostàries que poden aprovar els mateixos departaments, el conseller d'Economia o per acord del consell executiu.

Sí que ha assegurat que "no hi haurà retallades", tal com ha anat repetint des del principi de la crisi, però també ha admès que es necessiten més recursos que han de venir de l'Estat i la Unió Europea. Diumenge, a la conferència de presidents autonòmics, el president Torra va xifrar aquestes necessitats en 15.000 milions d'euros, uns diners que de moment la Moncloa no s'ha compromès a transferir. En aquest sentit, el vicepresident ha demanat una flexibilització del dèficit, del qual ha donat per fet un augment per poder fer front a les despeses derivades de la crisi del covid-19.

La trobada del Govern arriba en un ambient de tensió entre els socis de l'executiu, després de discrepàncies en unes quantes qüestions. La setmana passada van expressar el desacord en relació amb la pròrroga de l'estat d'alarma (ERC la va facilitar mentre que JxCat hi va votar en contra) i aquesta setmana la polèmica ha arribat pels diferents posicionaments en relació amb el suplicatori de Laura Borràs, la cap de files de Junts a Madrid. L'última polèmica ha sigut el contracte que Salut ha adjudicat a Ferrovial, per gairebé 18 milions d'euros, per fer el seguiment de contactes dels diagnosticats per coronavirus. Sobre això, el Govern ha assegurat que en aquests moments no sap si correspondria una indemnització a Ferrovial ni de quina quantitat. I en relació amb la desunió, Aragonès ha volgut deixar clar que el consell executiu "està molt d'acord amb tot".