Corinna Larsen, inquietant personatge d'un nou 'Gold Gotha' del segle XXI

LondresSi hagués nascut unes dècades abans, a finals dels anys vint o trenta del segle passat, i no el 1964 (Frankfurt, 28 de gener, de pare danès i mare alemanya), potser el novè marquès de Castellbell José Luis de Vilallonga hauria tingut la temptació d'incloure Corinna zu Sayn Wittgenstein –Corinna Larsen– en l'esplèndid mosaic, social i cultural, del que l'escriptor va anomenar la café society del seu temps al llibre de converses Gold Gotha, publicat originalment en francès el 1972 i un any després en castellà, a l'editorial Seix Barral.

Més enllà de l'opinió que Vilallonga hauria pogut tenir de l'examant del rei emèrit, Joan Carles I, i del valor afegit per a l'obra d'incloure-la en una galeria de famosos en què, entre altres, n'hi havia de tan importants com Federico Fellini, Corinna Larsen mai ha destacat per ser una dona que tingui per costum xerrar amb la premsa sense intermediació i, sobretot, sense una intenció ben concreta. L'entrevista de l'Hola, del 2013, i també la d'El Mundo, del febrer del mateix any, apareguda en les hores posteriors a la declaració d'Iñaki Urdangarín a Palma en relació amb el cas Nóos, són poc menys que excepcionals.

Quan es tracta de contractes, empreses, demandes i altres arquitectures legals, Corinna Larsen utilitza els serveis del bufet d'advocats globals Kobre and Kim, conegut per les seves agressives tàctiques a l'hora de litigar, i que el març passat va amenaçar veladament –i aquesta mateixa setmana ho ha tornat a fer en l'entrevista amb l'ARA dels representants de l'empresària– amb presentar una demanda a Londres contra Joan Carles I i/o els serveis secrets espanyols per assetjament. Michael Kim, un dels fundadors del bufet, és un immigrant coreà que va arribar als Estats Units amb 13 anys i que s'ha format a la Harward Law School. Enemic temible de cara, un gran aliat quan se'l té al costat.

Fins a l'accident de caça de Botswana de l'abril del 2012 –i també les escandaloses fotos que van quedar com a testimoni del viatge–, l'existència de Corinna Larsen era, per a la immensa majoria de l'opinió pública i publicada espanyola, gairebé desconeguda. Però setmanes més tard la imatge de l'empresària va irrompre a la portada de l'edició en castellà del Vanity Fair amb un titular cridaner i sorprenent: "La misteriosa amiga del rei". Com recordava l'editora Lourdes Garzón en un reportatge a la versió anglesa: "Tothom més o menys coneixia aquesta dona però era impossible trobar res escrit sobre ella. Perquè escriure sobre la monarquia era el tabú més gran de la nostra societat".

El tabú ja fa temps que s'ha trencat. Però la personalitat i les activitats de Corinna Larsen continuen en bona mesura envoltades del misteri que fan d'aquesta membre del que en altres èpoques es deia la jet set, filla del director a Europa de la companyia d'aviació brasilera Varig, un personatge prou desconegut. Tant, que "hi ha moltes notícies falses en circulació", d'acord amb el que una de les seves portaveus deia a aquest cronista recentment.

D'amant va passar a examant –potser molts s’apuntarien a la tòpica tesi del despit– i ara a dona inquietant. Si més no, per a Joan Carles I, arrossegat pel fang del deshonor i d'uns titulars que, com ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pertorben.

La botiga d'armes

Quan s'inicia la relació entre Corinna i Joan Carles I? A falta d'una versió més acurada dels protagonistes, que aquest diari ha reclamat sense èxit a la mateixa Larsen, va ser el 2004. En presència, entre altres, del sisè duc de Westminster, Gerald Grosvenor. Corinna Larsen s'havia separat feia poc del seu segon marit i treballava per a Boss & Co, fabricant d'armes de gran qualitat –armes per a caçadors experimentats– amb seu al centre de Londres.

Corinna Larsen té dos fills de dos homes diferents. Del segon enllaç, amb el príncep Casimir de Sayn-Wittgenstein-Sayn, li ve el mediàtic apel·latiu de princesa, tot i que en realitat no ho és. Es van casar a Londres el 26 d'octubre del 2000 i van formalitzar el divorci cinc anys després. El 1989, al cap de dos anys d'haver-se graduat a la Universitat Nord-americana de Ginebra amb una especialització en estudis sobre l'Orient Mitjà, va contraure el primer matrimoni, amb Philip Adkins, un empresari britànic del qual es va separar el 1995.

La rellevància mediàtica a Espanya li arriba a la dècada dels 2000, després de trobar-se amb Joan Carles I, un més dels seus amics situats en high places: Vladímir Putin també n'és, asseguren algunes fonts. Va ser de la mà de Joan Carles I quan també li arriben molts més diners. D'acord amb els famosos enregistraments del comissari Villarejo i el contracte de donació que es pot llegir a l'ARA, pertanyien al rei d'Espanya, que els hi va regalar. La justícia suïssa n'investiga ara l'origen i si Corinna va actuar com a pantalla del cap d'estat fins que va abdicar. Validar el contracte de donació davant els tribunals serà fonamental per al futur judicial de l'examant del rei i molt probablement per al monarca.

Ara ja no és important si Corinna mereix ser o no a les pàgines d'un hipotètic nou Gold Gotha que pogués fer José Luis de Vilallonga. El que ara importa és si l'autor esmenaria, i en quin sentit, el llibre que va fer a partir de les converses amb Joan Carles, El Rey. Ha quedat prou demostrat que les paraules del monarca, els seus silencis, les seves mirades, els seus somriures i els gestos que hi van quedar recollits amb mestria eren impostats. Escudar-se en una traïció d'alcova o tòpics encara més recurrents només és una part de la història.