Euskadi i Galícia celebraran finalment les eleccions el 12 de juliol

Urkullu diu que és el mes més segur però es compromet a ajornar-les si hi ha un rebrot de la crisi

Urkullu convoca el govern per anunciar previsiblement eleccions el 12 de juliol
Ara
18/05/2020
5 min

BarcelonaFinalment, la data escollida és el 12 de juliol. Serà el dia en què Galícia i Euskadi celebraran les eleccions que van haver d'ajornar el 5 d'abril, en ple confinament per la crisi del coronavirus. El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, i el lehendakari basc, Iñigo Urkullu, ho han anunciat aquest dilluns al migdia argumentant que el juliol és el mes més idoni per fer les eleccions d'acord amb els criteris sanitaris.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En una compareixença posterior a la reunió del govern basc, Iñigo Urkullu ha explicat que els experts que l'assessoren en matèria sanitària consideren que el mes de juliol és el "període adequat" per a la convocatòria electoral. "Ens trobem en una nova etapa de vigilància i control, la tendència s'ha revertit i no hi ha perill de col·lapse del sistema sanitari", ha assegurat en una compareixença després d'haver parlat amb els seus consellers a la reunió.

També ha dit que en cas que hi hagi un rebrot de la pandèmia es replantejarà la celebració dels comicis: "Si es tornen a repetir les circumstàncies, tornaré a deixar la convocatòria sense efectes". La legislatura basca s'acaba oficialment el 25 d'octubre, de manera que encara hi hauria una altra data reservada a la tardor si no es poguessin celebrar al juliol.

ELS PROTAGONISTES  01. Alberto Núñez Feijóo, 
 Del PP. 02. Pachi Vázquez, del PSdG. 03. Francisco Jorquera, del BNG. 04. Xosé Manuel Beiras, d'AGE.

Per la seva banda, Feijóo ha explicat que ha triat la data del 12 de juliol perquè els experts sanitaris li han dit que era "menys insegur" fer les eleccions al juliol que no pas esperar-se fins després de l'estiu, quan Galícia ja hagi rebut turisme estatal. Feijóo ha reconegut que ara mateix pensar en eleccions fa estrany però ha subratllat que la legislatura s'acaba a la tardor i que, per tant, cal passar per les urnes perquè Galícia tingui "un president legítimament escollit" que pugui fer front a la pandèmia.

Els últims dies el president gallec ha esmentat informes dels responsables sanitaris de la seva comunitat que defensen que hi ha garanties per convocar eleccions al juliol. El dirigent popular ha canviat de parer en poc temps: fa poques setmanes deia que els comicis no entraven a l'agenda i que la prioritat era la lluita contra el covid-19 i ara preveu tornar a les urnes d'aquí a menys de dos mesos. El seu argument, com el d'Urkullu, és que cal un govern legitimat a les urnes per fer front a les conseqüències del virus.

Pel que fa a la campanya, Feijóo ha dit que caldrà veure com està Galícia quan se celebri, però ha assegurat que els partits hauran de seguir les limitacions d'aforament en els mítings. Sobre si podria escurçar-se la campanya perquè no sigui de quinze dies, ha apuntat que la llei estableix que ha de durar dues setmanes però ha deixat en mans dels partits si la volen fer més curta.

Euskadi i Galícia havien de celebrar eleccions autonòmiques el 5 d'abril però les van haver de suspendre per l'esclat de la crisi sanitària. Ara tornaran a coincidir el 12 de juliol. Tanta coincidència no és casualitat. Els dos presidents han admès en els últims mesos que han estat en contacte per parlar-ne. Quan van decidir convocar-les el 5 d'abril tenien un objectiu clar: distanciar-se al màxim d'unes eventuals eleccions catalanes, que llavors s'intuïen per abans de l'estiu o, com a molt lluny, per després de les vacances. Consideraven que generaria una inestabilitat de la qual es volien desvincular. No van poder ser el 5 d'abril i ara estan decidits a fer-les al juliol i el mateix dia. Seran els primers comicis a Espanya des que va esclatar la pandèmia.

Aquest dilluns era l'últim dia que tenien els dos presidents per convocar les eleccions si volien que fossin el 12 de juliol. En els dos casos, el decret d'eleccions es publicarà demà als respectius butlletins oficials perquè transcorrin els 54 dies que estableix la Loreg fins a la celebració dels comicis.

"Tinc l'obligació legal de fer-ho"

Urkullu ha insistit en la necessitat de celebrar les eleccions, malgrat les crítiques d'alguns partits bascos de fer-ho en plena pandèmia: "Tinc l'obligació legal de fer-ho –ha assegurat–, estem complint el dret democràtic fonamental del sufragi" que tenen els ciutadans. Per al president basc també cal renovar un govern i un Parlament que facin front a la crisi derivada de la pandèmia perquè actualment, ha dit, la legislatura està acabada i la cambra no té activitat ordinària: "La convocatòria és necessària –ha insistit–, es farà amb plenes garanties de seguretat per a la salut, serà la prioritat en tot moment".

També ha recordat que en l'última pròrroga de l'estat d'alarma, que el PSOE va acordar amb el PNB, ja es va incloure la possibilitat de poder convocar eleccions. "La vigència de l'estat d'alarma no és cap obstacle per a les eleccions", ha afirmat.

Euskadi: rebuig de Bildu i Podem

A Euskadi, la decisió l'ha adoptat Urkullu després de reunir-se amb tots els grups parlamentaris dijous passat, tal com va acordar en el decret del 17 de març, quan va deixar sense efecte els comicis del 5 d'abril per la pandèmia del coronavirus. En aquesta trobada, només EH Bildu i Elkarrekin Podem es van oposar a fer-les al juliol. La resta de formacions en van condicionar el desenvolupament al fet que es fessin "amb garanties sanitàries i democràtiques". La reunió de dijous amb els partits de l’oposició, amb tot, va ser una simple posada en escena després que el govern espanyol hi donés el vistiplau a canvi del suport del PNB a la quarta pròrroga de l'estat d'alarma.

Urkullu hauria triat el mes de juliol perquè els experts sanitaris creuen que hi haurà menys risc de transmissió de la infecció i per la tendència a la baixa de la pandèmia al País Basc. Si continua així, li permetrà prosseguir en l'evolució en les fases de la desescalada –el dia 25 podria passar a la fase 2–, cosa que afavoreix la celebració dels comicis.

"Em criden l'atenció algunes actituds sense dades", ha dit el lehendakari sobre les crítiques, indicant que hi ha "altres formacions polítiques" fora de l'àmbit basc que estan demanant eleccions i tenen "vincles" amb partits bascos. Urkullu ho ha dit en al·lusió a Esquerra, aliada de Bildu al Congrés, i que reclama comicis a Catalunya.

Els partits polítics haurien de presentar candidatures entre el 3 i el 8 de juny i es publicarien al BOPB el 10 de juny. La proclamació dels candidats, un cop esmenades les irregularitats, seria el 15 de juny, i es publicaria el 16 al butlletí. La sol·licitud del vot per correu tindria lloc del 20 de maig al 2 de juliol i la campanya arrencaria –si no hi ha modificacions, perquè s'estudia escurçar-la una setmana– el 26 de juny.

stats