Urkullu vol eleccions al juliol per evitar ensurts
El PNB argumenta que serà quan el virus estarà més controlat però l’oposició hi veu interessos partidistes
VitòriaEl lehendakari està decidit a convocar eleccions al juliol i res ni ningú el farà desviar-se de la decisió. Ni l’evolució del coronavirus. La convocatòria és la seva potestat i, si hi havia algun dubte legal per executar-la durant l’estat d’alarma, el PNB el va resoldre en el seu pacte amb el govern espanyol de la setmana passada. La reunió de dijous amb els partits de l’oposició va ser una simple posada en escena. En els pròxims dies s’anunciarà la data, que segons diferents fonts podria ser el 12 o el 19 de juliol. Urkullu sap que com més retardi la cita amb les urnes pitjor ho tindrà per aconseguir el que el seu partit i ell tant anhelen: la majoria absoluta amb el PSE. Quan les va avançar al febrer sabia que l’abril era millor que l’octubre, i ara sap que l’estiu continua sent millor que la tardor.
Què explica la urgència de la convocatòria, i més tenint en compte que encara no s’ha controlat la crisi sanitària? Aquí apareixen dues raons que no són excloents però que poden ser antagòniques depenent de quina prevalgui sobre l’altra: la salut i l’interès polític. La primera tesi, que defensen els partits de l’oposició, és que la urgència ve motivada perquè està començant a caure el mite del PNB com a gran i eficaç gestor de la cosa pública. N’hi ha prou amb dos exemples, un en l’àmbit sanitari i l’altre en l’educatiu. En el sanitari, els sindicats li han demanat reiteradament equips de protecció integrals i que intervingués per evitar el desbordament de les UCI, sobretot a l’hospital gasteiztarra de Txagorritxu. La setmana passada va haver de sentir esbroncades en la visita a Cruces. Pel que fa a l’educació, la seva obstinació per obrir les aules per a certs cursos d’ESO, batxillerat i FP el 18 de maig ha unit en contra seu tota la comunitat educativa basca (professors, directors de centres i famílies). Finalment ha hagut de recular.
A Sabin Etxea -seu del PNB- i a Ajuria Enea -del govern basc- haurien interioritzat que és millor fer les eleccions amb un cert clima de normalitat i amb una societat més pendent de recuperar-se anímicament que no pas enfrontar-se a una societat que demana responsabilitats per la gestió, sobretot per la del covid-19, una porta ara per ara tancada a la crítica.
L’altra tesi, la que defensa el lehendakari i candidat del PNB a la reelecció, treu de l’equació, evidentment, el factor de l’avantatge partidista i defensa la urgència electoral perquè al juliol estarien garantits “els drets sanitaris i democràtics” dels ciutadans, mentre que a la tardor “podria haver-hi més risc de rebrot”. I com a aval d’aquesta conclusió, el govern basc ha posat damunt la taula un informe elaborat per ell mateix i signat per diversos viceconsellers en què només s’avalua la convocatòria del juliol sense investigar la possibilitat de fer-la a la tardor. Aquí la urgència pretén evitar els ensurts, com el que significaria no aconseguir la majoria absoluta.
La urgència del PNB ve de lluny. Convé recordar que el lehendakari no va fer cas de les veus que li demanaven desconvocar la cita electoral del 5 d’abril i que no va ser fins dos dies abans de l’inici de la campanya i ja en ple confinament social que va donar el braç a tòrcer i va suspendre la convocatòria. Ho va fer mitjançant un decret que deixava a les seves mans la tria de la nova data. Per si hi havia algun dubte competencial, això va ser precisament el que va tancar el PNB a Madrid amb Pedro Sánchez a canvi dels seus sis vots en la quarta pròrroga de l’estat d’alarma.
L’oposició, a l’expectativa
Els més crítics amb la decisió d’Urkullu, tant en la forma com en el fons, han estat EH Bildu i Elkarrekin Podem. Arnaldo Otegi li ha retret que parli més amb el president gallec “que amb els sindicats i els sectors socials i econòmics bascos” i que “torni a anteposar el seu interès electoral a qualsevol altre”. A parer del coordinador general de la formació sobiranista d’esquerres, mentre les urgències continuen sent la salut i oferir solucions econòmiques i socials, el PNB ha decidit “iniciar una cursa electoral”.
Però el gir que ha cridat més l’atenció s’ha produït al PP. Si en altre temps era molt crític amb la idea de convocar eleccions abans de l’estiu a causa de la crisi sanitària, la seva postura en els últims dies s’ha anat inclinant cap a la d’Urkullu. Al mateix temps i a la mateixa velocitat que ha variat la del president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que fa unes setmanes també defensava els comicis a la tardor i ara s’inclina per celebrar-les immediatament. L’opinió el PP basc és, doncs, intranscendent.
Per la seva banda, l’altre partit de govern, el PSE, es manté en una posició plana, la mateixa que ha mantingut durant els últims dos mesos, des que van quedar ajornats els comicis. Defensa la necessitat que com més aviat millor hi hagi institucions fortes i considera que les eleccions s’han de celebrar “amb totes les garanties”. Dona suport a la posició del lehendakari, però sense dir-ho expressament. Els socialistes bascos, per si de cas, volen mantenir distàncies per si hi hagués un rebrot de la pandèmia.
