Corinna demanda el rei emèrit davant la justícia britànica per "vigilància il·legal"
Fa efectiva la seva amenaça i reclama una ordre d'allunyament contra Joan Carles I i els agents del CNI que presumptament la van assetjar
MadridQuan falten pocs dies perquè es compleixi un any de la fuga de Joan Carles I d'Espanya, augmenten els fronts judicials contra el rei emèrit. No perquè la fiscalia espanyola hagi avançat en la seva investigació sobre les comissions de l'AVE a la Meca –que presumiblement tancarà–, sinó perquè l'examant del rei Corinna Larsen ha fet efectiva l'amenaça llançada ja a principis de l'any passat de demandar per la via civil Joan Carles I a la justícia britànica per "vigilància il·legal".
En concret, la denúncia va fer-se efectiva aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, segons ha informat el Financial Times, que afirma que ja es va registrar el desembre del 2020 però que no va acceptar-se fins ahir, 26 de juliol. La demanda és contra el rei emèrit i els agents secrets espanyols, a qui Corinna Larsen acusa d'espiar-la des del 2012 i assetjar-la "fins avui", a més de rebre amenaces i coaccions a través d'un "seguiment obert i encobert" d'agents del CNI. Per això reclama una ordre d'allunyament contra el rei emèrit i tots els agents del Centre Nacional d'Intel·ligència, a més d'una compensació per danys i perjudicis pels danys causats a la seva "consultora estratègica" després que Joan Carles I l'acusés d'haver-li robat diners. No quantifica els danys però podrien representar desenes de milions d'euros.
La pregunta clau és per què s'accepta ara la demanda, si és pels retards de la justícia o hi tenen a veure els dos nous comptes vinculats a Suïssa de Joan Carles I que ha revelat els últims dies El Confidencial. L'altre interrogant és si el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les pot arribar a jutjar un ex cap d'estat d'un altre país. De moment Joan Carles I ha negat sempre els fets, però la seva defensa encara no ha respost a la demanda i després caldrà veure si la justícia britànica té jurisdicció per al cas.
Creuament d'acusacions
La causa, però, suposa un nou front per a la monarquia espanyola després que Felip VI hagi provat de desvincular-se del seu pare amb la retirada de l'assignació reial i li hagi parat els peus per tornar a Espanya des d'Abu Dhabi, on s'ha instal·lat. Larsen insisteix que se la va acusar falsament d'haver robat 65 milions d'euros del donatiu de 100 milions que va rebre Joan Carles I del rei saudita per l'AVE a la Meca. Ho aclareix també en la demanda interposada i a la qual ha tingut accés el diari britànic, on assegura que va ser una donació del rei emèrit, que després li va demanar que tornés els diners "o els posés a la seva disposició per al seu ús". Assenyala que, com que es va negar a fer-ho, l'emèrit la va difamar a ella i a la seva família en el món dels negocis assegurant que li havia robat.