Corinna apunta davant el jutge a Joan Carles I com a responsable de les amenaces del CNI contra ella

MadridCorinna zu Sayn-Wittgenstein situa Joan Carles I com el responsable últim de les amenaces que assegura que va rebre entre l'abril i maig de 2012 per part del Centre Nacional d'Intel·ligència. Es va sentir "aterrida" quan, suposadament sota la batuta de l'exdirector de l'organisme Félix Sanz Roldán, els serveis secrets espanyols van intentar prendre-li documentació confidencial sobre el rei emèrit del seu apartament i oficines a Mònaco. "El rei Joan Carles i el general Sanz Roldán sempre deixaven clar que el rei manava i donava les ordres d'aquestes operacions. És important que se sàpiga", ha manifestat aquest divendres.

L'examant del rei ha declarat per videoconferència des de Londres com a testimoni al judici contra l'excomissari José Manuel Villarejo per haver presumptament calumniat Sanz Roldán quan va assegurar que havia amenaçat de mort l'examant de l'emèrit en una entrevista al programa Salvados de La Sexta. Quan se li ha preguntat per què no va denunciar Roldán, Corinna ha assegurat que si ho feia també havia de denunciar Joan Carles I "per haver-li donat l'ordre". "Com que estava protegit per la llei, no hauria tingut cap conseqüència", ha argumentat.

Corinna i Villarejo, dos dels noms més destacats de l'actualitat politicojudicial espanyola, s'han deixat veure aquest divendres en el primer judici a l'excomissari de la Policia Nacional. L'empresària d'origen danès ha comparegut com a principal testimoni per acreditar la tesi de la defensa de Villarejo. "L'entrada il·legal a les meves oficines i a casa meva em va aterrir", ha assegurat Corinna durant la declaració. "Quines paraules va utilitzar Sanz Roldán que li van generar por?", li ha preguntat el lletrat: "El fet de donar-me instruccions i recomanacions que havia de seguir perquè, si no ho feia, no podia garantir la meva seguretat ni la dels meus fills", ha contestat.

Aquesta versió l'ha desmentit categòricament Sanz Roldán, que ha assegurat que aquest divendres ha vist per primera vegada personalment Villarejo. L'exdirector del CNI ha negat respondre al nom de Paul Bon, l'anònim amb què segons Corinna se li va dirigir a través de correu electrònic amb to amenaçador. Escudat en la llei que li permet no respondre sobre determinades qüestions que suposin revelar secrets d'estat, el general ha evitat donar detalls sobre la reunió que el 5 de maig del 2012 va mantenir amb la implicada en un hotel de Londres. "El fet que el cap de seguretat de l'Estat vingués a visitar-me ja era bastant esgarrifós", ha dit Corinna.

Amb tota la contundència possible, Sanz Roldán ha subratllat que "mai, mai, mai" havia amenaçat la vida d'una dona i els seus fills, i ha arribat a dir que tot plegat li semblava "una mica de broma". El xoc entre Villarejo i l'exdirector del CNI s'ha revelat evident, però això no vol dir que l'excomissari no tingués relacions amb els serveis secrets espanyols. Encara que Sanz Roldán ha manifestat que no coneixia Villarejo ni que fes feina com a agent encobert per a l'organisme d'intel·ligència de l'Estat, l'acusat ha remarcat que es va entrevistar amb Corinna a Londres –en què li va explicar les suposades amenaces de Roldán– i va gravar la conversa amb micròfons facilitats pel CNI.

Protegir la monarquia

En el fons, els uns i els altres perseguien el mateix: que informació comprometedora que guardava Corinna sobre el rei emèrit no sortís a la llum. "Vaig tenir una reunió amb el CNI i em van dir que era molt important recuperar documents que afectaven la seguretat de l'Estat. Vaig intentar seduir-la, enganyar-la, captar informació i guanyar-me la seva confiança. Me l'anava guanyant a poc a poc", ha explicat Villarejo, abans de ser preguntat per si l'objectiu era protegir la monarquia. "Absolutament, no només la monarquia, sinó l'Estat en conjunt", ha afirmat.

Després de més de tres anys en presó preventiva, Villarejo ha tingut l'oportunitat d'expressar-se públicament. "No em penedeixo de res, tot i que fa gairebé quatre anys que estic empresonat, i el que m'espera. Per a mi ha sigut un honor [...] Aquest és un país absurd on t'insulten dient-te patriota. El comissari de la brigada patriòtica. Però si l'obligació d'un policia és ser patriota! Però així van les coses...", ha declarat.

Malgrat que en alguns moments ha semblat que l'acusat fos Sanz Roldán, és Villarejo qui s'enfronta a una petició de dos anys de presó de la Fiscalia. A l'exposició de l'informe final, amb tot, el fiscal ha anunciat que retirava el delicte de calúmnies, per bé que l'Advocacia de l'Estat el manté. A banda d'aquest delicte, també se l'acusa de denúncia falsa per haver atribuït al general la filtració a El País d'una fotografia seva baixant d'un avió a Melilla el 2015. L'excomissari ha assegurat que només la podia haver facilitat el CNI –ell directament "o una persona autoritzada per ell"– perquè va aparèixer dos anys més tard del moment dels fets i, precisament, coincidint amb les primeres notícies sobre els escàndols de Villarejo. Però Sanz Roldán ha afirmat que no va veure la imatge fins que es va publicar a El País.

De fet, ha assegurat que no hi ha cap element que permeti corroborar que sigui a Melilla l'any 2015 –més enllà del peu de foto escrit pel diari– i no li ha semblat estrany que no estigués firmada. Villarejo situa aquella operació antiterrorista secreta al Marroc com l'origen de l'enfrontament amb Sanz Roldán, a qui en converses enregistrades qualificava de "generalísimo" i "trol". "El meu ànim no era injuriar, era definitori", s'ha justificat Villarejo.